dimecres, 27 de maig del 2015

Primavera de 2015. La Thapsia villosa


Encara que l'espectacle de la floració primaveral es repeteix any rere any, i no és la primera vegada que dedique una entrada al blog per intentar plasmar els canvis que experimenta la natura en aquesta estació i el benestar físic i anímic que acompanya la seua contemplació (Vegeu “La primavera de 2013 es vist de blau i de morat”, publicada al blog Espais); esta vegada dedicaré aquesta entrada a presentar-vos unes plantes, fotografiades al llarg del mesos d'abril i maig de 2015 en vàries eixides al camp, que sempre m'havien cridat l'atenció i que, per manca de temps, mai no les havia estudiat.

La primera li la dedique al nostre paisà Gines Iborra “Fedorín”, doncs va ser ell que en veure'm damunt la bicicleta i càmera al coll, em va indicar on poder trobar-la: els marges entre bancals d'oliveres que hi ha al camí vell a prop de Sanxet.

Es tracta de la fonollassa groga, (Thapsia villosa) també coneguda com a croca en al·lusió a la croca de llevant (Anamirta cocculus) planta lianoide exòtica que en algunes zones d'Àsia s'utilitzava per emmetzinar l'aigua a fi de capturar els peixos, ús que ens indica la seua toxicitat.

El nom de Thapsia, segons Dioscòrides, li ve donat perquè hom pensa que fou trobada per primera vegada a l'illa de Thapsos, hui península de Magnisi, Siracusa (Sicília), i el de villosa en referència a les vellositats que presenten les seues fulles. Pertany a la família apiaceae (umbel·líferes) a l'igual que el fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare), d'ací el nom que la cultura popular li ha donat a la nostra planta: fonollassa groga. En castellà també rep diversos noms com ara cañareja o zumillo.

Les arrels i la seua resina s'han usat com purgants violents i com a vomitius, encara que aquesta aplicació no és aconsellable i resulta prou perillós prendre aquesta planta com a remei casolà. En la comarca de la Segarra, a Catalunya, s'utilitzava contra la sarna. La corfa de l'arrel, infosa en oli, s'aplica per a combatre el reumatisme i sol utilitzar-se en forma de cataplasma, per a aplicar directament en la zona afectada pel dolor. En la província de Salamanca s'utilitza per a curar els clevills de les peüngles de les cavalleries. També, com s'ha dit abans, l'empren a Catalunya els pescadors, que aprofiten els seus efectes nocius sobre els peixos, als quals atordeixen, la qual cosa facilita enormement la seua captura.

Al Dioscòrides Renovado podem llegir: «Las facultades purgantes de esta especie fueron aprovechadas en otros tiempos para comerciar con sus raíces como si se tratara de las del auténtico turbith (Ipomoea turpethum), de la India..., del mismo ardid usan en el turbith cogiendo mucha copia de él en España, de ciertas raíces de Tapsia, que este nombre le dan en España, siendo el primer año, que es tierna y nueva la planta, su raíz, turbith; el segundo año, que es más tiesa, Tapsia; cuando vieja y cocosa, Cañaheja, como diremos en su lugar; y porteándolo a Venecia, siendo nacido en España le venden por turbith de Alejandría»

Aquesta cita ens mostra el comerç fraudulent que es feia amb les arrels de Thapsia, fent-les passar pel veritable Turbit, planta de la família de les convolvulàcies, pròpia de les terres tropicals d'Àfrica, Àsia i Oceania, tòxica i d'arrels emprades com a purgant de la qual se n'extreuen hui substàncies emprades en homeopatia.

Heu-ne a continuació algunes imatges.