dimecres, 22 de març de 2017

El gladiol o espaseta (Gladiolus illyricus)

Una de les últimes plantes a florir aquesta primavera en turó del Molinet o de Santa Ana (Serra Grossa) ha estat el Gladiolus illyricus, herbeta de la família Iridaceae, la dels lliris, i com ells, amb una florida espectacular. Sense ser massa abundant en aquest indret (tan sols n’he trobat huit o deu mates), paga la pena detindre’s a contemplar la bellesa d’aquesta inflorescència en espiga que s’enlaira sobre el cim del turó convidant els pol·linitzadors a perpetuar l’espècie.







El nom del gènere, Gladiolus, prové de gladius que significa espasa, i fa referència a la forma de les fulles (com les espases que a partir del S. III aC van adoptar els romans durant la conquesta d’Hispània, semblants a les utilitzades pels celtibers), d’ací el nom popular d’espaseta amb què es coneix aquest gladiol. El nom de l’espècie, illyricus, fa referència a Il·líria, la regió occidental de la península balcànica. Altres noms amb que se’l coneix són: xuclamel o lliri de Sant Joan.

Les fulles, en forma d’espasa, naixen del mateix peu de la tija, que s’enlaira fins a un mig metre d’alçada i sobre la qual aniran apareixent les flors de color fúcsia, en forma d’espiga, encarades totes cap al mateix costat. Les flors tenen sis tèpals lliures i desiguals entre ells, tres estams amb anteres en forma de sageta i un estil amb tres estigmes, observables quasi a simple vista.




Al següent enllaç teniu l'altra entrada que vaig fer al blog "Espais" sobre altres plantes de la Serra Grossa, per si us abelleix visitar-la.
http://carrasdebeneixama2.blogspot.com.es/p/blog-page_9.html