Una de les últimes plantes a florir aquesta primavera en turó del
Molinet o de Santa Ana (Serra Grossa) ha estat el Gladiolus
illyricus, herbeta
de la família Iridaceae,
la
dels lliris, i com ells, amb una florida espectacular. Sense ser
massa abundant en aquest indret (tan sols n’he trobat huit o deu
mates), paga la pena detindre’s a
contemplar la bellesa d’aquesta inflorescència en espiga que
s’enlaira sobre el cim del turó convidant els pol·linitzadors a
perpetuar l’espècie.
El
nom
del gènere,
Gladiolus,
prové
de gladius
que significa espasa, i
fa referència a
la forma de les fulles (com
les espases que a partir del S. III aC van adoptar els romans durant
la conquesta d’Hispània, semblants a les utilitzades pels
celtibers),
d’ací
el
nom popular d’espaseta
amb
què
es
coneix aquest
gladiol. El
nom de l’espècie, illyricus,
fa referència a Il·líria,
la regió occidental de la península balcànica. Altres
noms amb
que se’l coneix són:
xuclamel o lliri de Sant Joan.
Les
fulles, en forma d’espasa, naixen del mateix peu de la tija, que
s’enlaira fins a un mig metre d’alçada i sobre la qual aniran
apareixent les flors de
color fúcsia,
en forma d’espiga, encarades totes cap al mateix costat. Les
flors
tenen sis tèpals lliures i desiguals entre ells,
tres estams amb anteres en forma de
sageta i un estil amb tres
estigmes, observables
quasi a simple vista.
Al següent enllaç teniu l'altra entrada que vaig fer al blog "Espais" sobre altres plantes de la Serra Grossa, per si us abelleix visitar-la.
http://carrasdebeneixama2.blogspot.com.es/p/blog-page_9.html
http://carrasdebeneixama2.blogspot.com.es/p/blog-page_9.html
