Primavera a la Serra Grossa d'Alacant o Serra de Sant Julià

    Al nord-est de la ciutat d'Alacant, situades enfront del mar, entre l'Albufereta i el Benacantil, ens trobem la Serra Grossa o Serra de Sant Julià i el turó del Molinet o de Santa Anna que rep aquest nom perquè al capdamunt hi havia l'ermita de Santa Anna, hui desapareguda després de quedar en ruïnes a causa dels bombardejos anglesos de la Guerra de Successió (1706). També hi podem trobar vestigis de la història més remota d'aquestes terres com són les restes d'un poblat de l'Edat del Bronze que data del S XIX a.C., o més moderns, com ho és una trinxera republicana de la Guerra Civil que denota el valor estratègic d'aquest turó. A més, des dels nombrosos miradors que hi ha a la serra, es poden observar les restes d'una antiga factoria dedicada al refinat de petroli, “La Britànica”,que data de 1875, que a l'any 1929 passà a ser propietat de la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.” (CAMPSA) fins el seu tancament definitiu en 1966 en què comencen a funcionar les noves instal·lacions que CAMPSA construí al moll de ponent del Port d'Alacant. Si voleu conèixer més en profunditat la història d'aquest vestigi del nostre patrimoni arqueològic industrial, galeria fotogràfica inclosa, podeu fer-ho consultant el treball que la UPUA (Universitat Permanent de la Universitat d'Alacant) té publicat al següent enllaç: http://www.universidadpermanente.com/iniciativas/sites/default/files/RefineriaLaBritanica.pdf.

  

    Però a banda d'aquestes pinzellades històriques que calia fer per posar en valor aquestes serres, la idea principal d'aquesta entrada al blog era presentar-vos unes quantes plantes característiques de la vegetació de la zona que creixen sobre sòls pedregosos, sobre matolls secs i assolellats, principalment a terrenys calcaris, des del nivell del mar fins a uns 800 m d'altitud com és el cas que ens ocupa. Les he elegides perquè, a hores d’ara, finals de febrer, avançant-se a la primavera, estan totes en plena floració: unes per la seua espectacularitat, com ara la coronil·la júncia (Coronilla juncea), altres perquè les flors quasi passen desapercebudes entre l’embolic vegetatiu on creixen, com és el cas de la cambronera, arç de tanques o arç intrincat (Lycium intricatum) o les diminutes flors de l'esparreguera (Asparagus sp), o per la vistositat, com és el cas de les varetes de Sant Josep o porrines (Asphodelus fistulosus) i les diminutes floretes de la fagònia o mantell de la verge (Fagonia cretica). 

La coronil·la júncia (Coronilla juncea)     

Arbust fins a 2 m d’alçada de la família fabaceae (lleguminoses), d’inflorescències de color groc que deu el seu nom científic a la disposició en forma de coroneta de les seues flors i les fulles que s’assemblen als joncs. Molt abundant als cims de les dues serres i en tota la línia de costa.

  

La cambronera, arç de tanques o arç intrincat (Lycium intricatum) 

       Arbust de la família solanaceae (solanàcies), de tronc espinós, intrincat, de fulles carnoses de uns 2 cm de longitud, de flors amb un diminut calis i corol·la en forma de trompeta. Com a curiositat citaré que aquest arbust està emparentat amb el Lycium barbarum d’on provenen les famosíssimes «bayas de Gogi» que tant de moda han estat per les seues pseudopropietats medicinals.

L’esparreguera (Asparagus sp) 

    Les esparregueres, gènere Asparagus, són relativament abundants en aquestes serres, solen créixer al recer de les roques acompanyades d’altres plantes, les hi ha que són hermafrodites (flors amb els dos sexes), o dioiques, amb peus de la mateixa espècie estrictament masculins (amb només estams) i peus estrictament femenins (amb només pistils), encara que en la pràctica, la separació sexual, però, no és tan estricta, car les flors masculines solen tenir un pistil rudimentari que no és funcional. Les presente en aquesta entrada al blog per la vistositat de la seua floració, difícilment perceptible a simple vista.

Les varetes de Sant Josep o porrines (Asphodelus fistulosus)

   Les varetes de Sant Josep, família Liliacae, són una herba anual de ampla distribució en tota la Mediterrània, que en Alacant podem trobar des de nivell del mar fins a terres de l’interior a 500 o 600 m d’altitud, que creix a les vores dels camins i terrenys erms i que anuncien l’arribada de la primavera.

La fagònia o mantell de la verge (Fagonia cretica)

    I per últim us presente una planteta que sempre m’ha cridat l’atenció, el mantell de la verge, també coneguda com a roser bord, família Zygophyllaceae, que ara creix enfilada entre altres plantes gràcies a les estípules que creixen junt al pecíol que sosté les seues fulletes trifoliades, o postrada sobre el sòl o la roca, d’ací la sua denominació. Els fruits, amb una espina apical, pengen de les tiges a mode de pèndul en sentit contrari a la disposició de les flors. El gènere Fagonia està dedicat al botànic i metge francès Guy-Crescent Fagon (1638-1718).

A més de les ací descrites també podem trobar heliantems (gènere Helianthemum), rabet de gat (Sideritis), estrelles de mar (Asteriscus), artemísies (Artemisia), ginestó valencià (Osyris), soses o salats (Salsola)... i altres de les quals parlaré en una altra entrada.