El brollador del "Barranc
de les Salinetes" o “La
Font Salada” es troba enclavat en el
terme municipal de Novelda, a uns 5 Km al nord de la població, a la
mateixa vora de l'autovia A-31 (Km 218) i aboca les seues aigües a
l'esmentat barranc, anomenat també "Barranc de La Sal",
que al seu torn desemboca en el Riu Vinalopó, pel seu marge
esquerre, a l'altura del castell de La Mola.
El
brollador naix en la mateixa marge esquerre de l'esmentat barranc a
uns 400 m corrent a dalt del pont d'accés a l'antic Balneari de les
Salinetes. La
presència del brollador ha donat lloc al topònim del propi barranc,
la partida rural on s'hi troba enclavat -Salinetes
Altas, Salinetes Bajas-
tal com s'arreplega en el Registre de la Propietat i que
inequívocament explicita el seu ús i aprofitament.
Aquest
brollador té una llarga tradició en usos populars, tant de tipus
sanitari com econòmic. En l'Edat Mitjana i fins al segle XVIII
s'explotaven xicotetes salines que proporcionaven sal a la ramaderia
i als restants usos, preferentment en l'adobat d'olives i també de
pells. La xicoteta producció generada es distribuïa a nivell
comarcal. El seu ús com a explotació es va abandonar a primers del
segle XIX pel millor aprofitament
de les salines marines, molt pròximes. Des de temps immemorial, la
tradició popular ha atribuït a aquestes aigües propietats
curatives
per a processos reumàtics i traumàtics, així com dermatològics.
S'usaven, i continuen usant-se en unes basses realitzades en el propi
barranc on es prenen uns banys rudimentaris sense massa condicions.
Com
a conseqüència d'aquest ús secular cap a 1850 es van realitzar
excavacions
en un lloc pròxim, a uns 400 m de distància, trobant un xicotet
cabal d'aigua que va resultar ser molt diferent: de menor salinitat,
sulfhídrica i més freda. Aquest minat va servir de base per a la
construcció del “Balneari de Salinetas”,
inaugurat en 1855 i que va arribar a aconseguir gran renom. Tancat en
1931, el seu gran edifici d'hostalatge va patir grans desperfectes
durant la Guerra Civil i després va ser derruït per a aprofitar les
bigues de fusta i altres materials.
Durant
els anys 60 i 70 es va acabar de derruir la sala de banys i
destrossat les seues banyeres de marbre i en l'actualitat sols queda
en peu i en estat acceptable la caseta de pedra que protegeix el
naixement en la boca del minat i part de l'ermita. El minat ja
esgotat i de cabal inapreciable impedeix la seua recuperació. Trist
final per a una institució que va mantenir per quasi cent anys el
prestigi de la activitat
balneària.
El
cabal del brollador és d'uns 318 litres per minut i la concentració
sals també és molt constant; al voltant de 181 grams per litre,
quan la salinitat mitjana de l'aigua del mar és d'uns 35 grams per
litre i lleugerament àcida (PH = 6,6). L'elevada concentració en
clorurs, sodi, sulfats i calci que presenta aquest brollador n'és un
indicador del seu origen: la dissolució de roques d'algeps i
halites. Una altra dada d'interès a considerar és la temperatura de
l'aigua de la surgència que es manté constantment al voltant de
20,7ºC. La densitat d'aquesta aigua és de 1,127 g/cm, si tenim en
compte que la densitat mitjana del cos humà és de 0,95 g/cm3,
ens farem una idea de la flotabilitat que s'experimenten les persones
usuàries de les basses.
Aquest
brollador s'alimenta del sistema aqüífer de la Serra del Cid d'uns
20 Km2
d'extensió que es carrega per infiltració de l'aigua de pluja
-segons es pot observar en els esquemes adjunts-, amb una quantia
estimada d'uns 0,3 hm3/any.
L'aigua circula en sentit est-oest i la descàrrega es produeix per
circulació ascendent a favor de la falla del Vinalopó. La
profunditat a la que arriba l'aigua abans de sorgir a la superfície
es reflexa en la temperatura de surgència, 20,7ºC. Cal tenir en
compte que la temperatura del subsòl augmenta 3ºC cada 100 m de
profunditat.
A
partir d'aquestes dades i fent un senzill càlcul matemàtic resulta
que del brollador de les Salinetes ixen anualment més de 30 tones de
sals que van dipositant-se en el llit del barranc i que al final van
a parar al seu col·lector principal, el riu Vinalopó, provocant un
augment notable de la salinitat de les seues aigües, la qual cosa
condiciona el seu aprofitament per al reg i dóna lloc a l'aparició
d'una vegetació de ribera composta per plantes adaptades a les altes
concentracions de sal, la vegetació halòfila.
Des
del brollador de les Salinetes i al llarg de 3,68 Km discorre el
"Barranc de la Sal" fins la seua confluència amb el riu
Vinalopó, a 1,56 Km del Castell de la Mola i el santuari de la
Magdalena. El curs d'aigua procedent de la Serra del Cid, alimentat
de tant en tant per les aigües pluvials, ha anat obrint-se camí
fins confluir en el col·lector del Vinalopó constituint un paisatge
altament erosionat que ha deixat al descobert els diferents materials
(margues, algeps, argiles, arenisques...) que ens mostren la història
d'aquests terrenys que pertanyen a la unitat geològica del Prebètic
Meridional o Prebètic d'Alacant.
Ara
farem una passejada pel fons
del barranc trepitjant la sal que, degut a l'evaporació, s'ha
dipositat als marges del llit, entre roques que presenten un
cromatisme d'una bellesa inigualable, paisatge de tant en tant
interromput per les basses o “clots” que, amb els materials del
terreny, s'han construït per retenir l'aigua i poder ser utilitzades
per al bany.
En
aquest punt del barranc es reflexa l'evolució del ferrocarril a la
província d'Alacant. A sobre de l'arc, la línia de ferrocarril
Madrid-Alacant inaugurada per Isabel II el 25 de maig de 1858 i, per
damunt, la moderna línia de l'AVE inaugurada al juny de 2013.
 |
| Punt de confluència del Barranc de la Sal amb el riu Vinalopó |
A
uns centenars de metres de la confluència del Barranc de la Sal amb
el Vinalopó, llit amunt, trobem dos “clots” situats al marge
esquerre de l'exigu corrent d'aigua d'aquest riu que són utilitzats
per al bany majoritàriament per habitants de Novelda i Monòver.
L'aigües d'aquests “clots” brollen del sòl del llit del riu i,
a pesar de tenir la mateixa procedència -l'aqüífer de la serra del
Cid- presenten propietats químiques totalment diferents.
El
primer que trobarem té l'aigua d'un color ocre amarronat, és aigua
ferruginosa degut a l'alt contingut de minerals de ferro que té en
dissolució.
I
el segon, d'aigües més clares, amb un lleuger olor a ous podrits
degut al gas sulfhídric que porten dissolt, són aigües sulfuroses,
molt preuades per al bany atès les seus propietats terapèutiques.
A
les vores del riu trobem un bosquet de ribera constituït
majoritàriament per plantes adaptades a l'elevada salinitat del sòl
(vegetació halòfila), on hi podem trobar tamarius
(Tamarix sp),
canyís o senill
(Phragmites australis),
salat blanc
(Atriplex halimus),
salsona (Inula
chrithmoides), herba blanca
(Halimione
portulacoides), salat ver (Suaeda
vera), trenca l'olla
(Limonium sp) i
d'altres.
 | |||||||||||||||||||||||||||||
 |
| Salat blanc |
 |
| En primer planol, espiga de canyís, al fons, tamarius o tamarits |
 |
| Herba blanca o herba portulacoide |
 |
| Salsona |
 |
| Trenca l'olla |
 | ||
| Salat ver |
I
per finalitzar aquesta pàgina, una vista del castell de la Mola i el
santuari de la Magdalena presa des del riu Vinalopó. Si t'animes a
fer l'excursió, les distàncies són curtes (compte! mentre no
t'enfiles per la senda del camí de Santiago).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada