INSECTES POL·LINITZADORS

Les flors tenen formes i colors cridaners així com l'aroma adient per atreure els insectes. Aquestos, en el seu afany per recol·lectar el nèctar que es troba amagat en la profunditat de la flor, entre escorcoll i escorcoll, aniran untant el seu cos de grans de pol·len i així possibilitaran el seu transport des de l'antera d'una flor a l'estigma d'una altra; és a dir, la pol·linització.

La importància biològica de la pol·linització és de tots coneguda: afavoreix la reproducció sexual creuada dels vegetals conseqüència de la qual n'és la notable variabilitat genètica que tenen les plantes amb el consegüent increment de possibilitats d'adaptació front a canvis ambientals. És a dir, l'increment de la biodiversitat.

Els insectes són els responsables de la major part de les pol·linitzacions fetes per animals: pol·linització entomòfila. Abelles, mosques, papallones, escarabats, llagostes, etc, en són els responsables.

Les abelles són els insectes pol·linitzadors per excel·lència, «el 84% de la producció alimentària depèn de la pol·linització duta a terme per aquestos insectes» però la seua supervivència es troba amenaçada per la utilització de determinats insecticides, els anomenats «nicotinoides», l'ús dels quals ha estat recentment prohibit per la Unió Europea. Podeu ampliar aquesta informació al següent article de la revista Mètode: http://metode.cat/Noticies/Un-pas-mes-en-la-proteccio-de-les-abelles

Però com he dit adés, no sols les abelles (himenòpters) actuen com a agents pol·linitzadors, també ho fan les papallones (lepidòpters)

 ... els escarabats (coleòpters), que sembla van ser els primers insectes que  van començar, allà pel cretaci, a pujar a les flors a menjar pol·len. Visitaven flors de mida gran com les de les magnòlies, que produïen força quantitat de pol·len.

També les llagostes (ortòpters) col·laboren en la pol·linització...

... fins i tot la marieta, la gran devoradora de pugons, sembla que vol contribuir en aquesta ingent empresa.

Però si hi ha una estratègia pol·linitzadora sofisticada per antonomàsia és el d'algunes orquídies, com les del gènere Ophrys que imiten la forma i olor de les femelles de certes vespes o abelles. Els mascles atrets pel color i textura de la flor i per la fragància similar a les feromones secretades per les femelles, intenten fecundar-la, i en fer-ho, entren en contacte amb l'antera, traslladant el pol·len d'una flor a una altra en intents successius. El procés es designa com a pseudocopulació.

Si us heu quedat amb ganes de més, us aconselle la lectura dels nombrosos articles que sobre la mel apareixen al Núm 33 de la Revista Mètode.

I si voleu gaudir de la bellesa de l'estampa que ofereixen els insectes en la seua aventura floral us recomane la visita al blog Reflexiones i contempleu les magnífiques fotografies que Transi ens ofereix: Los visitantes de las flores