Les dunes del Carabassí (II). La vegetació dunar

A la tardor, quan la xafogor de l'estiu disminueix i es produeixen les primeres pluges sobre el litoral és un bon moment per donar-se una volta per les nostres platges, caminar sobre les dunes i observar la vegetació que hi creix.

Les platges on s'acumulen sorres fines constitueixen un hàbitat peculiar molt difícil de colonitzar per les plantes; les condicions ambientals no són gairebé les més ideals per la subsistència: ariditat permanent, aigua de pluja que s'hi filtra sense quedar-se retinguda, presència de vents, de vegades violents, que a més de llur acció abrasiva dóna com a resultat un substrat mòbil on les plantes són aviat desarrelades o colgades de les sorres, etc. En aquestes condicions creixen nombroses espècies de diverses famílies, que a més de presentar adaptacions específiques per viure en aquest ambient, es caracteritzen per tenir un port rígid o espinós i pel gran desenvolupament del seu sistema radical: és la vegetació psammòfila.

Al capdamunt de les dunes s'instal·la una comunitat de gramínies de potents rizomes horitzontals que tenen la valuosa funció edificadora i consolidadora del sistema dunar, entre les quals destaca el borró (Ammophila arenaria ssp. Arundinacea). Aquesta planta, per enfrontar-se amb èxit a l'elevada ariditat   i poder reduir la seua taxa de transpiració, presenta una adaptació xerofítica molt curiosa. La fulla s'enrotlla sobre si mateixa de tal forma que presenta una superfície externa constituïda per una cutícula gruixuda carent d'estomes i una superfície interna on els estomes resten a l'abric dels corrents d'aire. La fulla es desenrotlla quan l'aigua està disponible i torna a enrotllar-se quan la transpiració es excessiva alhora que l'aire humit queda atrapat a l'interior del cilindre.

Borró (Ammophlila arenaria)

 Jull de platja (Elymus farctus)

Al front de les dunes es troba la comunitat de jull de platja (Elymus farctus = Agropyrum junceum), gramínia mitjana (més xicoteta que el borró) de vora un metre d'alçada que resisteix el moviment de la sorra gràcies al seu rizoma, és per això que s'ha utilitzat per a la fixació de dunes; també apareixen el rave de mar (Cakile maritima), herba anual d'arrels molt profundes que pertany a la família de les crucíferes (brasicàcies) amb els típics fruits en forma d'espasa o punyal molt carnosos, i l'esporobolus (Sporobolus pungens), una altra gramínia molt pareguda a la grama,  la lleteresa marina (Euphorbia paralias), la mansega marina (Cyperus capitatus), una espècie de card de la família de les apiàcies, el panical marí (Eryngium maritimum), la barrella punxosa (Salsola Kali), el lotus marí o trèvol mascle (Lotus creticus), la viborera marina (Echium sabulicola) o el (polygonum maritimum), entre altres.

 

Rave de mar (Cakile maritima)

 Esporobolus (Sporobolus pungens)

  Lleteresa marina (Euphorbia paralias)

Mansega marina (Cyperus capitatus)
 

 Panical marí (Eryngium maritimum)

 

  Barrella punxosa (Salsola Kali)

Lotus marí o trèvol mascle (Lotus creticus)

Viborera marina (Echium sabulicola)

Polygonum maritimum

El lliri de mar (Pancratium maritimum) és una de les plantes que més criden l'atenció:  bulbosa, de flors blanques d'una bellesa exuberant; és sorprenent veure les grans flors del lliri de mar en ple mes d'agost sobre l'arena calenta de les platges; s'obrin durant el vespre i durant un sol dia, fan un aroma molt agradable i al moment de la floració les fulles ja s'han secat tornant a eixir a la tardor.

Lliri de mar (Pancratium maritimum)

A la zona de reraduna, les plantes es troben menys exposades al vent i també amb un tipus de substrat més argilós que permet major retenció d’aigua, les condicions ecològiques són per tant menys exigents. Hi podem trobar, entre altres,  la creuadeta o crucianel·la marina (Crucianella maritima), el timó marí (Teocrium polium, var dunense), la maçanella o sempreviva (Helichrysum stoechas, var maritimum), la bufalaga o palmerina (Thymelaea hirsuta), la bracera marina (Centaurea seridis) o l'espècie exòtica introduïda de Sud-Africa i naturalitzada als sistemes dunars, l'ungla de gat (Carpobrotus acinaciformis). 

Creuadeta o crucianel·la marina (Crucianella maritima)

 

Timó marí (Teocrium polium, var dunense)

Maçanella o sempreviva (Helichrysum stoechas, var maritimum)

Bufalaga o palmerina (Thymalaea hirsuta)

Centaurea (Centaurea seridis)

 Carpobrotus acinaciformis

No hi són totes, encara n'hi han més, però si has tingut la paciència d'arribar fins ací t'hauràs pogut fer una idea de la riquesa florística d'un paratge, les dunes, suposadament inhòspit per les dures condicions mediambentals que suporta. 

I per acabar aquesta entrada us presente unes quantes fotos d'allò que els biòlegs marins anomenen la zona intermareal que és la zona de la costa que hi ha entre la part exposada a l'aire en la marea baixa i la submergida en la marea alta. A la zona intermareal, caracteritzada pel constant batec de les onades i desafiant les dures condicions de l’entorn, hi viu un nombre d’organismes sorprenentment elevat adaptats als constants canvis mediambientals: algues, anèmones, tot tipus de mol·luscs i crustacis, les larves d'aquestos, cucs, eriçons i estrelles de mar, esponges i coralls.

 

 I en la nostra costa, encara que una mica més endins, apareix una planta fanerògama marina (amb tiges, arrels, flors i fruits amb llavors) que localment anomenem “cintes” o “algueros”, es tracta de la Posidonia oceanica, endèmica de la Mediterrània, que es troba entre els 0 i els 40 m de profunditat i que forma grans praderies submarines. La caiguda de les fulles es produeix al llarg de tot l'any encara que s'accentua a la tardor i en èpoques de temporal. Aquestes fulles amb les restes de la planta són arrossegats pels corrents marins fins la vorera de les platges formant els típics dipòsits “d'algues”, que minven l'impacte de les onades sobre la costa, controlant la regressió i la pèrdua d'arena de la platja.

 I una última imatge que podríem titular: "la vida és una continua successió de vida"

 Un grupet de territs (Calidris alpina) que busquen afanosament cucs i larves que el temporal ha arrosegat fins la costa juntament amb les restes d'algues i de posidònies.