Al
nord de la província de Sòria, a la part septentrional del Sistema
Ibèric, es troba la serra d'Urbión.
La
glaciació que es va produir fa dos milions d'anys, en plena era
quaternària, va modelar el paisatge característic d'aquesta serra
originant
formes glacials de circ que actualment ocupen la llacuna Negra i la
llacuna Gelada, entre altres. La
glacera
s'iniciava a prop del pic d'Urbión i descendia pel cinturó rocós
que tanca la llacuna Negra fins la vall de Revinuesa.
Només iniciar l'ascensió a la llacuna Negra des del pàrquing situat uns 2 km més avall, em tope amb la primera joia botànica del parc, un teix mil·lenari (Taxus baccata) que hi ha al marge esquerre de la pista que ens condueix a la llacuna.
La
vegetació arbòria del parc està composta per moixeres
(Sorbus
aucuparia),
bedolls (Betula
alba),
roures de fulla gran (Quercus
petraea),
faigs (Fagus
sylvatica) i
trèmols (Populus tremula), però l'arbre que hi predomina és el pi
roig
(Pinus sylvestris) que
aparegué en la zona fa uns trenta mil anys, coincidint amb l'última
era glacial segons els registres pol·línics trobats en torberes de
la zona.
Des de la llacuna Negra, camí de la llacuna Gelada, inicie l'ascensió cap als penya-segats que configuren la part superior del circ glacial.
La marxa, no exempta de riscos, em permet gaudir d'unes vistes espectaculars de la llacuna Negra.
Un
bon tram de la pujada el faig acompanyat d'un rierol d'alta muntanya
que precipita les seues aigües sobre la llacuna.
A
la vora les penyes, entre les quals s'obri camí el corrent d'aigua,
descobrisc algunes de les plantes herbàcies i arbustives que
configuren aquest ecosistema tan singular:
 |
| Falguera, Cast. Helecho (Pteridium aquilinum) |
 |
| Bruc boal (Erica arborea) |
 |
| Campaneta alpina (Campanula scheuchzeri) |
 |
| Mirtils, Cast. Arándanos (Vaccinium myrtillus) |
Però
sens dubte, la planta que més em crida
l'atenció per la seua abundor i per ser la primera vegada que em
topava amb ella de forma natural, era la digital
o didalera
(Digitalis
purpurea); creix
per tot arreu, entre les escletxes de les roques, enlairant les seus
inflorescències de flors acampanades de color porpra sobre el nivell
de les penyes com volen dir: ací estic
jo! Tot un espectacle!
És
la primera vegada que em tope
amb ella de forma natural perquè sobre el paper ja la coneixia. La
història de la digital va formar part d'una sèrie d'articles sobre
“Drogues Màgiques” que vaig escriure, fa un temps, per a
l'Allioli, revista del sindicat STEPV, i que ara, amb motiu d'aquest
descobriment, he complementat i amb el títol “LA
DIGITAL O DIDALERA: una llarga història d'encerts i desencerts”,
he
publicat en aquest mateix blog, en l'apartat “Natura Viva” i que
podeu llegir punxant en el següent enllaç:
Continue
l'ascens cap a llacuna Gelada bordejant una vall que s'inicia en
superar els penya segats que envolten la llacuna Negra. Un paisatge
on la vegetació arbòria va sent substituïda a poc a poc per la
vegetació arbustiva i herbàcia pròpia de l'alta muntanya.
Arribe
per fi a la llacuna Gelada on trobe els primers excursionistes des
que he iniciat la ruta i els demane que em facen la foto que podeu
vorer ací. Es tracta, a l'igual que la llacuna Negra, d'una llacuna
d'origen glacial originada per l'excavació de la base dels circs
tancats per arcs de morrenes que impedeixen l'evacuació de l'aigua
acumulada.
Estic
temptat de continuar l'excursió fins el pics d'Urbión i
visitar les fonts del Duero, però ho pense millor i ho deixaré
per a una altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada