Passejant estos dies pel camp, a la vora
d'un camí, m'he trobat una herbeta curiosa per la forma i
distribució de les seues flors. Es tracta del galleret
o peu
de gall (Lamium
amplexicaule). Ja
l'havia vista abans, de fet, al març de 2017 la vaig fotografiar amb
el mòbil en un bancal erm on creixia abundosament formant una catifa
de color morat que em va cridar l'atenció i la vaig publicar al
facebook. Ara, potser degut a la sequera que estem patint, sols he
vist uns quants exemplars dispersos a la vora d'un camí que solc
freqüentar.
L'herbeta en qüestió, que a hores d'ara
no alça més d'un pam de terra, és una planta nativa d'Europa, Àsia
i nord d'Africa, d'ampla distribució per tot l'arc mediterrani i que
rep en català, a més de galleret o peu de gall, les denominacions
de flor-robí, mataporc, ninois
o peu del nostre senyor, i en
castellà les de conejitos,
gallitos, lamio, ortiga muerta, ortiga muerta menor, patica de gallo
o zapatitos de la virgen.
A Beneixama, em comenta el meu amic Moreno, que son pare, pastor de
professió, l'anomenava sogra
i nora
per la disposició oposada de les seues flors. Sol créixer donat el
seu caràcter ruderal, en camps de conreu, vores de camins i llocs
alterats.
Lamium
amplexicaule
és una espècie de planta del gènere Lamium
que pertany a la família de les labiades (Lamiaceae)
i per tant és un parent molt pròxim a plantes ben conegudes per
tots nosaltres com els timons (Thymus),
romers (Rosmarinus),
sàlvies (Salvia),
orengues (Origanum),
sajolides
(Satureja)
o lavandes (Lavandula),
entre altres.
És
una herba de cicle anual, sovint apareixen molts d'individus junts
donant colors vermellosos, com he dit abans, als camps i vores de
camins on viu. Es reconeix per les seves fulles arrodonides i, fins i
tot, més amples que llargues, clarament oposades; les bràctees
semblen una mena de cassoles que envolten les flors, aquestes tenen
un tub molt llarg, són morades i acabades en dos llavis ben oberts,
com totes les labiades. Les fulles, tija i flors són comestibles,
amb un gust semblant a l'api.
L'etimologia
de Lamium
amplexicaule
és ben curiosa i ens aporta dades, a més de la morfologia (1) de la
planta, del perquè d'alguns dels noms vulgars que rep.
Plini
el Vell, científic, naturalista i militar romà que va viure al
segle I d.c., anomenava Lamio
(del llatí Lamium-ii)
a una espècie d'ortiga no urticant, suau al tacte, que els autors
suposaven que era una ortiga morta. Posteriorment, Tournefort,
botànic francés que va viure a cavall dels segles XVII i XVIII, en
la seua obra «Eléments
de botanique, ou Méthode pour reconnaître les Plantes» ens
diu:
«Se
asegura bastante alegremente que la palabra Lamium proviene de Lamia
y que significa una especie de diablejo que asusta a los niños
pequeños; y se dice también que la flor del Lamium se asemeja a la
cara del pretendido diablejo. Vemos por ello el caso que debe hacerse
a la mayoría de tales etimologías –lat. lamia, -ae = lamia, mujer
hechicera, bruja»
Per altra banda, el
seu epítet específic amplexicaule
prové del llatí «amplector»
amb el significat d'abraçar i «caulis»
que significa tija, en clara referència a la forma de les fulles de
la planta que abracen la tija.
A continuació us presente dues fotos fetes al març de 2017 d'un bancal erm cobert quasi en la seua totalitat per una catifa de Lamium amplexicaule. Es dóna la circumstància que l'hivern de 2017 va ser molt plujós i la primavera resultà molt florida. Vorem què passa enguany!
Com
veieu, una planteta ben curiosa que paga la pena detindre's a
observar-la quan us la trobeu pel camp.
(1)
Dades estretes de l'obra Flora
Ibérica. Plantas
vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares que
podeu consultar a http://www.floraiberica.es/
