La
vidiella
o
vidriella
(Clematis
flammula)
és una planta lianoide que pertany a la família Ranunculaceae
que vaig vore per primera vegada a l’estiu de 2018, al marge
pedregós d’un olivar, a uns 700 m s.n.m. al paratge de l’Aljubet
a prop del Barranc del Ramblaret, en el terme municipal del Camp de
Mirra. Em va cridar l’atenció l’elevada densitat de flors
blanques que desprenien un flaire molt agradable i que gairebé
cobrien tota la planta. En aturar-me i observar-la més detingudament
vaig recordar haver-ne vist una altra similar, temps enrere, al
Barranc de Gamellons, a les proximitats de la Font del Nano
(Ontinyent), en una zona ombrívola, enfilada entre els arbusts que
creixien a la vora de la torrentera que discorre pel fons del
barranc. És tractava de la vidalba
o vidauba
(Clematis
vitalba),
molt semblant a la primera però amb diferències que ara comentaré
 |
| Vidiella creixent sobre un marge pedregós. Aspecte general de la planta. |
Com
he dit abans, la vidiella
és una liana perennifòlia de tija verda i llenyosa a la base, de
fulles compostes, dividides dues vegades (bipinnades). I esta és
precisament una de les principals diferències que la distingeixen a
simple vista de la seua parenta la vidalba,
que té els folíols pinnats una sola vegada. Una altra diferència
que permet distingir-les, és que mentre que la vidalba
té les fulles caduques de marges dentats, les de la vidiella
són perennes i de marges
enters.
 |
| Detall de les flors de la vidiella. |
 |
| Detall dels folíols bipinnats de la vidiella. |
Els
pecíols de la vidiella
s'enrotllen en els suports que troben entre la vegetació, per això
i degut a la seua elevada densitat vegetativa pot ser un perill quan
s’enfila en els arbres joves perquè el seu pes pot arribar a
doblegar-los, i també els poden ofegar per manca d'il·luminació.
Floreix a l'estiu, amb abundants flors blanques molt oloroses que a
la tardor donaran uns fruits en forma de núcula proveïts de llargs
plomalls per a la dispersió mitjançant el vent.
 |
| Aspecte que presenta la planta a finals de l'estiu quan els fruits comencen a madurar. |
 |
| Detall dels fruits en forma de núcula proveïts de grans plomalls per a la dispersió pel vent |
 |
| Aspecte de la mateixa planta a la tardor |
 |
| Detall de les núcules madures amb els seus plomalls preparades per a la disperció pel vent |
Vidiella
i vidalba
comparteixen
una altra característica: el seu nom popular «d’herba
de les nafres»,
en castellà «hierba de
los pordioseros»,
per les seues propietats rubefaents i vesificants. En altres temps,
els captaires usaven les propietats vasodilatadores d’estes plantes
fregant-se les seues fulles en la pell per produir-se bambolles i
llagues que exposaven públicament per tal d’inspirar compassió.
Esta propietat ja va ser descrita per Pius Font i Quer al seu
Dioscórides
Renovado
quan escriu «…
es incontestable la virtud rubefaciente y vesicante de sus hojas
frescas, y en este sentido son tan activas, que basta pistarlas para
que al majador se le hinche el rostro. Aprovechándose de estas
facultades, los mendigos usaban de ellas en otros tiempos para
producirse mancillas o llagas que luego exponían a la conmiseración
pública».
La
planta en sec perd estes qualitats i per això se l’ha fet servir
moltes vegades com aliment per als ramats.
La
vidiella,
per la seua espectacular floració, es cultiva també com a planta
ornamental i una varietat, la subespècie marítima
que s’adapta molt bé a la zona de dunes, ha estat utilitzada per a
combatre l’erosió i estabilitzar els sòls arenosos característics
de les zones marítimes.
El
terme Clematis
a què fa referència el gènere prové del grec klɛmətis,
«planta
que trepa» i l'epítet «flammula»
és el diminutiu de «flamma»
que al·ludeix a l’aspecte lluminós que presenta la planta quan
està coberta de flors.
 |
| Mata de Clematis vitalba fotografiada a la tardor de 2017 en el Barranc de Gamellons (Ontinyent) enfilada sobre unes mates de joncs bovals
(Scirpus holoschoenus) i d'aladerns (Rhamnus alaternus) |
