Floració post-incendi en la Senda del Madroynal

Algunes de les plantes que a data de 20 de maig de 2020 han florit en la zona de la Senda del Madronyal després de l'incendi de juliol de 2019.

 

  

01 Geranium purpureum.

Cat: Agulles, Gerani, Herba de Sant Robert.

Cast: Agujas de pastor. Hierba de San Roberto.

02 Convolvulus lanuginosus.

Cat: Campanera llanuda, Corretjola cabdellada.

Cast: Campanilla lanuda, Campanilla plateada.

03 Coris monspeliensis.

Cat: Pinzell, Timó mascle.

Cast: Hierba pincel.

04 Aphyllanthes monspeliensis.

Cat: Jonça.

Cast: Junquillo azul.

05 Dictamnus hispanicus.

Cat: Gitam, Timó reial.

Cast: Fresnillo, tarraguillo

06a i 06b Scorzonera angustifolia.

Cat: Escurçonera, Escurçonera de fulla estreta.

Cast: Teta de vaca.

 

06c, 06d i 06eScorzonera hispanica subsp. Crispatula.

Cat: Salsafí, Escurçonera.

Cast: Escorzonera.

07 Linum narbonense.

Cat: Lli, Lli blau.

Cast: Lino azul.

08 Linum suffruticosum.

Cat: Lli blanc.

Cast: Lino Blanco

09 Helianthemum sp. (Possible Helianthemum nummularium).  

Cat: Heliantem.

Cast: Jarilla de monte, perdiguera.

10 Gladiolus illyricus.

Cat: Gladiol, Xuclamel.

Castellà: Cresta de gallo.

11 Lonicera implexa.

Cat: Gavarrera, Lligabosc, Xuclamel.

Cast: Madreselva. 

 

12 Asphodelus cerasiferus.

Cat: Porrassa, Vara de sant Josep, Asfòdel, Gamó

Cast: Gamón, Varica de San José 

 

13 Dorycnium hirsutum.

Cat: Botja peluda, Trèvol pelut, Coronel·la.

Cast: Hierba de pastor.

El tulipà silvestre (Tulipa sylvestris)

La tulipa no és exclusiva d’Holanda, és una de les plantes cultivades més esteses per tot el món per la seua espectacular floració. A partir de les espècies silvestres s'han aconseguit innumerables híbrids que ornamenten jardins per tot arreu. A les nostres terres, sobre sòls poc profunds, preferentment calcaris, en matolls aclarits i rocosos, creix espontàniament una varietat, el tulipà silvestre (Tulipa sylvestris subsp. australis) de la família Liliaceae, que vaig fotografiar acompanyant els romers (Salvia rosmarinus) en una clariana d'una pineda al terme de Beneixama, que ací us presente. 

 

Tulipà silvestre creixent al costat d'una orquídia, l'abellera (Ophrys speculum)

   

La tulipa silvestre és una mica més xicoteta que les varietats conreades. És una herba bulbosa, de poc més d’un pam, que floreix a principis de la primavera. Les flors són solitàries i creixen al final d'una tija sense fulles, que en botànica es coneix amb la denominació d'escap o escapus, que naix d’un bulb. Són molt cridaneres amb sis tèpals de color groc ataronjat tenyits de roig per la part exterior. Les fulles, de vegades molt retorçudes, a mode de roseta basal, presenten la forma linear lanceolada amb secció acanalada en forma de “V”. Pel que fa a la seua forma vital, és un geòfit, és a dir, una planta que passa l'estació desfavorable enterrada sota terra, en el nostre cas el bulb. La seua presència és indicadora d'un bon estat de conservació del medi.

 

Detall del capoll

El gènere Tulipa està integrat per unes 150 espècies que s'estenen des de la part oriental d'Àsia fins la regió mediterrània i el nord d'Europa i d'Àfrica. A la Península Ibèrica sols creix una espècie, la Tulipa sylvestris amb dues subespècies, la subsp. Australis distribuïda àmpliament per tota la Península i la subsp. Sylvestris que sols viu en algunes muntanyes a Catalunya.

Escorcollant la xarxa per obtenir més informació sobre la planta, en una web em vaig trobar la següent afirmació «Espècie estrictament protegida al País Valencià: prohibida la recol·lecció, tallada o desarrelament (Ordre del 20 de desembre de 1985, DOGV 336, 2 de març de 1986)». Vaig consultar l'esmentada Ordre i vaig comprovar que no s'hi feia cap referència a la Tulipa sylvestris, a més, que esta Ordre havia estat derogada pel «DECRET 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació», al qual tampoc figura la tulipa com a planta amenaçada que necessite cap mesura de protecció. Comente esta anècdota perquè no ens refiem massa de determinades informacions que circulen per la xarxa.

Detall de la flor

Emili Laguna, Cap de Secció de Protecció dels Recursos Naturals de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la GV., a qui vaig consultar el possible nivell de protecció d'esta planta, em va apuntar: «és una especie prou abundant, especialment a les planes i cims de muntanyes amb sols rojos, el que els edafòlegs antics deien “terra rossa”, descarbonatats en superfície. L'abundància arriba a ser encara superior als terrenys que hagen patit incendis, forma part del grup de bulboses que poden aparèixer amb poblacions molt grosses als 2-3 anys del pas del foc, com fa per exemple Narcissus assoanus».

Caiguda dels pètals i procés de maduració del fruit.

El nom científic actual és Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link) Pamp. Esta denominació tan llarga és portadora de moltíssima informació sobre la història de la planta. «L.» fa referència a què va ser Linné qui primer la va classificar, i «(Link) i Pamp.» ens indiquen que van ser el naturalista alemany Johann Heinrich Friedrich Link (1767-1851) i el botànic italià Renato Pampanini (1875-1949) els qui van corregir, en base a estudis posteriors, la primera classificació feta per Linné, totes acceptades hui al món de la botànica.

 

Detall del fruit.

I pel que fa a l'etimologia de Tulipa, és la llatinització de la veu turca «tulipan» amb significat de turbant, paraula que va entrar en Europa al voltant del 1600, que deriva del turc «tülbant o tülbent» i que estaria relacionat amb el persa «dōlband o dulband» amb el mateix significat. L’epítet específic sylvestris significa silvestre, no cultivada

*******************

Reportatge fotogràfic fet a data de 2 d'abril de 2021, al mateix indret on vaig descobrir l'any passat este rodalet on la presència de Tulipa sylvestris és relativament abundant i que a causa del confinament a què vam estar sotmesos no vaig poder fer.