DE TIMONS i moltes coses més

En botànica, i sobre tot quan es fa referència als noms populars de les plantes, de vegades sol aplicar-se un mateix nom a diverses espècies que fins i tot poden pertanyer a gèneres molt diferents. Podríem dir que es produeix un fenomen d’homonímia botànica o regional produït per la semblança de formes o, fins i tot, per l’assignació de propietats i virtuts terapèutiques semblants. Les plantes conegudes com timó en són un bon exemple. La paraula, fins i tot, serveix per a designar les comunitats vegetals on creixen moltes d’elles, les timonedes, comunitats termòfiles, poc denses integrades per mates menudes moltes de les quals pertanyen a la família Lamiaceae (labiades).

 

Timoneda

Timó (Thymus vulgaris)

Al País Valencià, designem amb el nom de timó (l’accepció més generalitzada) a una mateta de no molt més d’un pam d’alçada, de la família de les labiades, molt aromàtica que solem utilitzar en infusió per les seues propietats digestives, parlem del Thymus vulgaris, també conegut com farígola, frígola o tomello. Al génere Thymus pertanyen també el cantueso o cantaueso (Th. moroderi o Th. longiflorus) i la pebrella o pebrinella (Th. piperella).

 

Cantueso (Thymus longiflorus)

(Aquestes imatges estan preses a la província de Granada i corresponen al Thymus longiflorus. A la província d'Alacant tenim un endemisme que també anomenem cantueso o cantauesso i correspon a la mateta del mateix gènere Thymus moroderi)

Pebrella (Thymus piperella)

També amb el nom de cantueso es coneix, a les comarques de Granada que és on la vaig descobrir, la Lavandula stoechas, mata que creix primordialment sobre substrats silicis, per això no és freqüent vore-la per les nostres terres de sols predominantment calcaris. En alguns llocs se la denomina també «tomillo borriquero», (ja tenim una altra vegada l’apel·latiu del timó però ara en castellà).

 

Cantueso, tomillo borriquero (Lavandula Stoechas)

  Tornant de nou a les nostres terres, coneixem també amb el nom de timó mascle, timó groc, timó blanc, timó llanut, timolet o timonet a diverses matetes del gènere Teucrium (T. Polium, T. Capitatum, T. Homotrichum) que pertanyen també a la família de les labiades. Totes elles amb propietats digestives, antiinflamatòries i tonificants, poden prendre’s en infusió com a digestives o per combatre el mal de panxa o per via externa com antiinflamatòries.

 

Teucrium polium subsp. homotrichum

Teucrium polium

Mateta de (Teucrium capitatum) parasitada per les barbes de caputxí (Cuscuta epithymum)

Una altra planteta en la nomenclatura popular de la qual apareix la paraula timó per la seua semblança quan no està florida, és el pinell o estepa de Montpeller (Coris monspeliensis). És una planta perenne herbàcia que pertany a la família Primulaceae per tant no té res a veure botànicament amb el gènere Thymus que pertany a la família Lamiaceae (labiades), com he dit anteriorment. També rep els noms de pinzell, pinsell, herba pinzell, cepell, cepell bord; farigola borda, farigola de pastor, farigola mascle..., i també timó reial. Aquesta planta prolifera sobre terrenys calcaris, guixencs, pedregosos i altres sols pobres. Creix a les serres litorals i als erms a on hi ha garrigar i matollar baix.

 

Pinell (Coris monspeliensis)

 Però al País Valencià, el timó real o timó reial, per excel·lència és el Dictamnus hispanicus, herba de la família Rutaceae (rutàcies), família a la que pertanyen també el taronger i el llimoner, coneguda a València com alfàbega de pastor i com a gitam, a Castelló. És una planteta perenne i molt aromàtica que creix a les nostres serres en llocs frescos i ombriencs. És tòxica i molt olorosa; s’ha usat per a preservar la roba de l’arna i, en infusió, per combatre el mal de ventre, la diarrea i, fins i tot, l’halitosi. És un dels components indispensables de l’herberet d’Alcoi.

 

Timó reial o dictam (Dictamnus hispanicus) Foto cedida per Manolo Vicedo

Com he comentat al principi, el concepte que tenien els antics sobre les plantes, més utilitari que científic, permetia que amb un mateix nom es designaren plantes molt distintes botànicament parlant, però amb virtuts terapèutiques semblants, i això és el ha passat al llarg de la història amb el gènere Dictamnus. Un estudi internacional en el que han participat, entre altres, investigadors de les universitats d'Alacant i Elx, ha identificat cinc espècies de plantes medicinals distintes sota el mateix nom. En aquest estudi, els autors reconeixen que sota el nom Dictamnus es manejaren en les farmàcies de tot el món antic, almenys cinc espècies de plantes medicinals distintes, pertanyents a les famílies botàniques de les rutàcies i lamiàcies, usades tradicionalment per a problemes ginecològics prepart i postpart, regulador de la menstruació i altres malalties greus com l'epilèpsia, o simplement, com a antídots de qualsevol tipus de verins. Com anècdota comentar l'intent d'enverinament amb arsènic del Papa Lluna (Benet XIII), confinat en el seu castell de Peníscola, i la vida del qual va recuperar un monjo jueu convers gràcies a un beuratge entre la composició del qual figurava el dictam. El Papa es va salvar de la mort i, des de llavors, es coneix aquesta fórmula com a “tisana del Papa Lluna” (Si voleu conèixer una mica millor la història punxeu l’enllaç).

Timó reial o dictam (Dictamnus hispanicus). Detall de la flor

 Fotos cedides per Manolo Vicedo

 Les subunitats florides de les diferents espècies de dictam contenen olis essencials (estragol, anetol i limonè), furanocumarines i alcaloides (dictamnina). S'ha usat popularment com digestiu, carminatiu, hipotensor i emmenagog. Però atenció, les furanocumarines poden produir toxicitat per contacte en presència de la llum i produir dermatitis, ocasionant inflamació i taques en la pell per fotosensibilització per això s’ha de tenir cura a l’hora de manejar-les.

Però a totes aquestes propietats medicinals del dictam s’ha d’afegir l'afrodisíaca. En les províncies limítrofes manxegues, murcianes i andaluses, aquesta planta es denomina tarraguillo, i els seus efectes afrodisíacs queden patents en el dita popular: “Si en tu huerta criases el tarraguillo, estaría toda la noche, que te agarro, que te pillo” .