En
una visita post-confinament al Pou de la Neu de Beneixama, a l'inici
del sender que corre entre el Barranc del Madronyal i l'ombria del
Cabecet de Maigmó, m'ha cridat l'atenció l'espectacular floració
de dues plantes, el romer
blanc
(Helianthemum
syriacum)
i la vidiella,
vidriella
o herba de les
nafres
(Clematis
flammula).
He fet esta visita al juliol de 2020, just un any després de de
l'incendi que va assolar estes serres del terme de Beneixama. Les
dues plantes eren velles conegudes meues, però he de confessar que
mai no les havia vist créixer en aquest indret en tanta abundància
i exuberància, i açò es deu, al meu parer, a què en desaparèixer
l'estat arbustiu i arbori a causa de l'incendi i no trobar
competència en la captació dels preuats rajos solars, han pogut
desenvolupar-se enguany com no ho haurien fet si haguessen persistit
les condicions ecològiques que hi havia abans de l'incendi.
 |
| Pou de la Neu a Beneixama |
 |
| Floració del romer blanc a l'ombria del Cabecet del Maigmó. Hom pot observar com la planta sobri pas entre els esquelets carbonitzats de pins i altres arbusts, principalment ginebres i coscolles, que configuraven l'estrat arbustiu i arbori abans de l'incendi de juliol de 2019 |
El
romer blanc (Helianthemum
syriacum),
és una planta que necessita una determinada quantitat de sol per a
què les flors puguen desplegar els seus pètals. L'etimologia del
terme Helianthemum,
que
prové del grec, ja ens ho indica: «helios»
significa sol i «anthemon»,
flor. Així una possible interpretació del terme seria «flor que
s'obri amb el sol». Altres autors sostenen que el nom es degut a la
semblança de la flor amb l'astre solar, obviant que altres espècies
del gènere Helianthemum
presenten flors amb tonalitats diferents al groc, des del blanc fins
al porpra. L'epítet syriacum
al·ludeix a la localització original de la planta a Síria.
 |
| Detall de la planta. Hom pot observar la vegetació de creixement més lent, que es desenvolupa al seu costat: ginebres i romers. |
Pel
que fa a la vidiella, l'etimologia del terme Clematis,
que també prové del grec, ja ens dóna una pista de l'apetència de
la planta per captar els rajos solars ja que el seu significat és
precisament «planta
que trepa». I perquè trepa una planta enfilant-se sobre una altra
que fa de suport a la qual pot, fins i tot, ofegar? La resposta més
adient és que trepa en busca de sol. L'epítet «flammula»
que és el diminutiu de «flamma»,
al·ludeix a l’aspecte lluminós que presenta la planta quan està
coberta de flors.
 |
| Vidiella enfilant-se sobre les restes carbonitzats d'un espí negre |
 |
| Aspecte general de la planta. Hom pot observar l'aspecte lluminós que li confereix l'exuberant floració |
 |
| Vidiella enfilant-se entre les restes d'una figuera que comença a rebrotar |
 |
| Vidiella acompanyant una mata en plena floració de matapoll (Daphne gnidium) |
 |
| Vidiella enfilant-se sobre els restes carbonitzats d'una carrasca en plena rebrotada. | |
 |
| Mapa de la zona |
