La planta que us presente hui, el
ginestell valencià
(Genista valentina subsp.
valentina) coneguda també amb
els noms de ginesta fina
o ginesta de graneres,
i en castellà amb els de iniesta
o retama,
ha estat fotografiada al Barranc de l'Esquerra que hi ha al final de
la vereda de la
Lloma de les Cabres que separa els termes municipals de Beneixama i
el Camp de Mirra. És un endemisme valencià, l'àrea de distribució
del qual comprèn fonamentalment la part occidental de la província
de València, estenent-se pel SW a les d'Alacant i Albacete.
|
Vista de la Vall de Beneixama des del Barranc de l'Esquerra. Al fons la població del Camp de Mirra. Es pot observar el traçat de la vereda de la Lloma de les Cabres que separa els termes municipals de Beneixama i el Camp de Mirra |
|
Mata del Ginestell Valencià en plena floració |
|
Dues vistes de la mateixa mata fetes una setmana després quan ha passat la floració |
Em comenta l'Agent Mediambiental José
Aragoneses que és precisament este barranc del terme de Beneixama el
punt més al sud del País Valencià o s'han trobat exemplars d'esta
planta i que s'està procedint a l'arreplega de llavors a fi de
reintroduir-la a la zona de la Serra de la Solana afectada per
l'incendi de juliol de 2019 on era relativament abundant.
|
Detall de les branques florides |
És un arbust erecte i compacte, molt
ramificat des de la base. Les fulles superiors de les branques
floríferes són assentades i alternes, de fins 1 mm d'amplària, amb
forma el·líptica. Les flors papilionàcies de color groc intens es
disposen al final de les tiges formant inflorescències allargades.
Tenen el calze campanulat format per cinc sèpals soldats; la
corol·la té cinc pètals, un superior major que la resta anomenat
estendard, perquè sembla una vela al vent; dos pètals laterals, les
ales, i dos inferiors soldats a mena de carena de vaixell. Esta forma
de les flors és característica de tots els gèneres de la família
Leguminosae
(Fabaceae)
a la qual pertany i com s'assemblen a una papallona en vol, a esta
família se la coneix també amb el nom Papilionaceae.
|
Detall de les flors |
|
Detall dels fruits |
Les tiges del ginestell, per la seua
flexibilitat, antigament s'utilitzaven per a la fabricació de
graneres i com és una planta molt resistent a la sequera s'ha usat
en restauracions ambientals en talussos secs i degradats.
Gràcies, Joan. Aclaridora l'entrada com totes les del teu bloc.
ResponElimina