La primavera als camps de Beneixama està sent molt fecunda amb tot tipus de floretes. Hui he centrat la meua atenció en aquelles que entapissen bancals i marges de camins d’un color groc intens. Totes pertanyen a la família de les brassicàcies (Brassicaceae) i són plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes que normalment tenen les fulles lobulades en disposició alterna amb un lòbul terminal més gran. Les inflorescències tenen forma de raïm, corimbe o panícula amb flors hermafrodites que tenen els pètals amb la característica forma de creu, per això abans esta família es denominava crucíferes (Cruciferae), nom encara admès en la nomenclatura. Més modernament s’han inclòs en la família de les brassicàcies i la planta tipus d'on prové esta denominació és la col (Brassica spp.).
De lluny semblen totes iguals però a poc que ens fixem en algunes de les seues característiques, com la forma dels fruits, prompte trobarem les diferències. Tres d’elles compartixen el nom popular de ravenissa groga (ravenissa és un dels noms populars de la planta que a Beneixama coneixem com a citró) i són:
Erucastrum nasturtiifolium (Poir.) O. E. Schulz., la ravenissa groga coneguda en castellà com jaramago o rabaniza amarilla.
 |
| Detall de les flors |
 |
| Detall dels fruits |
El fruit és una síliqua (baina allargada) que no ix directament de l’eix de la tija, d’uns 25-40 mm de llarg amb nombroses llavors al seu interior que s’alliberen en assecar-se i obrir-se.
Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss., que compartix el nom castellà de rabaniza amarilla i en català el de ravenissa incana.
 |
| Població de Hirschfeldia incana al secà que hi ha front l'Ecoparc |
 |
| Detall de la flor |
 |
| Detall dels fruits |
El fruit de la Hirschfeldia incana també és una síliqua de longitud menor que la primera (uns 2 cm) que creix pegada a la tija, cosa que la diferència d’altres brassicàcies.
Sisymbrium irio L., coneguda també en català com apagallums o matallums i en castellà com matacandil.
 |
| Aspecte general de la planta |
 |
Detall dels fruits Sisymbrium irio és la que té els fruits de major llargària, entre 2 i 6 cm de llarg, cosa que la diferència d'altres brassicàcies. Les altres bràssicàcies que no comparteixen el nom de ravenissa groga són: |
- Sinapis alba L. coneguda en català com mostassa blanca (cast. mostaza blanca).
 |
| Població de Sinapis alba en una parcel·la a la vora del carrer València |
 |
| Detall de la flor |
 |
| Detall dels fruits |
El fruit de la Sinapis alba és també una síliqua dividida en dues parts, una part fèrtil que conté les llavors i un pic final llarg i aplanat. La presència d’uns pels rígids que cobrixen la baina és la característica per la qual distingirem este fruit de la resta de les síliqües de les altres espècies.
I per últim tenim la
- Biscutella auriculata L. coneguda com herba de les llunetes o herba de Santa Llúcia i en castellà com hierba de los anteojos
 |
| Població de Biscutella auriculata al secà que hi ha front l'alberg de l'Estació |
 |
| Detall de les flors i dels fruits |
Els fruits de la Biscutella auriculata són inconfonibles, tenen forma d’ulleres amb dos lòbuls arredonits units i acabats amb un xicotet estil persistent. Cada una de les dues parts del fruit conté generalment una sola llavor. Esta estructura aplanada i alada del fruit està adaptada per a la dispersió pel vent.
En resum, els fruits de la majoria de les brassicàcies són baines llargues i fines que destaquen per la seua disposició erecta i el seu gran nombre de llavors, a excepció d'esta última.
*********************
La família de les brassicàcies és molt cosmopolita i compta amb 390 gèneres i 3.000 espècies repartides arreu del món, amb 108 gèneres amb espècies silvestres a Europa. Quasi totes les espècies viuen a camps i hortes i moltes estan presents a les vores de camins i carreteres encara que algunes són clarament costaneres, com el rave de mar (Cakile maritima). Esta família és important econòmicament per les espècies d'interés agrícola com les cols (Brassica oleracea), el nap (Brassica napus) o el rave (Raphanus sativus) i algunes d’elles amb propietats medicinals com la bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris), la ruca (Eruca vesicaria), la mostassa silvestre i la blanca (Sinapis arvensis i Sinapis alba) o l’apagallums (Sisymbrium irio) que hem presentat en este article.
Donat el seu cosmopolitisme de segur que als camps de Beneixama podem trobar-ne altres, però de moment estes són les que jo he trobat:
«Ni estan totes les que són, ni són totes les que estan»
