L'altre
dia, anant en bicicleta cap a la Talaeta pel camí del Forseguer
(Beneixama), en passar els olivars i apropar-me al monte, em va
sorprendre l'espectacular floració de l'esteperola, arbust
conegut també com a romer mascle (Cistus clusii), i
rep aquesta denominació pel gran paregut de les seues fulles amb les
del romer
de debò (Rosmarinus oficinalis). I
és que si no veiem la planta en plena floració, com la vaig trobar
jo, es fàcil confondre-la a simple vista amb el romer; per eixir de
dubtes lo millor que podem fer és agafar una branqueta i olorar-la
i, fins i tot, xuclar-la, i prompte veurem les diferències.
 |
| Al capdavant, una tija de romer mascle amb capolls; darrere, romer |
 |
| En primer planol, romer |
El
romer mascle pertany a la família de les cistàcies,
a
l'igual que l'estepa
blanca
(Cistus albidus),
de flors morades, que floreix entre abril i juny i que creix tan
profusament als nostres montes. L'estepa blanca rep aquest nom, no
pel color de les flors, sinó per les fulles d'un color gris
blanquinós que romanen a la planta durant tot l'any.
 |
| Estepa (Cistus albidus) |
 |
| Esteperola, romer mascle (Cistus clusii) |
La
bellesa d'aquesta floració em va fer posar peu en terra amb la
intenció de fer unes quantes fotos que plasmaren aquell moment, i
ací va ser quan vaig trobar la segon sorpresa, si cal, més
sorprenent encara, valga la redundància. I és que dels peus de les
esteperoles apuntaven per tot arreu les acolorides flors de la
margalida d'estepa
(Cytinus
Hypocistis),
planta que parasita les arrels del romer mascle, coneguda també com
a frare d'estepa,
melera
o gerreta de la
mel.
Aquestes darreres denominacions fan referència a la substància
dolça que segrega la planta comparable a la mel, que feia que
en alguns llocs els xiquets la buscaren per xuclar-la.
A
Eivissa se la coneix amb el nom de magraneta
d'estepa, i
és precisament aquest apel·latiu el que ens explica l'etimologia
del gènere Cytinus,
paraula que prové del grec Kytinos, llatinalitzat Cytinus, en
referència a la seua semblança amb els botons florals del magraner
(Punica granatum).
Per
altra banda, el terme hypocistis
fa referència al gènere (Cistus)
les plantes a les quals parasita:
estepes
i esteperoles.
Al
Dioscorides Renovado, de Pius Font i Quer (1982), en parlar de les
Hipocístides, diu: De
la Hipocístide se trata en el capítulo 107 del Libro I de
Dioscórides (1),
que, interpretado por Laguna (2),
dice así: «La
hipocístide nace junto a las raíces del cisto y parécese a la flor
del granado...».
 | ||||||||||||||
| Les formigues, agents polinitzadors de la margalida d'estepa. Foto baixada de la web: http://aob.oxfordjournals.org/content/103/7/1065/F1.expansion |
Vet
ací un binomi curiós de mutualisme i parasitisme: la interacció de
la la margalida d'estepa i el seu agent pol·linitzador, les
formigues, amb el romer mascle. Està clar que els dos primers se'n
beneficien mútuament, però i al tercer, li semblarà bé?
(1)
Dioscòrides Pedaci
(40-90), fou un metge, farmacòleg i botànic grec autor d'un famós
tractat de medicina més conegut per la versió en llatí De
Materia Medica,
en 5 llibres.
(2)
Andrés Laguna de
Segovia
(1499-1599) fou un metge humanista espanyol dedicat a la farmacologia
i a la botànica mèdica que feu la traducció al castellà de l'obra
De Materia Medica
de Dioscòrides
Gràcies per l'article. Molt aclaridor i il.lustratiu.
ResponElimina