Trèvol pudent (Bituminaria bituminosa)

Al costat de la treponera (vegeu entrada anterior: El tripó o trepó Verbascum rotundifolium), al mateix marge del bancal, he fotografiat una altra herba que desprén un olor peculiar a betum, sobre tot si xafigues les seues fulles amb els dits. Es tracta del trèvol pudent (Bituminaria bituminosa), coneguda també amb les denominacions de «cabrulla, herba pudenta, trèvol de rabenta, etc». I en castellà amb les denominacions de «hierba gitana, hierba cabrera, hierba cabruna, trébol bastardo, trébol de mal olor, ruda cabruna..etc, i tedera», nom més comú a les Canàries.

El trèvol pudent es una espècie que pertany a la família de les lleguminoses (Fabaceae) i abans de rebre el nom científic actual Bituminaria bituminosa fou descrita per Linné i publicada en 1753 en la seua obra «Species Plantarum» com Psoralea bituminosa; la denominació actual es deu al botànic australià Charles Howard Stirton que en 1981 transferí aquesta espècie al gènere Bituminària.

És una planta de port arbustiu que pot assolir fins a un metre d'alçada, creix en ambients nitrificats, molt freqüent als camps de conreu, marges de camins i carreteres, i que es pot trobar des del nivell del mar als 1250 m d'altitud. És una planta molt ben adaptada a a la sequera ambiental i, per tant, molt comuna en tota la Conca Mediterrània, Sud-àfrica, Austràlia, i en Espanya arriba a les Canàries, on a més, s'hi troben altres varietats adaptades al clima d'alta muntanya.

L'etimologia de la denominació del gènere bituminaria prové del llatí «bitumen-inis» que significa betum i del sufix «aria» que significa possessió, en referència a l'olor tan particular a betum que posseeixen aquestes plantes.

Quant a la història d'aquesta planta, referiré allò que Pius Font i Quer diu d'ella: «Tiene muchas virtudes y usos según se lee en Dioscórides, pero en la actualidad ha caído en desuso. Sin embargo, en la provincia de Málaga, según el Dr. Laza Palacios, se emplea todavía como vulneraria, es decir, para sanar heridas y encorar las llagas. En este caso se hace uso del cocimiento de las hojas». Segueix dient Font i Quer: «En la página 342 de la "Materia médica", de Dioscórides, dícese que la fomentación hecha con el cocimiento de toda la hierba -entiendo, de sus hojas y sus raíces-, mitiga los dolores de las mordeduras de las serpientes; empero que si algún hombre llagado bañare sus llagas con el mesmo cocimiento que a otro hubiere sanado sentirá los accidentes mesmos que sentir suelen los de serpientes mordidos». 
 

En l'actualitat s'estan fent nombrosos estudis arreu del món per aprofitar i millorar les aplicacions potencials d'esta planta. A mode d'exemple citaré que el Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) de la Universitat d'Alacant, l'Institut Murcià d'Investigació i Desenvolupament Agroalimentari (IMIDA) i l'Institut Canari d'Investigacions Agràries (ICIA), han fet estudis de biologia reproductiva d'algunes varietats de bituminaria per a ser usades com a planta farratgera (ús que se li ha donat tradicionalment a esta planta a les Canàries) i per a la restauració de terrenys degradats tant a les illes com en la Península Ibèrica. En Austràlia, a partir de tàxons procedents de Canàries també s'estan desenvolupant programes de producció de bituminaria adaptada a les característiques del seu terreny, per a l'alimentació de les ovelles.

A banda de les potencials aplicacions com a planta farratgera, l'IMIDA ha desenvolupat en els últims anys línies d'investigació per a utilitzar aquesta planta en la restauració de sòls contaminats per metalls pesants per la seua capacitat d'absorció d'estos minerals i la seua possible aplicació per a la recuperació d'una zona altament contaminada com ho és la de Cartagena-La Unión .

Però tal volta, l'aplicació que més expectatives ha generat esta planta és l'obtenció de compostos d'interés medicinal. Investigacions recents han demostrat que les diferents varietats de bituminaria són riques en furanocumarines, compostos de gran valor farmacèutic. Estos compostos són substàncies foto-actives, és a dir s'activen per llum, i reaccionen amb l'ADN de les cèl·lules. Tenen moltes aplicacions terapèutiques i s'utilitzen actualment en els tractaments amb radiació ultraviolada per a malalties com la psoriasi, el vitiligen o la micosi fúngica. També s'empren en les malalties auto-immunes, com a colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn o per a evitar el rebuig en els trasplantaments d'òrgans, i s'està investigant la seua aplicació en determinats casos de càncer, com el de pell. Doncs bé, l'IMIDA col·labora amb l'Institut Canari d'Investigacions Agràries, amb les universitats de Múrcia i d'Alacant, i també amb l'hospital Mare de Déu de l'Arrixaca de Múrcia, per a comprovar si les furanocumarines presents en la bituminaria es comporten igual o millor que les furanocumarines de síntesi química que s'utilitzen en medicina. Els assajos realitzats fins ara han donat bons resultats, la qual cosa podria abaratir els tractaments mèdics per a les malalties de la pell i alguns tipus de càncers.

 

Les fulles de la bituminaria són trifoliolades, sent els folíols sencers i obovats, podent ser més o menys estrets.

Els folíols que composen la fulla, com es pot comprovar a la fotografia, dos creixen oposats i el tercer en situació apical.

I per acabar, fer una crida d'atenció. Com s'ha comentat abans esta planta és fotosensibilitzant així que el contacte de la planta amb la pell humida i exposada a les radiacions solars pot provocar dermatitis de contacte o pigmentació de la pell, així que aneu en compte quan us la trobeu.