Una altra planta que podem trobar als
marges dels camins i en sòls remoguts per tota la nostra Vall, és
la Reseda lutea L. És
una herba perenne de la família Resedaceae
que anualment perd la part aèria quedant les seues gemes durant
l'època desfavorable en estat d'hibernació a ras de terra
protegides per la fullaraca o per l'humus que hi ha a la superfície
del sòl (Hemicriptòfit).
 |
| Vista general de la planta |
En
català se la coneix amb els noms de
reseda groga,
galda
o gandalla,
bufadors
a València i enturió
a les Balears, i en castellà com gualdón,
pacífica, reseda amarilla, sosiega-amiga. Es bastant
freqüent a tota la Península Ibèrica exceptuant el Nord de
Portugal, Galícia i la Cornisa Cantàbrica, i molt abundant per tota
la Mediterrània.
 |
| Detall de les fulles |
És una herba erecta que
presenta les fulles basals en forma de roseta i les superiors
dividides en lòbuls, i al final de les tiges desenvolupa una
inflorescència molt llarga plena de flors de color groc llima.
Floreix cap a finals de l'hivern i durant la primavera encara que la
podem trobar en flor en qualsevol època de l'any en funció de la
climatologia.
 |
| Detall de la inflorescència |
 |
| Detall de les flors |
Pel que fa a l'etimologia,
l'apel·latiu Reseda
prové del llatí «resedo»
amb el significat d'assossegar, calmar, per les propietats que se li atribuïen des de
l'antiguitat de reduir
les inflamacions i alleujar els mals. L'epítet lutea
que també prové del llatí «Luteus-a-um»
fa referència al color groc de les inflorescències i a l'ús que se
li feia per a tenyir de groc.
Fent honor al seu nom, les
inflorescències seques d'esta planta han estat utilitzades en forma
d'infusió o decocció per calmar dolors estomacals, com a diürètica
i antireumàtica, i les arrels, per aconseguir tints de color groc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada