Apunts sobre la flora de Beneixama (III): «La Llengua de Gos»

La planteta que hui us presente, la llengua de gos (Cynoglossum cheirifolium L.) és una herba ruderal, abundant a la nostra Vall, que creix en les ribes a la vora dels camins, bancals erms i llocs oberts i alterats en general. 
(Les fotos que acompanyen este escrit han estat fetes al bancal erm que hi ha enfront de «La Bodegueta»).

  

Vista general de la planta

Pertany a la família Boraginaceae i es caracteritza perquè té les fulles i tiges cobertes per un toment blanquinós, com es pot observar a les fotografies, que li dóna una tonalitat grisenca a la planta, que contrasta amb les seves flors d'un vermell vinós, contrast que li confereix al conjunt una certa bellesa. 

 

Detall de les flors. A les fotos superiors es poden vore fruits en procés de maduració.

Els fruits estan compostos per quatre núcules cobertes d’una espècie de garfis que s’enganxen al pèl dels mamífers per estendre les llavors. 

 

Detall dels fruits

Les fulles són allargades i quasi lineals, especialment les de la tija; les basals presenten pecíol però desapareixen al moment de la floració. Floreix a la primavera. 

 

Detall de les fulles

És una planta que ha optat per l'estratègia ecològica de mantenir les seues gemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renova la part aèria cada any, és a dir, un hemicriptòfit. Creix a tota la Península Ibèrica encara que es fa més rara a la zona nord-occidental. 

El terme Cynoglossum prové del grec «kynóglōsson», que al seu torn està compost per «kynós» que significa gos i «glōsson», llengua. Així el seu significat etimològic seria llengua de gos, pel paregut de les fulles a la llengua dels gossos. El gènere Cynoglossum de la família Boraginaceae va ser establert per Tournefort (1656-1708) i posteriorment validat per Linné (1707-1778). Posteriorment, en 1973, Maurice Babier & Mathez la van incloure en el gènere Pardoglossum, sent la nomenclatura més moderna Pardoglossum cheirifolium (L.) Barbier & Mathez.

L'epítet cheirifolium al·ludeix a que les fulles són semblants a les dels violers «cheiri» (cast: alhelí) del gènere Matthiola, família Cruciferae.

  A més de l'apel·latiu llengua de gos, a què fa referència la seua etimologia, en català també rep els noms de besneula de fulla blanca, llapassa, llengua de ca, maneula, etc., i en castellà els de carruchera, oreja de liebre, viniebla o viniebla de hojas de alhelí, en clara referència al significat del seu epítet específic cheirifolium.

Té nombroses i ben conegudes propietats medicinals, havent-se usat tant l'escorça de les seues arrels com les seues fulles i flors per a fer cataplasmes i tintures, aplicant-se sobre ferides i zones afectades. Té propietats antiespasmòdiques, emol·lients i cicatritzants. L'arrel és utilitzada per a combatre les malalties i les inflamacions de les vies respiratòries, mentre que les flors són antidiarreiques. En qualsevol cas, actualment el seu ús està desaconsellat a causa del seu gran poder narcòtic, que fa que en dosis elevades puga ser enormement tòxica i perillosa: alguns dels alcaloides que conté, com la cinoglosina, poden paralitzar per complet el sistema nerviós.