 |
| Vista general de la planta |
 |
| Detall de les flors |
Per la
seua forma biològica és un teròfit,
és a dir, una planta que mor quan ha produït les llavors i que ja
no torna a germinar fins l'any següent si les condicions hi són
favorables.
És una
herba amb nombroses aplicacions medicinals. Joan Pellicer ens apunta
al Costumari Botànic (3) que és bona per a la diarrea: «Si
li para la diarrera i en beu dos o tres tassetes més, després
estarà uns dies sense fer res, perquè és una herba que apreta
molt». També ens comenta que
«a la Vall d'Albaida es recomana per a fer ganes de
menjar, per als mals de panxa i per als dolors i les inflamacions de
l'artritis, el reuma i la gota.»
Altres
autors apunten que és un tònic amarg que pres en infusió millora
la digestió i que s'utilitzava amb eficàcia en les afeccions
de l'orina, netejant obstruccions, i que aplicada externament,
cicatritza les ferides. També era
apreciada pel seu efecte estimulant de la contracció de l'úter i
afavorir el part de persones i animals. La part utilitzada de la
planta són les fulles i les flors i per a preparar les infusions
s'utilitza un pessic de planta seca (de 3 a 5 g) per tassa.
Les
nombroses propietats medicinals de l'Ajuga chamaepitys
queden resumides en l'expressió popular que Vicent Galan i Carme
Olcina arrepleguen al seu blog (1): «L'Iva
tot mal esquiva»
 |
| Vista de la planta |
La quasi totalitat de les denominacions
que rep fan referència a les seues propietats medicinals. En català
se la coneix, entre altres, amb els noms d'artètica,
(en
referència a què alleuja el mal de les articulacions)
herba de la inflamació, herba de retorçó, herba del torçó, herba
felera, herba flatera, iva artètica, retorçó, torçó,
etc.
I en castellà, amb els de pinillo,
pinillo
rastrero, ajuga, camepitetos, hierba artética, iva artética, iva
artrítica, etc.
I pel que fa a la nomenclatura
científica, «Ajuga» deriva del grec i
podria referir-se a l'absència del llavi superior en la corol·la de
les flors, encara que segons Plini podia ser la corrupció de terme
llatí «abigo» amb
el significat d'expulsar, tirar fora, en clara referència a les
propietats abortives de la planta. I l'epítet «chamaepitys»
que
també
deriva del grec i està compost pels termes «chamae»
amb
el significat de menut, rastrer.. i «pitys»
que
fa referència a diverses espècies de pins. Així doncs,
significaria pi
xicotet, nan,
per l'aspecte de la planta, com he comentat abans.
(1) https://caherbolari.blogspot.com/search/label/AJUGA%20CHAMAEPITYS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada