La planteta que hui us presente la vaig
fotografiar al bancal erm que hi ha al costat de les escoles. És la
que Joan Pellicer anomena «herba de l'enamorà» (Coronilla
scorpioides L.)
que en català també rep els noms d'alacranera,
herba de l'amor, herba de l'escorpí o banya de cabra,
entre altres; i en castellà els de hierba
del alacrán, hierba del amor, hierba del escorpión
etc.
 |
| Vista general de la planta |
La
denominació genèrica d'herba de l'enamorà o herba de l'amor,
segons Pellicer, fa referència «a
què amb
les sues fulles, carnosetes i fresques de propietats irritants i
vesificants, aplicades estratègicament a la galta o al coll es feien
una taca rojal els fadrins que simulava una apassionada besada per
tal de presumir així davant els amics, que la nòvia o una altra
minyona n'estava enamorada».
 |
| Coronilla scorpiodes barrejada amb les floretes blaves de l'Anagallis arvensis |
El nom del gènere Coronilla, que
va ser establert per Tournefort i validat posteriorment per Linné,
al·ludeix a la forma de corona que té la seua inflorescència i
l'epítet scorpiodes que ha
donat lloc a algunes de les denominacions populars, fa referència a
la forma que té el fruit, un llegum que sembla la cua d'un alacrà.
 |
| Detall del fruit. Un llegum que recorda la cua d'un alacrà |
És
una herba anual de la família de les lleguminoses (Fabaceae)
de distribució
mediterrània, encara que està estesa per quasi tota la Península
Ibèrica, molt fàcil de distingir per les inflorescències grogues
en forma de corona amb grupets de 2 a 5 flors, i fulles que tenen un
folíol terminal molt més gran que les altres. És una herba d'un
color verd glauc, exceptuant les flors, que quasi viu postrada a
terra i no alça més d'un o dos pams. Viu en bancals erms, marges
dels cultius i camins, floreix des de finals de l'hivern i tota la
primavera.
 |
| Detall de les fulles |
Totes
les plantes d'este gènere contenen glucòsids cardiotònics
(estimulants del cor) que les confereixen les seues propietats
medicinals. La Coronilla
scorpiodes conté
el glucòsid anomenat coronilina,
amb efectes molt pareguts a la digital, que actua sobre el cor
regulant el seu funcionament. Però com els beneficis o els
perjudicis de totes les drogues depenen de la dosi, l'ús esta planta
amb esta finalitat ha d'estar sotmesa a un rigorós control mèdic ja
que una errada en l'ajust de la dosi podria implicar-nos seriosos
problemes de difícil solució.
 |
| Detall de les flors |
De
la seua potencial toxicitat també se'n fa ressò Pellicer en una
dita arreplegada a Alcoleja que afirma: «Això
es menja la carn. I és un verí que el ramat no toca»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada