Presència del roure valencià a les serres de Beneixama. I algunes coses més!

 

El galer (també escrit gal·ler), roure valencià o roure de fulla petita, i en castellà quejigo (Quercus faginea Lam), és un arbre caducifoli de grandària mitjana l'altura del qual no sol superar els 20 m. Pertany a la família de les fagàcies (Fagaceae) igual que els seus parents la carrasca i la coscolla, amb els quals comparteix espai a les nostres serres. L’epítet faginea fa referència a què les fulles són semblants a les del faig (cast. haya).

 

Població de galers a l'ombria de la Graveta

Les fulles d’este roure són simples, alternes de forma el·líptica o ovada, de pecíol curt i de grandària molt variable, de làmina coriàcia i amb la vora recorreguda per dents o lòbuls poc profunds, quasi triangulars a vegades molt rígids i quasi punxants. La principal característica de les fulles és que són marcescents, es a dir, es mantenen en l'arbre groguenques i mortes durant la tardor i l'hivern fins que ixen les fulles noves a la primavera i cauen les velles. Esta característica contribuïx a l'ecologia del sistema en optimitzar el reciclatge de nutrients en el sòl. Igualment la marcescència serveix per protegir les gemmes foliars durant les possibles gelades, nevades i altres factors adversos que s’hi produeixen a l’hivern. El fullatge, no molt dens en este roure, forma una copa arredonida, ovoide o allargada, més o menys regular; sobre un tronc dret, no massa gruixut, d'escorça grisenca, rugosa, de poca grossària, amb clivelles nombroses i poc profundes en els exemplars d'edat.

 

Detall de les fulles i l'escorça

Les flors són poc vistoses. Les masculines estan agrupades en aments penjants allargats de color groguenc. Les femenines també es disposen en aments, però amb un peduncle molt curt. Floreix entre març i abril i el pol·len es dispersa pel vent. El seu fruit són bellotes (glans o aglans) semblants a les de la carrasca, de color verd al principi i d’una tonalitat marró quan maduren entre setembre i novembre i suposen una font important d'aliments per a moltes espècies de fauna. Una altra característica dels galers és que són arbres anyívols, es a dir, poden estar anys sense donar bellotes per a després produir-ne moltes un determinat any.

 

Aments. Flors masculines del galer

Són típiques d’este arbre, les gales, agalles o cecidis (a les quals deu el nom de galer), que són una mena boles de la grandària d’una nou de color marró que es produeixen com a reacció a la picadura d’una petita vespa que fa la posta en els brots joves de l’arbre i, en resposta a la presència del paràsit es produeix un creixement anòmal del teixit que intenta aïllar l’atac de l’insecte. Les gales tradicionalment s'han usat per extreure'n tanins per a l'adob de pells.

 

Procés de formació de les agalles o gales.

Pel que fa a la seua distribució, els boscs de galers es concentren principalment en el nord i en zones d'interior del País Valencià i la seua presència es va reduint conforme avancem cap al sud. A la província d'Alacant, hi ha dos grups de poblacions de galers a la Font Roja i en la Serra de Salines, a més d'exemplars dispersos per les serres d'Aitana, Mariola i el Puig Campana..

En la serra de la Solana, al terme de Beneixama, hi ha dos poblacions de galers relativament importants: una a les ombries que donen als barrancs de la Mollonera i del Xarco Blanc, i l’altra a la Lloma del Canyamó, l’Ombria de la Graveta i el Barranc dels Mellats, a més d’exemplars dispersos com els que podem trobar al Barranc Franc, a la vora de la carretera de Fontanars, un poc abans d’arribar al límit provincial.

 

Galers a l'ombria de la Graveta

Galers al barranc de la Mollonera

Galer al barranc Franc

El CIEF (Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal) depenent de la Conselleria de Medi ambient, Infraestructures i Territori, va dur a terme des de 2010 el projecte experimental «Roureda»¹, amb diverses línies de treball encaminades a la recuperació i promoció de les rouredes valencianes de roure valencià o galer, un hàbitat forestal prioritari de la Unió Europea que es troba amenaçat en bona part del territori valencià. Fruit d’esta investigació, el CIEF amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València va inventariar i caracteritzar les poblacions del galers existents al terme de Beneixama. Es van delimitar les dues parcel·les on la presència de galers és significativa i es va procedir a comptabilitzar el nombre de peus: 138 en el Barranc de la Mollonera i del Xarco Blanc, i 63 en la Lloma del Canyamó, l’Ombria de la Graveta i el Barranc dels Mellats.

Es van dur a terme tractaments silvícoles d'aclarida de la massa de pinar amb la finalitat d'alliberar les capçades dels roures i eliminar la competència pels recursos del sòl. Treballs de poda en altura eliminant branques fines al llarg del tronc dels roures i aquelles que estigueren seques a fi de sanejar l'arbre, a més de millorar el seu aspecte i ajudar al creixement. S’hi van fer treballs de desbrossament i d’eliminació de la vegetació arbustiva, sobre tot en les les zones on es van localitzar la presència de regenerats per eliminar la competència i ajudar al creixement de les plàntules, a més de la col·locació de protectors. Es pretenia que les bellotes que caigueren directament sobre el sòl pogueren d'esta manera arrelar i desenrotllar-se.

 

Àrea desbrossada al voltant d'un galer de 5 peus a l'ombria de la Graveta

Plàntula de galer a l'ombria de la Graveta

A les zones estudiades s’hi van localitzar individus amb un únic peu fins a individus formats per 12 peus en una mateixa rabassa. Aleshores, amb la finalitat de reduir la competència entre ells per tal d’afavorir el port arbori i de producció de fruits especialment en els mesos d'estiu on a causa del dèficit hídric pot donar-se una major competència per l'aigua, s’hi va procedir a l’eliminació d’alguns dels peus amb menor diàmetre deixant els de major diàmetre. 

Galer d'un peu al barranc de la Mollonera

 

Galer de quatre peus que ixen d'una mateixa rabassa. Barranc de la Mollonera

I per últim, comentar que als vessants del Barranc de la Mollonera en la confluència amb el Barranc del Xarco Blanc les poblacions de galers comparteixen espai amb poblacions disperses de baixa densitat de pinastre (Pinus pinaster), un pi no gaire abundant a la nostra serra que possiblement seria introduït durat les repoblacions forestals que s’hi van dur a terme durant la segona meitat del segle passat; 

 

Població de pinastres al barranc de la Mollonera

Detall de les acícules del pinaste

 i també amb alguns exemplars de corner o pomerola (Amelanchier ovalis), arbust que pot arribar a tenir port arbori, de la família de les rosàcies, la presència del qual és també testimonial a les nostres serres per la sua escassesa. 

 

Exemplar de corner al peus d'un galer. Detall de les fulles i les flors

Menció a banda mereix la presència en este indret d’uns 40 exemplars de moixera de pastor (Sorbus torminalis) compartint espai amb un roure valencià i un pinastre. Es tracta d’una població composta de tres peus reproductors i la resta rebrots juvenils. La moixera de pastor és un arbre caducifoli de fins a 20 m d'altura les fulles del qual s'assemblen una mica a les dels aurons però són alternes, de color verd fosc per les dues cares, lobulades amb entre cinc i set lòbuls, sent una mica més llargues que amples. Floreix a la fi de la primavera amb ramells de flors blanques agrupades en corimbes.

 

Moixera de pastor al barranc de la Mollonera

Moixera de pastor: detall de les fulles, flors i soca

Plàntules de moixera de pastor

Compartint espai: moixera de pastor (esq), galer (centre) i pinastre (dreta)

Es tracta d'una espècie forestal distribuïda de manera testimonial a les muntanyes llevantines, encara que a la província de Castelló la seua presència podria considerar-se moderada, però quasi sempre de forma molt escassa i dispersa, formant nuclis esporàdics i aïllats; de fet a la província d’Alacant, al Banc de Dades de Biodiversitat sols hi ha enregistrades una trentena de poblacions d’este arbre, la majoria de les quals a les serres d’Alcoi i Cocentaina i només una a Beneixama, la ubicada al Barranc de la Mollonera, que presentem en este escrit.

A mode de conclusió, m’agradaria destacar la riquesa arbòria de la nostra serra. Encara que el que més predomina són les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyoner (Pinus pinea), i poblacions de carrasques (Quercus ilex ssp rotundifolia), a més d’algun exemplar dispers de freixe de flor (Fraxinus ornus), a poc que ens fixem, al llarg de les nostres passejades per la serra podrem trobar petits rodals dels arbres descrits en este article, la singularitat dels quals radica precisament en la seua escassesa, en alguns casos testimonial de la vegetació que en temps passats poblaria les nostres serres. Conéixer per poder valorar, este és l'objectiu del present article!

En propers articles parlarem de la riquíssima vegetació arbustiva i herbàcia que conformen el sotabosc que acompanya estos arbres.

P.D. Posteriorment a la publicació d'este article, Juan Tortosa Mataix em puntualitza, per experiència pròpia, que els pinastres que hi han en la zona del barranc de la Mollonera són d'origen natural en cap cas de repoblació, com ho són els exemplars que s'hi troben a la Replana, alguns dels quals són fàcilment observables a la vora de la pista forestal, com els que us mostre a la següent foto.

 

1El podeu consultar en: https://mediambient.gva.es/es/web/cief/roureda