divendres, 26 de juny del 2015

Primavera de 2015. Trachelium caeruleum

El dia de Sant Joan, fent una passejada en bicicleta pel llit sec del Vinalopó, per una senda que discorre entre l'assut de la Foia i el pontet de la carretera que va del Camp de Mirra a Biar, al marge esquerre del riu vaig vorer unes mates situades al peu d'una rocalla rematades per unes inflorescències en forma d'umbel·la d'un color blau violaci que destacava sobre el verd predominant enfosquit per la sequera i que em van cridar l'atenció, vaig aturar la meua marxa i amb la càmera del mòbil vaig fer unes quantes fotos que ara us presente.
Es tracta de la Trachelium caeruleum coneguda en català com a Setge blau, i en castellà, Flor de la viuda.
Inicialment vaig pensar que la planteta en qüestió pertanyia a la família de les apiàcies (umbel·líferes) per la forma de les inflorescències però prompte em vaig adonar que era una falsa percepció. A les umbel·líferes els pedicels (filaments que serveixen de suport a la inflorescència) arranquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud, mentre que en aquesta planta naixen de punts diferents de la tija encara que s'eleven al mateix nivell. Aquesta inflorescència rep el nom de corimbe.
Una altra cosa que va cridar l'atenció és la mena de filament allargat que sobreeixia del centre de la flor. Es tracta de l'ovari que sobresurt de la corol·la. En botànica, els casos en què l'ovari se situa per sobre de les altres parts florals, la flor s'anomena hipògina.
El terme Trachelium deriva del grec i significa aspre, rugós i, l’epítet específic caeruleum deriva del llatí caelum que significa cel, en referència al color del cel en un dia seré i pel color blau cel de les flors.
Aquesta planta és emprada en jardineria per la vistositat i durada de les inflorescències i, les fulles tendres, així com els brots, s’han usat bullides, com verdura o crues en amanida.
Una curiosa planteta que en trobar-la cal parar i gaudir de la contemplació.






Primavera de 2015. L'Erodium ciconium

La segona planta que ara us descriuré té una especial significació per a mi. Tindria jo no més de 7 o 8 anys quan la meua padrina, Carmen “la de Fausto” em va portar, una vesprada d'estiu, a collir “rellongeres” per als conills. Aquest va ser el primer contacte que vaig tenir jo amb aquesta herba, que floreix d'abril a juny i que és especialment abundant en els marges dels bancals i en els cultius de secà, sobre tot de cereals.
Es tracta de l'Erodium ciconium, coneguda com a bec de cigonya, agulles o rellotges en referència a la forma dels seus fruits. El gènere Erodium que pertany a la família de les geraniàcies agrupa una seixantena d'espècies, la majoria originàries de les regions mediterrànies i de l'Àsia occidental. A dintre de les espècies que genèricament anomenem rellotges aquesta és la que té el fruit més llarg, per aquest motiu també se la coneix per bec de cigonya. Les fulles estan dividides en lòbuls irregulars uns de grans i altres més xicotets. Les flors tenen cinc pètals i són blavoses, la forma dels pètals també és irregular, els dos superiors són més amples que els tres inferiors. El color blau dels pètals i la llargària de les agulles que poden arribar als 10 cm de longitud, són precisament els trets que la diferencien de les altres espècies d'Erodium de color rosat, violaci o vermellós.
El fruit en forma de porreta d'1 cm de longitud està envoltat pels 5 sèpals i quan madura s'obri en 5 agulletes que s'enrotllen com un tirabuixó que fa d'hèlice per a transportar-se per l'aire o per a adherir-se als pels dels animals.
El nom del gènere Erodium procedeix del mot grec erodios que significa garsa, fent referència a la forma de bec dels seus fruits, semblants a la de la resta de les geraniàcies i l'espècie ciconium es l'epítet procedent del llatí i que ve a significar cigonya.
Linné va incloure aquestes plantes dins el gènere Geranium, però avui estan incloses dins del gènere Erodium. Posteriorment Charles Louis L'Héritier va diferenciar els gèneres Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres: cinc, set i deu respectivament. Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments tenen antera o bossa de pol·len.
A algunes de les plantes d'aquest gènere se les ha atribuït propietats medicinals, així l'Erodium Circutarium ha estat utilitzada com a diürètica i per prevenir les hemorràgies internes i, l'Erodium malacoides, segons ens refereix Joan Pellicer al vol. 3 del Costumari Botànic, a més del seu us com a ferratge per als conills i resta del “ganao”, s'ha gastat a Castelló com a protectora de les mucoses en les inflamacions intestinals i com a planta hemostàtica i cicatritzant. A banda d'açò, de la nostra “rellongera” no he trobat cap referència a possibles aplicacions medicinals.
Però per conèixer-la millor, ací teniu unes fotos tretes durant la primavera de 2015. Dsitge que us agraden.