La Serra de Salines és una destacada formació geomorfològica del sistema Pre-bètic que serveix de frontera natural entre el nord de la regió de Múrcia al terme municipal de Iecla i distintes localitats del País Valencià a les comarques de l'Alt Vinalopó i del Vinalopó Mitjà: Villena al vessant nord, Salines al sud, Monòver a l'est i El Pinós a l'oest. L’altura màxima de la serra és el bec de la Capella, 1238 m.
Vistes des de la Serra de Salines
Per la part nord existeix una pista asfaltada, que partint del Km 13 de la CV-813, carretera que uneix les poblacions de Villena i El Pinós, s’endinsa en la serra i és converteix en punt de partida de nombroses sendes i camins que arriben fins al cim i des d’on es poden contemplar els esplèndids paisatges que conformen la serra així com de les terres i serres circumdants.
 |
| Arribada a la zona de cultius a peu de serra |
 |
| Pista forestal asfaltada que travessa la serra |
La serra, a banda dels seus valors paisatgístics i mediambientals, és rica en grutes i coves, donada la seua naturalesa calcària. Entre les coves en destaca una, la del Lagrimal, que va estar habitada per diferents cultures al llarg de la història segons les excavacions realitzades per l’arqueòleg villener José María Soler, descobridor del Tresor de Villena. Les restes més antigues trobades són datades en el 5000 a. C. i pertanyen a caçadors recol·lectors del final del període Paleolític. En períodes més recents va estar utilitzada com a amagatall de bandolers i com a refugi durant la Guerra Civil, a més de corral per al ramat o lloc on fer carboneres.
 |
| Vistes de la "Cueva del Lagrimal" |
Al peu de la serra, a la mateixa vora de la pista, hi ha els edificis comunals que queden de l’antiga Colònia de la Serra de Salines: el magatzem, la cooperativa i la casa del guarda. L'església i l’escola han desaparegut i la bodega i l'almàssera que hi havia projectat construir, mai no van arribar a veure la llum.
 |
| Edificis comunals de la Colonia |
El projecte de colonització de Sierra de Salinas és un exemple més de la tasca colonitzadora de l’estat que es va iniciar amb la Llei de Colonització i Repoblació interior de 30 d’agost de 1907 que va donar lloc a 18 grups de colonització distribuïts per diferents províncies, de les quals, la d’Alacant va estar una de les més beneficiades, i va estar realitzat per l’enginyer agrònom Luis Beneyto.
La Colònia constituïa un xicotet nucli de població rural amb edificis comunals agrupats en la part central de l’àrea colonitzable i pels habitatges dels colons situats cadascun en el seu lot de terres. L'època de major ocupació de la Colònia es va centrar en la dècada dels anys 20, arribant en 1923 el cens a 287 habitants, però les dures condicions de la vida rural, les males collites, l'arribada de la Guerra Civil i la llunyania a Villena, (es necessitava un dia per a fer-hi el viatge), van fer que algunes famílies hagueren d'abandonar els seus lots i el moviment colonitzador, impulsat pel Govern, no va donar els resultats esperats. En l'actualitat els hereus dels colons primitius són pràcticament els que gaudeixen d'aquest paratge com a segona residència.
Habitatge d'una família de colons situat a la vora de les terres de cultiu
En esta visita que vaig fer a la serra no vaig poder arribar al cim perquè malauradament el camí que vaig elegir per ascendir-hi, que s’inicia a mà esquerra, a uns cinquanta metres dels edificis comunals i que discorre inicialment entre bancals d’oliveres i ametlers fruit del procés de colonització, en endinsar-se en la serra tenia barrat el pas a causa d’una munteria, així que vaig haver de retrocedir i tornar al punt de partida. Vaig decidir deixar la pujada al cim per a una altra ocasió i centrar-me en la visita a la cova del Lagrimal i fer-me una idea del conjunt de la Serra i de les terres circumdants. Durant l'ascensió a la cova vaig poder divisar la població de Biar i la serra de la Fontanella, la plana de Iecla i la veïna població de Capdet al fons, però tal volta el paisatge més impressionant és el que s’observa des del mirador que hi a la part SO de la serra, a la vora mateix de la carretera que la travessa, amb esplèndides vistes al conjunt format per la serra del Carxe i la sua prolongació cap al NE, la serra del Serral separades de la de Salines pel corredor pel qual discorre la carretera de uneix les poblacions de Iecla i El Pinós. Deixaré la pujada al bec de La Capella per a una altra visita.
Diverses vistes des del capdamunt de la serra
 |
| La plana de Iecla i la ciutat al fons |
 |
| Al fons, la Serra de la Fontanella i la ciutat de Biar |
 |
| A l'esquerra, el massis del Carxe amb la prolongació pel Serral, separats de la Serra de Salines pel corredor per on discorre la carretera que uneix Iecla i El Pinós |
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl corrector
ResponEliminareportatge