El geògraf mallorquí Vicenç M. Rosselló i Verger publicava al desembre de 1977 un article a la revista Serra d’Or titulat: «El riu Vinalopó: viatge amb un poc d’història i més geografia» on afirmava:
«No seria massa ofenós dir que el Vinalopó no té ni cap ni peus, perquè la seua partida de naixement no està gens clara i la seua fi tampoc no és fefaent.»
Afirmació aquesta no exempta de realisme perquè si analitzem la partida de naixement del Vinalopó hauríem de fer referència a les nombroses fonts i brolladors que procedents de la Mariola alimenten l’escàs caudal que habitualment porta el riu, a més de les rambles que en èpoques de fortes pluges desguassen en el seu llit , aportacions sense les quals no podríem parlar del Vinalopó, concepte que va introduir Cavanilles per primera vegada en 1797 en las «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reyno de Valencia» on Cavanilles l’anomenava «Vinalapó». Abans d’aquesta data, la denominació més freqüent que rebia el riu pels indrets per on passava estava associada a la idea de «rambla», donat el caràcter intermitent del seu caudal associat sempre a episodis de pluges torrencials.
Si el naixement «no té cap» com afirmava Rosselló, la seua desembocadura no obeeix al concepte de riu segons la definició de riu que ens proporciona el Diccionari Normatiu Valencià: «Corrent natural d'aigua, més o menys continu, de cabal variable, que va a parar a la mar, a un llac o a un altre riu», donat que el nostre Vinalopó no desguassa en cap d’aquests llocs, sinó que vessa les aigües en l’Assarb de Dalt de Civades que comunica el Parc Natural del Fondo, ubicat entre els termes d’Elx i Crevillent, amb el Parc Natural de les Salines de Santa Pola, en la partida il·licitana de Daimés. Les aigües del riu, en aquest punt es mesclen amb les procedents del Fondo (o Fondó com se’l coneix a Elx) i continuen per l’assarb camí de les Salines de Santa Pola i abans de desguassar definitivament en el mar per «La Gola» conflueix amb altres tres assarbs: l’Assarb del Robatori, l’Assarb Dolç i l’Assarb Ample (o de la Pastora). Una manera, com veieu, molt original de desembocar un riu en el mar! (Podeu vore el detall de la desembocadura en el mapa que hi ha al final de l’article).
L’objecte d’aquesta entrada al blog és presentar de forma gràfica els principals elements que configuren tant el naixement com la desembocadura del nostre riu Vinalopó.
Aigües amunt. Prop del naixement oficial al Pla de Bodí (Bocairent)
Al maig del 2022 es va produir un episodi de pluges torrencials i el riu baixava des del naixement al Pla de Bodí (Bocairent) arreplegant les aigües d’escorrentia superficial que anaven augmentant progressivament el seu caudal. Les imatges que hi ha a continuació corresponen al punt on el riu travessa el Camí de les Guilelles, on s’hi troba el pou d’abastiment d’aigua de Bocairent. A continuació seguint la rambla que habitualment s’hi troba seca, continua el seu camí arreplegant les aigües de La Font dels Brulls i finalment les de la Font de la Coveta, lloc on algunes publicacions no especialitzades situen el naixement oficial del riu.
 |
| La Font dels Brulls |
 |
| La Font de la Coveta |
 |
| Aigües avall de la Font de la Coveta |
On el riu deixa de ser Vinalopó en desguassar en l’Assarb de Dalt de Civades.
Després de creuar canalitzat la ciutat d’Elx el riu continua el seu camí creuant tot el camp d’Elx fins que en la partida il·licitana de Daimés vessa les aigües en l’Assarb de Dalt de Civades.
 |
| El Vinalopó, uns metres abans de la cofluència amb l'assarb. |
 |
| Punt de confluència amb l'assarb |
 |
| Assarb de Dalt de Civades. Punt on s'endinsa en el Parc Natural del Fondo |
Abans d’endinsar-se en el Parc Natural del Fondo, l’Assarb de Dalt de Civades passa per la vora d’una de les estacions elevadores que la «Sociedad de Nuevos Riegos El Progreso» té per elevar les aigües sobrants dels assarbs de la Vega Baixa ubicats a la marge esquerra del riu Segura fins el paratge il·licità de l'Alcúdia.
Camí del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.
L'assarb endinsant-se en el Parc Natural de les Salines de Santa Pola
 |
| Creuant en Parc Natural de les Salines, l'assarb passa a prop de la torre de Tamarit que hi ha a la vora de la Xarca del Replà |
Camí de la desembocadura definitiva en la mar Mediterrània per La Gola, a les aigües de l’Assarb de Dalt de Civades s’uneix el caudal de l’Assarb del Robatori que prèviament ha arreplegat les de l’Assarb Dolç i l’Assarb Ample o de la Pastora, com es pot observar al plànol.
 |
| Punt de confluència de l'Assarb de Dalt de Civades amb l'Assarb del Robatori |
Desembocadura definitiva en «La Gola»
 |
| Plànol de la desembocadura |
Excel·lent article. Has fet un bon salt des de l'Etnobotànica a la Geografia. Enhorabona pel text i el suport gràfic, que resulta molt il·lustratiu.
ResponEliminaGran explicació sí senyor!
ResponEliminaEl meu pare em deia que el naixement original estava al Pla de Bobí i exactament a la Rambla del Bovalar.
ResponEliminaInteresant el teu article. aclaridor
Molt bona descripció del riu des del seu disputatd nsiximent fins la seua complicada desembocadura. Tot clarament explicat
ResponEliminaLes primeres aigües que arreplega el Vinalopó provenen de l'anomenat Racó del Cirer, en el paratge del Pla de Bodí.
ResponEliminaLa Dipu de València va millorar la canalització d' aigües pluvials a l" altura d' on es recorda la mort del mestre Ferrero, autor de la marxa mora Chimo, en la carretera de Mariola. Les aigües que canalitza són de les primeres en formar les rambles que després prenen el nom del Vinalopó, tot i que la seua principal aportació la dóna la Font de la Coveta.