dimarts, 26 de març de 2013

LA FIGUERA


LA FIGUERA   (Ficus carica L. var. caprificus)
 
Figa de "la goteta de mel"
És un arbre caducifoli de la família de les moràcies, d’escorça grisenca i fulles palmatipartides. És un arbre de conreu que creix a totes les comarques del nostre País tret de les més fredes i,  fins i tot, se’l pot vore créixer a les penyes i als cingles subjecte a les escletxes amples. El fruit, la figa, és de fet una infrutescència molt particular anomenada siconi.


  Andrés de Laguna (1499-1560), metge segovià al servei del pontífex Julio III, ens refereix: 

    «la higuera nunca jamás florece, y en lugar de flor produce su fructo»
Aquesta afirmació del Dr. Laguna fou una creència que perdurà durant molts segles, però en realitat no és així. La bacora o figa és en realitat el receptacle comú d’una inflorescència on s’assenten les floretes, masculines i femenines en el cabrafic o figuera silvestre mascle, de figues no comestibles y femenines en la figuera conreada. Aquests receptacles tenen una xicoteta obertura a la part inferior per on entra un insecte himenòpter, la Blastofaga psenes, capaç de realitzar la polinització a partir del pol·len del cabrafic, d’ací els proverbis que diuen:
    
    «Ni home sense melic ni figuera sense cabrafic»
    «Higuera sin cabrahigo no vale un higo»
Però en la majoria de les figueres conreades al nostre País les figues maduren sense necessitat de polinització, és a dir, per partenogènesi. A més, solen produir fruits una vegada a l’any, generalment a final de l’estiu o, més rarament, cap a Sant Joan, és per això que en Alacant es diu:
   «Per sant Joan bacores, verdes o madures però segures»
La polinització de la figuera borda o cabrafic comporta, per aquests arbres, la producció de tres generacions de figues cada any, que venen successivament a la primavera, a començament de l’estiu i entre finals d’estiu i principis de la tardor.
   
   «En agost, figues i most»
   «Por San Juan brevas y por San Pedro las más buenas»
   «A Sant Miquel la figa ja no te pel»
   «Por San Miguel los higos son miel»

Les figues, quan es deixen a l’arbre i el temps és sec, concentren els seus sucs, maduren i pengen boca avall de les rames, la pell es clevilla i per l’orifici apical ix una gota de mel. És quan estan més dolces: 

  «La figa, per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clevillada i picada pels pardals»
   «El higo para ser bueno ha de tener cuello de ahorcado, ropa de pobre y ojo de viuda»

Més informació sobre la polinització de les figueres a la web: http://www.asafona.es/revista/?p=3100

2 comentaris:

  1. pere pedrós de gata de la marina alta23 de juliol de 2013 a les 16:55

    quan era xicotet m'agradaven molt les 'verdal oriola'

    ResponElimina
  2. Boníssimes les bacores -allà en diuen figues-flor-, de la senieta de Benicarló, que acabem de tastar aquest cap de setmana, d'una figuera que plantà el meu sogre.
    I a l'agost la collita "ordinària".

    Marc

    ResponElimina