LA FIGUERA (Ficus carica L. var. caprificus)
 |
| Figa de "la goteta de mel" |
És un arbre
caducifoli de la família de les moràcies,
d’escorça grisenca i fulles palmatipartides. És un arbre de conreu que creix a
totes les comarques del nostre País tret de les més fredes i, fins i tot, se’l pot vore créixer a les
penyes i als cingles subjecte a les escletxes amples. El fruit, la figa, és de
fet una infrutescència molt particular anomenada siconi.
Andrés de Laguna (1499-1560), metge segovià al servei del pontífex Julio III, ens refereix:
Andrés de Laguna (1499-1560), metge segovià al servei del pontífex Julio III, ens refereix:
«la higuera nunca jamás florece, y en lugar de flor produce su fructo»
Aquesta afirmació
del Dr. Laguna fou una creència que perdurà durant molts segles, però en
realitat no és així. La bacora o figa és en realitat el receptacle comú d’una
inflorescència on s’assenten les floretes, masculines i femenines en el
cabrafic o figuera silvestre mascle, de figues no comestibles y femenines en la
figuera conreada. Aquests receptacles tenen una xicoteta obertura a la part
inferior per on entra un insecte himenòpter, la Blastofaga psenes, capaç de realitzar la
polinització a partir del pol·len del cabrafic, d’ací els proverbis que diuen:
«Ni home sense melic ni figuera sense cabrafic»
«Higuera sin cabrahigo no vale un higo»
Però en la
majoria de les figueres conreades al nostre País les figues maduren sense
necessitat de polinització, és a dir, per partenogènesi. A més, solen produir
fruits una vegada a l’any, generalment a final de l’estiu o, més rarament, cap
a Sant Joan, és per això que en Alacant es diu:
«Per sant Joan
bacores, verdes o madures però segures»
La polinització
de la figuera borda o cabrafic comporta, per aquests arbres, la producció de
tres generacions de figues cada any, que venen successivament a la primavera, a
començament de l’estiu i entre finals d’estiu i principis de la tardor.
«En agost, figues i most»
«Por San Juan brevas y por San Pedro las más
buenas»
«A Sant Miquel la
figa ja no te pel»
«Por San Miguel los higos son miel»
Les figues, quan es deixen a l’arbre i el temps és sec, concentren els seus sucs, maduren i pengen boca avall de les rames, la pell es clevilla i per l’orifici apical ix una gota de mel. És quan estan més dolces:
«La figa, per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clevillada i picada pels pardals»
«El higo para ser bueno ha de tener cuello de
ahorcado, ropa de pobre y ojo de viuda»
Més informació sobre la polinització de les figueres a la web: http://www.asafona.es/revista/?p=3100
Més informació sobre la polinització de les figueres a la web: http://www.asafona.es/revista/?p=3100
quan era xicotet m'agradaven molt les 'verdal oriola'
ResponEliminaBoníssimes les bacores -allà en diuen figues-flor-, de la senieta de Benicarló, que acabem de tastar aquest cap de setmana, d'una figuera que plantà el meu sogre.
ResponEliminaI a l'agost la collita "ordinària".
Marc