Una de les zones que solc freqüentar per
fer llargues passejades acompanyant el meu gos, és el cordó dunar
que hi ha entre les urbanitzacions d’Urbanova i Arenales
del Sol. Esta setmana, des del capdamunt de la duna, vaig fer
vàries fotografies del Fondet de la Senieta,
zona humida costanera
situada
després de les dunes de l'Altet, entre el Saladar d'Aigua Amarga i
el Clot de Galvany que
consta d'unes 90
hectàrees aproximadament pertanyents al terme municipal d'Elx.
Em va cridar l’atenció la Torre
que hi ha construïda molt a prop de la carretera que uneix l’Altet
i la platja del mateix nom. No m’ho vaig pensar dues vegades,
prompte vaig trobar el camí que conduïa al caseriu on s’alça la
Torre. Després de fotografiar-la de prop i amb el desig per saber-ne
més d’aquesta original construcció, em vaig apropar a un home,
Salvador Esteve, que estava cavant en un bancal pròxim. Fetes les
presentacions i exposat el motiu de la meua visita, em comentà que
son pare, a qui podia trobar assegut en la porxada de la casa que hi
ha al costat de la Torre, podria donar-me tota mena d’explicacions
que satisferen la meua curiositat, perquè, de fet, havia nascut
allí.
Així doncs, el protagonista d'aquesta
història és Paco Esteve Sempere, nascut a la casa que hi ha
adossada a la Torre l’any 1920. Paco no sempre ha sigut llaurador,
abans era carreter, com el seu iaio, Francisco Sempere Escolano,
contractista de la Cros que «portava els materials que descarregaven
els barcos del moll a la fàbrica, també portava la sal de
les salines de Santa Pola al moll». Paco em comenta orgullós que
mentre que altres carreters anaven amb carro i mules, el seu carro
anava tirat d’un rocí.
 |
| Paco Esteve i Salvador, un dels seus fills |
Paco es va fer llaurador després de
casat i va que ser president de la societat de regants perquè era
l’últim regant de la tanda, comenta ell, i em mostra orgullós
els diplomes que li han estat atorgats per la seua assistència a
cursos de formació per a treballadors del camp. Em va cridar
l'atenció un dels diplomes que tenia, expedit per la Universitat
d'Alacant, en reconeixement a la tasca d'informador per al Projecte
WADI de la Unió Europea, desenvolupat entre els anys 2006-2008 per
una sèrie d'universitats, entre elles la d'Alacant, i que tenia per
objecte realitzar una investigació
de caràcter multidisciplinar sobre els aspectes ecològics,
culturals i socioeconòmics presents en determinats sistemes hídrics
mediterranis, en el nostre cas, El Fondó d'Elx i leds zones
limítrofes..
I
es que el Fondet de la Senieta era molt ric en infraestructures
hídriques l'objecte de les quals era l'aprofitament de les aigües
subterrànies molt properes a la superfície per al regadiu dels
camps: sénies
de sang o de tir (Cast:
norias), mogudes per un o dos animals, aljubs
(cast: aljibes) per a l'aigua de boca i basses
per a l'aigua de reg, enginys que daten de l'època de la
colonització islàmica i que, donat el caràcter irregular dels
nostres rius i l'escassesa de precipitacions, han estat els que han
fet possible l'extensió dels regadius, no sols al Fondet, sinò a
tota la comarca del Camp d'Elx i la veïna Horta del Segura. I he dit
«era molt ric» perquè en l'actualitat sols queden vestigis
d'aquella riquesa patrimonial. D'aquests restes d'enginyeria
hidràulica hi ha constància en el segle XVII a través dels mapes
de Giacomo Cantelli, cartògraf del Papa Innocenci XI (Li Regni di
Valenza e dí Múrcia, 1696, Roma).
Em conta Paco que degut a les freqüents
inundacions que es produïen al Fondet per les pluges torrencials que
feien malbé els cultius, els llauradors de la zona hagueren de
construir un canal de desaigüe a mode de galeria drenant, que fou
inaugurat l'any 1919, per a derivar les aigües sobrants a la mar.
Aquest canal de desaigüe va ser substituït allà pels anys 70 del
segle passat per una canonada de formigó que desemboca en la mina
que hi ha excavada per sota del cordó dunar que comunica amb la mar.
Les inundacions, quan es produïen, devien ser importants perquè em
relata que «en una ocasió l’aigua ens arribava a la cintura i
haguérem d’eixir de la casa en carro i aquella nit vam tindre que
dormir en laTorre».
 |
| Entrada de la mina |
 |
| Una de les llumbreres que donen accés a la mina |
 |
| Final de la mina, a pocs metres del mar |
El Fondet
de la Senieta evidencia les restes d'un aprofitament agrícola
l'origen del qual hauríem de trobar-lo en l'agricultura d'oasis com
ho denota la presència de palmeres en la divisòria dels bancals. Em
comenta Paco que produïen abundants hortalisses i cereals, «sobre
tot civada i forment» També em referí, amb molt d’orgull, que un
any de sequera, quan en quasi tot el camp d’Elx a penes es van
plantar hortalisses, ell va sembrar melons en un guaret que tenia al
costat de les dunes, a l’altra banda del camí vell de Santa Pola,
actual carretera dels Arenales del Sol, i
«faig fer tan bona collita que els comerciants d’Elx me’ls
llevaven de les mans i que, fins i tot, es van vendre a Madrid».
Com he comentat abans, Paco viu a la casa
que hi ha adossada a la Torre. Es tracta d'una torre d'alqueria
musulmana que es va mantenir com a centre d'una explotació agrícola
després de la conquista i que va ser usada com a defensa enfront
dels pirates barbarescos. És de planta quadrada, i està distribuïda
en altura per planta baixa, dos pisos i una xicoteta torreta en la
seua terrassa. Va ser remodelada en els anys 1980 i, segons sembla,
la torre antiga tenia una garita que va desaparèixer en ser
restaurada. La casa original es troba també molt modificada. Em
comenta Paco que «van haver d'alçar-la per evitar inundacions».
L'estat de conservació del conjunt és molt bo, encara que ha perdut
molts dels elements defensius originals.
En l'actualitat el paratge es troba erm
en quasi la seua totalitat, tret d'algunes parcel·les on Paco i els
seus fills encara cultiven hortalisses i algun que
altre arbre fruiter. El que algun
dia va ser un xicotet verger d'horts cultivats envoltats de palmeres,
hui ha estat recolonitzat
per la
vegetació típica de saladar (vegetació halòfila) degut a la
proximitat de la capa freàtica a la superfície (1,5
m) -aigües subterrànies
procedents del mar carregades de sal-, on
podem
trobar, a més d'alguns exemplars
de palmeres datileres
(Phoenix dactylifera),
diverses espècies de limònium
(Limonium sp.),
joncs
(Juncus
sp.),
carrís
(Phragmites australis),
a les voreres dels camins diversos
exemplars de
tamarius o tamarits,
que és com se'ls anomena al camp d'Elx (Tamarix
sp.) i salat
blanc (Atriplex
halimus), entre
altres. Però
la planta més abundant,
sens
dubte, és la sosa
alacranera
(Sarcocornia fruticosa)
que
cobreix gran part dels terrenys no cultivats.
 |
| Limonium sp. |
 |
sosa
alacranera
(Sarcocornia fruticosa)
|
 |
| Tamarits (Tamarix sp.) |
 |
| Tamarits (Tamarix sp.) |
 |
joncs
(Juncus
sp.)
|
El diari Información, el
5 d'octubre de 2017 va publicar unes quantes imatges del Fondet
de la Senieta inundat que podeu vorer en el següent enllaç.
Podeu trobar més informació al blog de
Gaspar Agulló Sánchez:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada