Fa uns dies, José Juan Puig Francés em va informar de l’existència d’una planteta bulbosa de flors acampanades que pengen boca avall, de colors molt cridaners, en el tram de serra comprés entre el Pouet de Bellot i la Barraca de Pedra Seca que hi ha a la part de baix. Em va enviar unes quantes fotos per a què la identificara i, una vegada feta la identificació, vaig pujar al lloc on em va indicar per tal de fotografiar-la més detingudament i poder estudiar-la amb més deteniment. Confesse que jo era la primera vegada que la veia també!
 |
| La Fritil·lària (Fritillaria lusitanica) |
 |
| Lloc on vaig trobar la planta. entre el pouet de Bellot (baix) i la Barraca de Pedra seca (dalt) |
Es tracta de la Fritillaria lusitanica, coneguda en català amb la denominació de fritil·lària i en castellà amb les de meleagria o campanicas. Al lloc que he esmentat abans, a penes vaig trobar cinc o sis mates d’esta planta en un rodalet de no massa extensió malgrat haver recorregut tota la zona esperant trobar-ne més, la qual cosa em va fer pensar que podia tractar-se d’una planta rara amb algun nivell de protecció, però no és així! Emili Laguna m’ha informat que no és rara, però tampoc es fa localment abundant com sí que fan altres bulboses dels matollars (Gladiolus communis, Iris lutescens, etc.). Sí que apareix puntualment amb més abundància als llocs cremats, com és el cas, sobretot a partir del 2n any després dels incendis, però la seua densitat baixa quan es va tancant la vegetació. Sol veure’s amb més facilitat en llocs on hi ha tractaments regulars per clarejar la vegetació, com ara els tallafocs, i és relativament freqüent a València i Castelló i menys abundant per Alacant. Al Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana apareix citada als municipis alacantins de Villena, Alcoi, Petrer i l’Alguenya, i a Fontanars dels Alforins i Bocairent, municipis valencians veïns nostres. El Dr. Abelardo Rigual (1918-2009), autor de l’obra «Estudio de la flora y vegetación de la provincia de Alicante» la cita també a Biar (1965) encara que esta cita no apareix al Banc de Dades per raons òbvies.
 |
| Aspecte general de la planta |
Les flors hermafrodites es disposen de forma solitària a l'extrem de les tiges (rarament en poden aparèixer 2 o 3). Són amplament campanulades i pèndules amb tèpals de color porpra amb una banda verdosa central, tessel·lats de groc. A poc que separem els tèpals per descobrir el seu interior, ens adonem que en té sis, tres exteriors i tres interiors més amples, com podeu observar a les fotografies, amb unes marques a quadres de colors clars i obscurs que recorden els tauler dels jocs d’escacs o de dames.
 |
| Sis tèpals, tres interiors més grans i tres exteriors més menuts. Es poden observar les marques clar obscures a mode de quadres que recorden el "fritillus" o tauler d'escacs que dóna nom al gènere |
I és precisament esta característica la que va donar lloc al nom amb el qual es denomina el gènere «Fritillaria», que prové del llatí «Fritillus-i» que era la denominació que, segons alguns autors, rebia el tauler del joc de daus o d’escacs. Va ser Tournefort (1656-1708) qui va donar nom a este gènere, que posteriorment va estar validat per Linée (1707-1778).
 |
| Encara que és normal que isca una sola flor de cada tija, en ocasions poden tenir-ne dues o tres |
L’androceu, com es pot vore a les fotografies, està integrat per sis estams en general més curts que l'estil amb anteres de color groc, i el gineceu presenta un ovari que es prolonga en un estil llarg amb estigma trífid.
 |
| Per poder observar l'interior de la flor i fotografiar-la, vaig haver d'apuntalar-la amb una forqueta de fusta procurant no fer-la malbé |
 |
| Detall dels estams amb les anteres carregades de pol·len que envolten l'estigma trífid de la flor |
Les vistoses flors d’esta planta així com la resta de liliàcies, família a la qual pertany, són pol·linitzades per insectes, especialment abelles, vespes i papallones nocturnes atretes pel sucrós nèctar que produeixen les flors a la cara interna dels tèpals. S’ha descrit un cas a la Serrania de Conca, que una au insectívora, el ferreret o mallerenga blava (Cast: Herrerillo común), buscant insectes entre la fullaraca ha visitat una fritil·lària on tal volta esperava trobar algun pugó i el que troba és el dolç i saborós nèctar que la flor reserva al seu interior. El ferreret en el seu afany per atrapar el suc, impregna les seues plomes amb el pol·len que hi ha als estams, i en passar a una altra flor sense adonar-se’n ha contribuït a la pol·linització.
