La
història de les valls de Beneixama i Biar ha estat sempre lligada a
les vies de comunicació que al llarg de la història han travessat
la nostra comarca i les comarques veïnes: la Via Heráklea, que ja
era una realitat en època cartaginesa i, posteriorment, la Via
Augusta que enllaçava Roma amb Cadis, que travessava la comarca de
La Costera i per la Font de la Figuera s'endinsava en la Vall dels
Alforins per anar a eixir prop de Cabdet (Caudete) abans de
dirigir-se per Villena i el curs mitjà del Vinalopó cap a Elda i
Elx. Aquesta via enllaçava amb els camins que creuen la nostra
comarca i que són l'objecte d'aquesta ressenya històrica: el Camí
Vell de Cabdet
i el Camí
de Xàtiva.
 |
| Vista de la Vall de Beneixama des de "Los Cabezos" de Villena |
En
Cabdet, la Via Augusta enllaçaria una altra via secundària que
anava a Beneixama i per Banyeres de Mariola, fins Alcoi. El Camí
Vell de Cabdet, com se l'anomena, i que també es remunta a l'època
romana, semblava enllaçar amb la Via Augusta a prop del paratge del
Puntal, a les proximitats de Villena, hipòtesi que compta amb proves
arqueològiques contundents aportades per José Mª Soler, el
descobridor del Tresor de Villena i descobriments arqueològics
posteriors propiciats per les obres del transvasament Xúquer
-Vinalopó . Des d'ací, el camí descriu gairebé una línia recta
que travessa la Vall del Vinalopó per enfilar-se finalment pel coll
de la Menora cap a les valls d'Alcoi per on discorre actualment la
carretera que uneix aquesta població amb Banyeres de Mariola. En
passar per Beneixama, el Camí Vell de Cabdet discorre
pel carrer Cardenal Payá, adoptant la denominació popular de Camí
dels Molins
i es dirigeix cap al Salze.
 |
| Vista del Camí Vell de Cabdet al seu pas per les cases de La Solana (La Canyada) |
 |
| Vista del Camí Vell de Cabdet al seu pas per l'horta de Villena |
Per
altra banda, existeix a Beneixama un altre topònim relacionat amb la
xarxa vial musulmana -Baltasar-
que correspon a una partida situada a prop de la Torre
Negret, al
costat del Camí
dels Arriers
on es troben els restes d'un mur, l'antiguitat del qual no s'ha datat
encara, i que possiblement formara part d'una antiga venta, és la
Paret
de Baltasar.
El topònim Baltasar deriva de l'àrab «balát»
(camí) i «sarq»
(orient, llevant), així doncs el significat seria «camí
de llevant» (l'evolució
del topònim seria: balát as-sarq >
baltasarq >
baltasar).
El Camí
dels Arriers
-el
balát as-sarq
o Camí
de Llevant-
enllaçava amb el Camí de Xàtiva en les proximitats de la Rambla.
Per a un habitant de l'època, el Camí de Cabdet seria la via
d'occident mentre que la continuació del mateix cap a l'est -el Camí
dels Arriers- seria la de llevant.
 |
| La Paret de Baltasar |
La
Torre
del Negret
és una construcció d'origen musulmà que servia d'element defensiu
a l'alqueria a la qual pertanyia, està situada a uns dos quilòmetres
de la població de Beneixama, a la vora dreta de la carretera en
direcció Beneixama-Banyeres de Mariola. L'alqueria
on es situa la Torre, després de la conquesta, fou donada
a Sancho Eiximini d'Embit en 1248 i
en 1280
va
haver de ser repoblada per cristians, en ser abandonada pels
musulmans. Forma part d'un edifici situat a la partida homònima de
"La Torre". En tractar-se d'una propietat privada, no és
visitable. La torre és d'època almohade i es troba en un estat
acceptable de conservació. Tanmateix, el seu aspecte extern està
molt desfigurat perquè ha estat emblanquinada amb calç al llarg de
molts anys. Es va declarar B.I.C. el 1985.
 |
| Al fons, la Torre de Negret, integrada en el conjunt constructiu de l'actual finca "La Torre" |
 |
| Vista de la finca "La Torre" |
 |
| Punt de confluència entre el Camí dels Arriers i el Camí de Xàtiva, a prop de la Rambla |
Per
altra banda la vall de Beneixama, està travessada per un antic camí
conegut com el Camí
de Xàtiva
ja que és a la ciutat de la Costera on es dirigeix. Hi ha fonts
documentals àrabs de la segona meitat del S. XI que corroboren
l'existència d'aquest camí durant l'època dels Regnes de Taifes.
El
Camí de Xàtiva (hui el PR-CV 383) s'iniciava en la Porta
de Sant Roc
o Porta
Real de Xàtiva,
antiga entrada a la ciutat amurallada de Biar, i després de creuar
el barranc que hui sorteja la carretera CV-804 que uneix les
poblacions de Biar i Banyeres de Mariola, s'endinsava en la Vall del
Vinalopó, travessant-la en diagonal seguint la direcció Sud-Nord
fins arribar a les rodalies del Salze, per on creuava el riu, i
després de passar per la
Venta
(hui coneguda com a Venta Soler), on
es
troba l'encreuament més important de camins de la Vall - la
confluència del Camí de Xàtiva amb el de Bocairent- , enfilava cap
a la Rambla per travessar tota la Serra de la Solana fins arribar a
Ontinyent. En
arribar a la Rambla, en
la xicoteta plana on hui hi ha la «caseta de Manolo», el camí
inicia un ascens bastant dificultós de 367 m fins arribar a l'Alt de
la Creueta
de Biar
(hui desapareguda) on trobem un gran muntó de pedres al costat del
camí. Aquestes pedres eren llançades ací pels habitants de Biar i
la vall, perquè des d'ací era l'últim lloc des d'on es veia
l'església i el Castell de Biar. Cada pedra era acompanyada d'una
oració, normalment una salve, per la qual cosa també se'l coneix
com l'Altet
de les Salves.
 |
| Porta de Sant Roc o Porta Real de Xàtiva |
|
 |
| Pont sobre la carretera CV-804 que uneix les poblacions de Biar i Banyeres de Mariola |
 |
| Punt de confluència entre el Camí de Xàtiva i el camí del Camp de Mirra |
 |
| Vistes del Camí de Xàtiva en travessar les valls de Biar i Beneixama |
 |
| "La Venta". Encreuament amb el camí de Bocairent |
 |
| El Camí de Xàtiva al seu pas per "La Venta" |
El
camí de Xàtiva era la calçada que articulava el regne en època
medieval i com sabem discorria des de Múrcia a Biar i des d'ací,
per Ontinyent, Xàtiva i Alzira per arribar a València. La major
part dels trasbals comercials (exportacions i importacions) es
realitzarien, per tant, a través d'aquestes vies, tot això va
conferir a la població cristiana de la Vall un caràcter fronterer i
mercantil que perduraria durant alguns segles. Biar i la Vall de
Beneixama eren la porta principal d'entrada de les mercaderies pel
sud del País
 |
| Punt per on el Camí de Xàtiva creua el riu Vinalopó a la vora del Salze |
 |
| El Camí de Xàtiva a punt d'endinsar-se en la Rambla |
 |
| El Cantal Ferrat. Roca a la vora del Camí de Xàtiva al seu pas per la Rambla |
Jaume
I va estar en la Vall de Beneixama, i per tant es va servir d'aquesta
calçada, en quatre ocasions. La primera, la que fa efectuar al Camp
de Mirra en 1244 quan se celebrà el Tractat d'Almizra i la seua
presència en l'assetjament de Biar que va durar des de finals de
setembre de 1244 fins a principis de febrer de 1245, i posteriorment
hi ha documentades tres visites més, les que va fer entre el 15 i 25
de juny de 1254, a finals de 1256 i pel maig de 1258. El Conqueridor
va romandre a les nostres terres per resoldre qüestions
administratives relatives als castells i viles de Biar, Almizra i
Beneixama i per conèixer, i situ, els problemes fronterers d'aquesta
zona, doncs la Vall de Beneixama gaudia d'una gran importància
estratègica ja que era la porta natural pel sud del Regne de
València i Biar la fortalesa més destacada d'aquesta frontera. A
més, si tenim en compte que Alfons X de Castella protegia el rebel
Al-Àzraq, s'entén que Jaume I volguera assegurar aquesta frontera i
el Camí de Xàtiva abans de partir a enfrontar-se amb el cabdill
andalusí en la segona revolta mudèjar (1248-1258) que al-Àzraq va
protagonitzar i en la qual donà més d'un maldecap al vell Jaume I,
ja que estigué a punt de matar-lo en una emboscada.
Aquesta
ruta va ser la utilitzada per un viatger anglés del segle XVIII,
Richard Twiss, que viatjava en calessa. Va deixar constància escrita
del seu viatge per Espanya, i en la seua etapa entre Ontinyent i
Villena el dia 26 d'abril de 1773, va descansar i va menjar en una
venta, possiblement la Venta Soler, i de la que segons pareix no
va guardar molt bon record.
 |
| La caseta de Manolo. Punt des d'on el camí inicia l'últim ascens fins "la Creueta de Biar" |
 |
| Últim tram del Camí de Xàtiva abans d'arribar a la Creueta de Biar |
 |
| L'Altet de les Salves |
 |
| Vista de la Vall d'Ontinyent des de l'Altet de les Salves o Creueta de Biar |
Des
de Beneixama, seguint l'antic Camí dels Molins, a uns 2 Km de la
població apareix el llogaret del Salze, toponímia actual que fa
referència a l'antic Negret, recollit a les cròniques medievals
segons la documentació escrita a la Carta Pobla de 1280, on es troba
l'ermita de Sant Vicent Ferrer, d'estil Neoclàssic que data de
mitjans S. XIX (1847)
 |
Vista del Salze des del Camí de Xàtiva
|
 |
| La casa del "Paraor", antiga venta ubicada al Salze |
 |
Ermita de Sant Vicent Ferrer
Curiositats botàniques trobades al camí
A la finca "La Torre" em vaig trobar tres exemplars de lledoners (Celtis australis), els més grans que mai no havia vist. Compareu el tamany del tronc amb la bicicleta.
Encara
que la major part del Camí de Xàtiva discorre enmig d'olivars, alguna
vinya i molt de secà, em vaig trobar un tram vorejat de carrasques
centenàries (Quercus ilex sp. rotundifolia), a jutjar per la mida del seu tronc.
Algunes de les dades
històriques d'aquesta publicació han estat extretes dels programes de festes de Beneixama
corresponents als anys 2000, 2001, 2004 i 2006:
-
L'ermita de Sant Vicent Ferrer al Salze. Lozano Santonja, José
Francisco
-
El Camí de Xàtiva durant l'època musulmana. Pons, José Luis i
Puig, Jose J.
-
La vall de Beneixama en època antiga i medieval. Martí, Ramón
-
El Camí de Xàtiva l'any 1257. Pons, José Luis i Puig, Jose J.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada