La vall de Beneixama: una història lligada a les vies de comunicació

La història de les valls de Beneixama i Biar ha estat sempre lligada a les vies de comunicació que al llarg de la història han travessat la nostra comarca i les comarques veïnes: la Via Heráklea, que ja era una realitat en època cartaginesa i, posteriorment, la Via Augusta que enllaçava Roma amb Cadis, que travessava la comarca de La Costera i per la Font de la Figuera s'endinsava en la Vall dels Alforins per anar a eixir prop de Cabdet (Caudete) abans de dirigir-se per Villena i el curs mitjà del Vinalopó cap a Elda i Elx. Aquesta via enllaçava amb els camins que creuen la nostra comarca i que són l'objecte d'aquesta ressenya històrica: el Camí Vell de Cabdet i el Camí de Xàtiva.
Vista de la Vall de Beneixama des de "Los Cabezos" de Villena
 En Cabdet, la Via Augusta enllaçaria una altra via secundària que anava a Beneixama i per Banyeres de Mariola, fins Alcoi. El Camí Vell de Cabdet, com se l'anomena, i que també es remunta a l'època romana, semblava enllaçar amb la Via Augusta a prop del paratge del Puntal, a les proximitats de Villena, hipòtesi que compta amb proves arqueològiques contundents aportades per José Mª Soler, el descobridor del Tresor de Villena i descobriments arqueològics posteriors propiciats per les obres del transvasament Xúquer -Vinalopó . Des d'ací, el camí descriu gairebé una línia recta que travessa la Vall del Vinalopó per enfilar-se finalment pel coll de la Menora cap a les valls d'Alcoi per on discorre actualment la carretera que uneix aquesta població amb Banyeres de Mariola. En passar per Beneixama, el Camí Vell de Cabdet discorre pel carrer Cardenal Payá, adoptant la denominació popular de Camí dels Molins i es dirigeix cap al Salze. 
Vista del Camí Vell de Cabdet al seu pas per les cases de La Solana (La Canyada)

Vista del Camí Vell de Cabdet al seu pas per l'horta de Villena
 Per altra banda, existeix a Beneixama un altre topònim relacionat amb la xarxa vial musulmana -Baltasar- que correspon a una partida situada a prop de la Torre Negret, al costat del Camí dels Arriers on es troben els restes d'un mur, l'antiguitat del qual no s'ha datat encara, i que possiblement formara part d'una antiga venta, és la Paret de Baltasar. El topònim Baltasar deriva de l'àrab «balát» (camí) i «sarq» (orient, llevant), així doncs el significat seria «camí de llevant» (l'evolució del topònim seria: balát as-sarq > baltasarq > baltasar). El Camí dels Arriers -el balát as-sarq o Camí de Llevant- enllaçava amb el Camí de Xàtiva en les proximitats de la Rambla. Per a un habitant de l'època, el Camí de Cabdet seria la via d'occident mentre que la continuació del mateix cap a l'est -el Camí dels Arriers- seria la de llevant.
La Paret de Baltasar
 La Torre del Negret és una construcció d'origen musulmà que servia d'element defensiu a l'alqueria a la qual pertanyia, està situada a uns dos quilòmetres de la població de Beneixama, a la vora dreta de la carretera en direcció Beneixama-Banyeres de Mariola. L'alqueria on es situa la Torre, després de la conquesta, fou donada a Sancho Eiximini d'Embit en 1248 i en 1280 va haver de ser repoblada per cristians, en ser abandonada pels musulmans. Forma part d'un edifici situat a la partida homònima de "La Torre". En tractar-se d'una propietat privada, no és visitable. La torre és d'època almohade i es troba en un estat acceptable de conservació. Tanmateix, el seu aspecte extern està molt desfigurat perquè ha estat emblanquinada amb calç al llarg de molts anys. Es va declarar B.I.C. el 1985. 
Al fons, la Torre de Negret, integrada en el conjunt constructiu de l'actual finca "La Torre"
Vista de la finca "La Torre"

Punt de confluència entre el Camí dels Arriers i el Camí de Xàtiva, a prop de la Rambla
  Per altra banda la vall de Beneixama, està travessada per un antic camí conegut com el Camí de Xàtiva ja que és a la ciutat de la Costera on es dirigeix. Hi ha fonts documentals àrabs de la segona meitat del S. XI que corroboren l'existència d'aquest camí durant l'època dels Regnes de Taifes.

El Camí de Xàtiva (hui el PR-CV 383) s'iniciava en la Porta de Sant Roc o Porta Real de Xàtiva, antiga entrada a la ciutat amurallada de Biar, i després de creuar el barranc que hui sorteja la carretera CV-804 que uneix les poblacions de Biar i Banyeres de Mariola, s'endinsava en la Vall del Vinalopó, travessant-la en diagonal seguint la direcció Sud-Nord fins arribar a les rodalies del Salze, per on creuava el riu, i després de passar per la Venta (hui coneguda com a Venta Soler), on es troba l'encreuament més important de camins de la Vall - la confluència del Camí de Xàtiva amb el de Bocairent- , enfilava cap a la Rambla per travessar tota la Serra de la Solana fins arribar a Ontinyent. En arribar a la Rambla, en la xicoteta plana on hui hi ha la «caseta de Manolo», el camí inicia un ascens bastant dificultós de 367 m fins arribar a l'Alt de la Creueta de Biar (hui desapareguda) on trobem un gran muntó de pedres al costat del camí. Aquestes pedres eren llançades ací pels habitants de Biar i la vall, perquè des d'ací era l'últim lloc des d'on es veia l'església i el Castell de Biar. Cada pedra era acompanyada d'una oració, normalment una salve, per la qual cosa també se'l coneix com l'Altet de les Salves.
Porta de Sant Roc o Porta Real de Xàtiva

Pont sobre la carretera CV-804 que uneix les poblacions de Biar i Banyeres de Mariola
Punt de confluència entre el Camí de Xàtiva i el camí del Camp de Mirra




Vistes del Camí de Xàtiva en travessar les valls de Biar i Beneixama

"La Venta". Encreuament amb el camí de Bocairent
El Camí de Xàtiva al seu pas per "La Venta"
El camí de Xàtiva era la calçada que articulava el regne en època medieval i com sabem discorria des de Múrcia a Biar i des d'ací, per Ontinyent, Xàtiva i Alzira per arribar a València. La major part dels trasbals comercials (exportacions i importacions) es realitzarien, per tant, a través d'aquestes vies, tot això va conferir a la població cristiana de la Vall un caràcter fronterer i mercantil que perduraria durant alguns segles. Biar i la Vall de Beneixama eren la porta principal d'entrada de les mercaderies pel sud del País

 
Punt per on el Camí de Xàtiva creua el riu Vinalopó a la vora del Salze
El Camí de Xàtiva a punt d'endinsar-se en la Rambla
El Cantal Ferrat. Roca a la vora del Camí de Xàtiva al seu pas per la Rambla


Jaume I va estar en la Vall de Beneixama, i per tant es va servir d'aquesta calçada, en quatre ocasions. La primera, la que fa efectuar al Camp de Mirra en 1244 quan se celebrà el Tractat d'Almizra i la seua presència en l'assetjament de Biar que va durar des de finals de setembre de 1244 fins a principis de febrer de 1245, i posteriorment hi ha documentades tres visites més, les que va fer entre el 15 i 25 de juny de 1254, a finals de 1256 i pel maig de 1258. El Conqueridor va romandre a les nostres terres per resoldre qüestions administratives relatives als castells i viles de Biar, Almizra i Beneixama i per conèixer, i situ, els problemes fronterers d'aquesta zona, doncs la Vall de Beneixama gaudia d'una gran importància estratègica ja que era la porta natural pel sud del Regne de València i Biar la fortalesa més destacada d'aquesta frontera. A més, si tenim en compte que Alfons X de Castella protegia el rebel Al-Àzraq, s'entén que Jaume I volguera assegurar aquesta frontera i el Camí de Xàtiva abans de partir a enfrontar-se amb el cabdill andalusí en la segona revolta mudèjar (1248-1258) que al-Àzraq va protagonitzar i en la qual donà més d'un maldecap al vell Jaume I, ja que estigué a punt de matar-lo en una emboscada.   
Aquesta ruta va ser la utilitzada per un viatger anglés del segle XVIII, Richard Twiss, que viatjava en calessa. Va deixar constància escrita del seu viatge per Espanya, i en la seua etapa entre Ontinyent i Villena el dia 26 d'abril de 1773, va descansar i va menjar en una venta, possiblement la Venta Soler, i de la que segons pareix no va guardar molt bon record.
La caseta de Manolo. Punt des d'on el camí inicia l'últim ascens fins "la Creueta de Biar"

Últim tram del Camí de Xàtiva abans d'arribar a la Creueta de Biar
L'Altet de les Salves
Vista de la Vall d'Ontinyent des de l'Altet de les Salves o Creueta de Biar
 Des de Beneixama, seguint l'antic Camí dels Molins, a uns 2 Km de la població apareix el llogaret del Salze, toponímia actual que fa referència a l'antic Negret, recollit a les cròniques medievals segons la documentació escrita a la Carta Pobla de 1280, on es troba l'ermita de Sant Vicent Ferrer, d'estil Neoclàssic que data de mitjans S. XIX (1847)

Vista del Salze des del Camí de Xàtiva
La casa del "Paraor", antiga venta ubicada al Salze
Ermita de Sant Vicent Ferrer




Curiositats botàniques trobades al camí




A la finca "La Torre" em vaig trobar tres exemplars de lledoners (Celtis australis), els més grans que mai no havia vist. Compareu el tamany del tronc amb la bicicleta.
 



Encara que la major part del Camí de Xàtiva discorre enmig d'olivars, alguna vinya i molt de secà, em vaig trobar un tram vorejat de carrasques centenàries (Quercus ilex sp. rotundifolia), a jutjar per la mida del seu tronc.

 
Algunes de les dades històriques d'aquesta publicació han estat extretes dels programes de festes de Beneixama corresponents als anys 2000, 2001, 2004 i 2006:

- L'ermita de Sant Vicent Ferrer al Salze. Lozano Santonja, José Francisco

- El Camí de Xàtiva durant l'època musulmana. Pons, José Luis i Puig, Jose J.

- La vall de Beneixama en època antiga i medieval. Martí, Ramón

- El Camí de Xàtiva l'any 1257. Pons, José Luis i Puig, Jose J.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada