Plantes de Sanxet

Dedique aquesta entrada del Blog a la memòria del nostre benvolgut Marcel·lí, perquè va ser la persona que en mostrar-me dues joies botàniques que ell mateix havia plantat al marge del bancal, en el qual amb tanta dedicació cultiva l'horteta Joan Bellod, va despertar en mi la curiositat per conèixer una mica més a fons la riquesa botànica que acompanya el caseriu; es traca del ginjoler (Ziziphus jujuba) i del ceroler (Crataegus azarolus), dos arbrets i els seus fruits que han format part de la nostra quotidianitat en un passat no tant antic però que, a hores d'ara, les podem col·locar en el sac de les fruites perdudes pel poc ús que se'n fa d'elles.

Ceroler (Crataegus azarolus)

Ginjoler (Ziziphus jujuba)

 El caseriu de Sanxet i els horts que l'envolten presenten una riquesa florística extraordinària. A mode d'anècdota us referiré que a l'estiu de 2012 vam anar a Sanxet un grup d'amics tots aficionats la botànica, amb diferents nivells d'especialització en la matèria, amb la intenció de fotografiar una sàlvia amb fulles d'olor a menta i flor de color roig intens que hi ha plantada enfront de la caseta de Vicent Sanchis, es tracta de la Salvia microphylla cf. neurepia, i un d'ells, “sense ser massa exhaustiu”, segons em va comentar, en a penes una hora que va durar la visita, va classificar 86 espècies diferents de plantes superiors, entre silvestres i cultivades, deixant a banda les herbes. 

Salvia microphylla cf. neurepia. Detall de la flor

 Comentant l'origen d'aquesta sàlvia, que segons sembla prové de Mèxic i que va ser introduïda en la Península Ibèrica com a planta ornamental en jardins per la seua adaptabilitat, prompte ens vam fixar en la taperera (o tapenera) que hi ha a la rocalla que forma el marge del bancal, es tracta de la Capparis spinosa subsp. canescens, i en una altra planteta suculenta que creix entre les pedres, junt a la tapenera, el matafoc comú (Sempervivum tectorum). Si voleu aprofundir en el coneixement de la taperera us recomane la lectura de l'article de Ferran Zurriaga publicat a la revista Mètode:

  https://metode.cat/revistes-metode/document/la-taperera.html

Taperera (Capparis spinosa subsp. canescens)

Sempervivum tectorum

Un dels trets identificatius de Sanxet és la presència dels majestuosos castanyers d'índia (Aesculus hippocastanum) que hi ha a l'esplanada central.

Castanyer d'Índia (Aesculus hippocastanum). Detall del fruit

Els aurons estan ben representats al caseriu, hi trobem el plàtan fals o auró blanc (Acer pseudoplatanus) que cal diferenciar-lo del plàtan pel seus fruits: els del plàtan, les típiques infructescències globoses i els del plàtan fals, dues nous unides amb ales membranoses; l'auró roig (Acer platanoides “Crimsom King”), les fulles del qual presenten el típic color porpra degut a l'abundància dels pigments fotosintètics de la família dels carotenoides i de les xantofil·les, i l'auró americà (Acer negundo).

Plàtan fals (Acer pseudoplatanus). Detall del fruit

Auro roig (Acer platanoides “Crimsom King”)

Auró americà (Acer negundo)

A l'esplanada que hi ha enfront de la caseta de Paco Molina (el obrer) hi trobem un avet, segurament trasplantat en passar les festes de nadal, no gens comú per aquestes terres però que sembla que s'ha aclimatat bé, es tracta del pinsap (Abies pinsapo) abundant en les serralades del sud d'Espanya: Serra Bermeja a Màlaga, Serra de Grazalema a Cadis i a les muntanyes del Rif marroquí, a més d'un til·ler (Tilia platyphyllos), un aurò blanc (del que ja hem parlat), unes quantes moreres (Morus alba) i uns quants baladres que tanquen l'esplanada per dalt, uns de flor blanca (Nerium oleander “alba”) i d'altres que la fan de color rogenc (Nerium oleander “florepleno”); aquest últim presenta una curiositat en les flors si les comparem amb les color blanc: presenten un doble sistema de pètals que s'insereixen en diferents capes.

Pinsap (Abies pinsapo)

Til·ler (Tilia platyphyllos)

Baladre (Nerium oleander "florepleno")

Baladre (Nerium oleander "alba")

Les plantes trepadores estan molt ben representades a les porxades que hi ha al voltant de l'esplanada central i, fins i tot, colonitzant tronc i brancatge d'algun arbre sec. Hi podem trobar l'heura comuna (Hedera canariensis), un tipus d'heura amb el borde de les fulles de color blanc (Hedera canariensis, "Gloria de Marengo") i la vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) coneguda a Beneixama com “parra virgen”

Heura (Hedera canariensis)

Hedera canariensis "Gloria de Marengo"

Vinya verge (Parthenocissus quinquefolia)

A l'hort que dona a llevant, a més de l'auró roig, del qual ja hem parlat, trobem altres arbres interessants, tal volta per la seua singularitat en comparació amb la vegetació que els envolta: el xiprer de nootka (Cupressus nootkatensis=Chamaecyparis nootkatensis), un tipus de xiprer que pren el nom del lloc on va ser descobert, “Nootka”, petita illa costanera del tram central de la costa sud-occidental de l'illa de Vancouver, (Canadà). 

Xiprer de Nootka (Cupressus nootkatensis=Chamaecyparis nootkatensis)

  
O l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum) conegut també com arbre de judea perquè diuen que va ser l'arbre del qual es va penjar Judes després de trair Jesucrist.

 Arbre  de l'amor (Cercis siliquastrum)