diumenge, 21 d’abril de 2013

LES ARGELAGUES, i altres plantes de la brolla.


Ha arribat la primavera, moltes plantes de la mediterrània han acumulat reserves durant tot l’hivern per florir i iniciar la seva reproducció sexual. La flor és el principal instrument de reproducció de les plantes superiors i els agents, en el cas de la pol·linització entomòfila, els insectes i, en especial, les abelles. L'abella de la mel (Apis mellifera) té el cos ple de pels daurats que faciliten en gran mesura la pol·linització involuntària de les flors, recull el pol·len amb la boca, l'aglutina amb saliva i el transporta en unes estructures, a mode de cistelletes, de les potes posteriors, anomenades corbícules. És una pol·linitzadora excel·lent, intervé en el 88% de les pol·linitzacions, sobre tot de plantes que s'anomenen mel·líferes com el romer, el timó o farigola, i moltes més plantes labiades, l'argelaga, la gatosa i moltes altres papilionàcies, tan abundants en les nostres brolles, sense parlar-ne dels fruiters com l'ametler, la floració del qual fa les delícies de les nostres passejades primaverenques pel camp.

Però fixarem la nostra atenció en dues plantes característiques de les nostres brolles: la punxent, grisa i antipàtica argelaga (Genista scorpius), que en arribar la primavera es transforma en un ram de flors grogues...
 



  ...i la gatosa (Ulex parviflorus), arbust encara més punxós, d'espines densíssimes.  



 Ambdues pertanyen a la família de les fabàcies (fruits en llegum) i reben el nom comú d'argelagues pel seu paregut sobre tot en plena floració, encara que presenten diferències morfològiques evidents. El to de color de les flors de la gatosa és d'un groc llimona, més clar que el groc ataronjat de les flors de l'argelaga. La gatosa floreix a ple hivern mentre que l'argelaga, com hem dit ho fa a la primavera. Podrem diferenciar-les observant el calze: el de la gatosa és groc, quasi es confon amb el groc dels pètals i el de l'argelaga no. Durant la floració, les plantes canvien totalment d'aspecte, és com si substituïren les vulnerants espines pel groc lluminós de les nombroses flors papilionades. El color verd de les tiges i les punxes és més clar en la gatosa i una mica més fosc en l'argelaga.
Al començament del bon temps, el groc ataronjat de l'argelaga el trobarem acompanyat pel blau clar de la intensíssima floració del romer (Rosmarinus officinalis)


el blau viu de les floretes de la sanguinària o herba de les set sangnies (Lithodora fruticosa = Lithospermum fruticosum), 


  el morat dels capítols florals de la foixarda (Globularia alypum) 
 


  o el rosa purpuri de l'estepa blanca (Cistus albidus) entre altres, 

mentre que el groc llimona de les flors de la gatosa a penes podrà competir, al llarg de l'hivern, amb el rosat violaci de les abundoses campanetes del bruc d'hivern (Erica multiflora). 
 

I per acabar una llegenda:
El dimoni, com va veure que Déu havia fet la preciosa i airada ginesta, volgué fer-ne una d'igual, i li sortiren les flors semblants a la ginesta, petites i sense olor, i la planta plena de punxes; això va ser l'argelaga”.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada