dissabte, 6 d’abril de 2013

LES ESTEPES



Cistus albidus

Cistus ladanifer
Cistus clusii

Es diu que l’aigua més productiva de l’any és la que cau quan hi ha molta llum, la que millor aprofiten les plantes per expandir-se en el sentit més ample de la paraula. És per això que en aquesta primavera, el verd, acompanyat d’una explosió de colors que abracen tot l’espectre cromàtic, monopolitza el nostre territori per al gaudi dels amants de la nostra natura més salvatge i per al fàstic de totes les persones que pateixen al·lèrgies.




Entre les nombroses plantes que hi floreixen, hui ens fixarem en les estepes (cast: jaras), plantes arbustives de la família de les cistàcies, amb flors pentàmeres (cinc pètals i cinc sèpals), molt vistoses i de diversos colors segons l’espècie. L’estepa o estepa blanca -segons comarques- (Cistus albidus) de flors grans de color rosat i estams de color groc intens és molt abundant en les nostres brolles. L’esteperola (Cistus clusii) és una planta que quan l’observem sense flors pot confondre’s amb el romer (Rosmarinus oficinalis), d’ací la denominació de romer mascle amb què se la coneix també. Altres estepes que podem trobar al nostre territori són l’estepa negra (Cistus monspeliensis) amb fulles de color verd més fosc, l’estepa borrera (C. salvifolius), l’estepa ladanífera (Cast. jara pringosa) (C. ladanifer) planta molt aromàtica, la resina de la qual, untosa al tacte s'ha utilitzat com a fixadora de perfums.



Quan una brolla està dominada per estepes hom sol anomenar-la xara, paraula que ha donat lloc al topònim que podem trobar a la Marina Alta –La Xara–, o la Mesquita de la Xara a Simat de la Valldigna. El topònim xara pot ser provinga de “as-sacrà” (“l’estepa”, “la garriga”)



La major part de les estepes viuen en indrets on l’aridesa pot ser extrema, es per això que s’han dotat d’un mecanisme per lluitar contra l’eixut estival anomenat malacofíl·lia que consisteix en marcir les seues fulles per evitar així la transpiració; algunes, fins i tot, arriben a perdre-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada