Hui
parlaré de dues herbetes que podem trobar pels marges dels camins
que creuen la Vall de Beneixama, sobre tot a la zona d'olivar.
Ambdues pertanyen a la família de les labiades (Lamiaceae).
 |
| Iva borda (Teucrium pseudochamaepytis L.) |
La
primera, bastant abundant en la nostra comarca, és el Teucrium
pseudochamaepitys
L.,
conegut en valencià com
iva borda
o poteta
de granota
perquè les fulles superiors estan dividides en tres segments linears
que recorden a la poteta d'una granota; i en castellà rep els noms
de romerillo
o
pinillo bastardo.
 |
| Iva borda (Teucrium pseudochamaepytis L). Vista de la planta |
És una mata que té les
tiges lignificades a la base al llarg de les quals es disposen les
flors, dues per cada nus, que presenten una corol·la vistosa,
pareguda a la del romer, de color blanquinós, unilabiada, amb els
lòbuls localitzats a la part inferior, quedant-se els estams al
descobert.
 |
| Iva borda (Teucrium pseudochamaepytis L). Detall de la inflorescència |
Popularment
ha estat considerada com un remei eficaç contra la cremor de
l'estomac, indigestions, còlics i altres alteracions de l'aparell
digestiu. Em comenta «Paco
Penyetes»
que a ca sa mare sempre en tenien i la utilitzaven sobre tot per a
les diarrees en forma d'infusió preparada amb un grapat de planta
seca.
 |
| Iva borda (Teucrium pseudochamaepytis L). Detall de la flor |
I
pel que fa a l'etimologia, el nom Teucrium
deriva del grec «Teúkrion»
que alguns autors relacionen amb «Teucrio»,
personatge de la mitologia grega que lluità en la Guerra de Troia
durant la qual es descobrí esta planta. L'epítet pseudochamaepitys
està
compost per «pseudo»
que significa fals i «chamaepitys»,
terme que prové del grec que significa «pi o avet nan», d'ací la
denominació de pinillo
bastardo
que rep en castellà, pel seu paregut a les acícules dels pins quan
comencen a créixer.
****************
La
segona planteta, no tan abundant com la primera, és la sàlvia
tàrrec
o
herba del mal d'ulls
(Salvia
verbenaca L.)
coneguda en castellà
com
gallocresta, hierba de ciego o hierba de Santa Lucía.
 |
| Tàrrec (Salvia verbenaca L.) |
És una planta herbàcia
aromàtica, coberta de pels, que no fa més 40 cm d'alçada. Té la
major part de les fulles a la base de color verd fosc amb el marge
lobulat i dentat a l'hora. Del centre de la planta creix una
inflorescència erecta que porta les flors de color blau violaci amb
els característics llavis propis de la família de les labiades.
 |
| Tàrrec (Salvia verbenaca L.) Detall de les fulles |
 |
| Tàrrec (Salvia verbenaca L.) Vista de la planta. |
 |
| Tàrrec (Salvia verbenaca L.) Detall de les flors |
Pel que fa a l'etimologia,
el terme «Salvia»,
ve del llatí «salvus-a-um»,
que significa sencer, intacte, sa, que està bé de salut; i l'epítet
«verbenaca»
es refereix a la forma de les fulles similars a les de la Verbena
officinalis.
I fent honor a la seua
pertinença al gènere Salvia,
el tàrrec comparteix un munt de propietats medicinals comunes a
totes les sàlvies: digestiu i tònic estomacal, antivomitiu,
expectorant, antibiòtic natural, antiinflamatori, hipoglucemiant,
antisèptic en el tractament d'estomatitis, faringitis, gingivitis,
ferides bucals i vaginitis, i s'aplica tòpicament per a combatre
l'excés de sudoració de les axil·les, mans i peus
 |
| Tàrrec (Salvia verbenaca L.) Detall de les flors |
A més d'estos usos
terapèutics, Joan Pellicer, al Costumari Botànic I, ens apunta que
en poblacions com Benirrama, La Font d'En Carròs, Castells de
Castells, Benimaurell o Tibi, es fumaven les fulles quan no tenien
tabac.
Nota: totes les fotos estan
fetes al Camí de la Travessera de Fontanars a Banyeres de Mariola,
al terme municipal de Beneixama.
