dilluns, 27 de juliol de 2015

Estiu de 2015: la floració del lliri de mar

La floració del lliri de mar és un espectacle visual i olfactiu que ens ofereixen les dunes als mesos d'estiu.

 El lliri de mar (Pancratium maritimum) és una planta de la família Amaryllidaceae que viu als arenals marítims i en els sistemes dunars (vegetació psammòfila) al llarg del litoral del Mediterrani, preferentment sobre dunes fixes, malgrat que també la trobem en alguna duna mòbil.

És una planta bulbosa, amb el bulb soterrat a la sorra, gros, d'entre 5 i 8 centímetres. Del bulb naixen fulles planes i lanceolades de color verd glauc, amb una certa curvatura en espiral. En el moment de la floració, les fulles ja s’han assecat, tornant a eixir a la tardor.
És sorprenent veure les grans flors blanques del lliri de mar en ple mes d'agost i a sobre de l'arena calenta de les platges. Les flors, efímeres, s'obren al vespre i duren un sol dia, fan un aroma molt agradable.

El fruit és una càpsula globosa de color verd.







Les seues llavors són molt característiques, semblen xicotets trossos de carbó que ixen de la càpsula globosa.



divendres, 26 de juny de 2015

Primavera de 2015. Trachelium caeruleum

El dia de Sant Joan, fent una passejada en bicicleta pel llit sec del Vinalopó, per una senda que discorre entre l'assut de la Foia i el pontet de la carretera que va del Camp de Mirra a Biar, al marge esquerre del riu vaig vorer unes mates situades al peu d'una rocalla rematades per unes inflorescències en forma d'umbel·la d'un color blau violaci que destacava sobre el verd predominant enfosquit per la sequera i que em van cridar l'atenció, vaig aturar la meua marxa i amb la càmera del mòbil vaig fer unes quantes fotos que ara us presente.
Es tracta de la Trachelium caeruleum coneguda en català com a Setge blau, i en castellà, Flor de la viuda.
Inicialment vaig pensar que la planteta en qüestió pertanyia a la família de les apiàcies (umbel·líferes) per la forma de les inflorescències però prompte em vaig adonar que era una falsa percepció. A les umbel·líferes els pedicels (filaments que serveixen de suport a la inflorescència) arranquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud, mentre que en aquesta planta naixen de punts diferents de la tija encara que s'eleven al mateix nivell. Aquesta inflorescència rep el nom de corimbe.
Una altra cosa que va cridar l'atenció és la mena de filament allargat que sobreeixia del centre de la flor. Es tracta de l'ovari que sobresurt de la corol·la. En botànica, els casos en què l'ovari se situa per sobre de les altres parts florals, la flor s'anomena hipògina.
El terme Trachelium deriva del grec i significa aspre, rugós i, l’epítet específic caeruleum deriva del llatí caelum que significa cel, en referència al color del cel en un dia seré i pel color blau cel de les flors.
Aquesta planta és emprada en jardineria per la vistositat i durada de les inflorescències i, les fulles tendres, així com els brots, s’han usat bullides, com verdura o crues en amanida.
Una curiosa planteta que en trobar-la cal parar i gaudir de la contemplació.






Primavera de 2015. L'Erodium ciconium

La segona planta que ara us descriuré té una especial significació per a mi. Tindria jo no més de 7 o 8 anys quan la meua padrina, Carmen “la de Fausto” em va portar, una vesprada d'estiu, a collir “rellongeres” per als conills. Aquest va ser el primer contacte que vaig tenir jo amb aquesta herba, que floreix d'abril a juny i que és especialment abundant en els marges dels bancals i en els cultius de secà, sobre tot de cereals.
Es tracta de l'Erodium ciconium, coneguda com a bec de cigonya, agulles o rellotges en referència a la forma dels seus fruits. El gènere Erodium que pertany a la família de les geraniàcies agrupa una seixantena d'espècies, la majoria originàries de les regions mediterrànies i de l'Àsia occidental. A dintre de les espècies que genèricament anomenem rellotges aquesta és la que té el fruit més llarg, per aquest motiu també se la coneix per bec de cigonya. Les fulles estan dividides en lòbuls irregulars uns de grans i altres més xicotets. Les flors tenen cinc pètals i són blavoses, la forma dels pètals també és irregular, els dos superiors són més amples que els tres inferiors. El color blau dels pètals i la llargària de les agulles que poden arribar als 10 cm de longitud, són precisament els trets que la diferencien de les altres espècies d'Erodium de color rosat, violaci o vermellós.
El fruit en forma de porreta d'1 cm de longitud està envoltat pels 5 sèpals i quan madura s'obri en 5 agulletes que s'enrotllen com un tirabuixó que fa d'hèlice per a transportar-se per l'aire o per a adherir-se als pels dels animals.
El nom del gènere Erodium procedeix del mot grec erodios que significa garsa, fent referència a la forma de bec dels seus fruits, semblants a la de la resta de les geraniàcies i l'espècie ciconium es l'epítet procedent del llatí i que ve a significar cigonya.
Linné va incloure aquestes plantes dins el gènere Geranium, però avui estan incloses dins del gènere Erodium. Posteriorment Charles Louis L'Héritier va diferenciar els gèneres Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres: cinc, set i deu respectivament. Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments tenen antera o bossa de pol·len.
A algunes de les plantes d'aquest gènere se les ha atribuït propietats medicinals, així l'Erodium Circutarium ha estat utilitzada com a diürètica i per prevenir les hemorràgies internes i, l'Erodium malacoides, segons ens refereix Joan Pellicer al vol. 3 del Costumari Botànic, a més del seu us com a ferratge per als conills i resta del “ganao”, s'ha gastat a Castelló com a protectora de les mucoses en les inflamacions intestinals i com a planta hemostàtica i cicatritzant. A banda d'açò, de la nostra “rellongera” no he trobat cap referència a possibles aplicacions medicinals.
Però per conèixer-la millor, ací teniu unes fotos tretes durant la primavera de 2015. Dsitge que us agraden.










 
 





dimecres, 27 de maig de 2015

Primavera de 2015. La Thapsia villosa


Encara que l'espectacle de la floració primaveral es repeteix any rere any, i no és la primera vegada que dedique una entrada al blog per intentar plasmar els canvis que experimenta la natura en aquesta estació i el benestar físic i anímic que acompanya la seua contemplació (Vegeu “La primavera de 2013 es vist de blau i de morat”, publicada al blog Espais); esta vegada dedicaré aquesta entrada a presentar-vos unes plantes, fotografiades al llarg del mesos d'abril i maig de 2015 en vàries eixides al camp, que sempre m'havien cridat l'atenció i que, per manca de temps, mai no les havia estudiat.

La primera li la dedique al nostre paisà Gines Iborra “Fedorín”, doncs va ser ell que en veure'm damunt la bicicleta i càmera al coll, em va indicar on poder trobar-la: els marges entre bancals d'oliveres que hi ha al camí vell a prop de Sanxet.

Es tracta de la fonollassa groga, (Thapsia villosa) també coneguda com a croca en al·lusió a la croca de llevant (Anamirta cocculus) planta lianoide exòtica que en algunes zones d'Àsia s'utilitzava per emmetzinar l'aigua a fi de capturar els peixos, ús que ens indica la seua toxicitat.

El nom de Thapsia, segons Dioscòrides, li ve donat perquè hom pensa que fou trobada per primera vegada a l'illa de Thapsos, hui península de Magnisi, Siracusa (Sicília), i el de villosa en referència a les vellositats que presenten les seues fulles. Pertany a la família apiaceae (umbel·líferes) a l'igual que el fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare), d'ací el nom que la cultura popular li ha donat a la nostra planta: fonollassa groga. En castellà també rep diversos noms com ara cañareja o zumillo.

Les arrels i la seua resina s'han usat com purgants violents i com a vomitius, encara que aquesta aplicació no és aconsellable i resulta prou perillós prendre aquesta planta com a remei casolà. En la comarca de la Segarra, a Catalunya, s'utilitzava contra la sarna. La corfa de l'arrel, infosa en oli, s'aplica per a combatre el reumatisme i sol utilitzar-se en forma de cataplasma, per a aplicar directament en la zona afectada pel dolor. En la província de Salamanca s'utilitza per a curar els clevills de les peüngles de les cavalleries. També, com s'ha dit abans, l'empren a Catalunya els pescadors, que aprofiten els seus efectes nocius sobre els peixos, als quals atordeixen, la qual cosa facilita enormement la seua captura.

Al Dioscòrides Renovado podem llegir: «Las facultades purgantes de esta especie fueron aprovechadas en otros tiempos para comerciar con sus raíces como si se tratara de las del auténtico turbith (Ipomoea turpethum), de la India..., del mismo ardid usan en el turbith cogiendo mucha copia de él en España, de ciertas raíces de Tapsia, que este nombre le dan en España, siendo el primer año, que es tierna y nueva la planta, su raíz, turbith; el segundo año, que es más tiesa, Tapsia; cuando vieja y cocosa, Cañaheja, como diremos en su lugar; y porteándolo a Venecia, siendo nacido en España le venden por turbith de Alejandría»

Aquesta cita ens mostra el comerç fraudulent que es feia amb les arrels de Thapsia, fent-les passar pel veritable Turbit, planta de la família de les convolvulàcies, pròpia de les terres tropicals d'Àfrica, Àsia i Oceania, tòxica i d'arrels emprades com a purgant de la qual se n'extreuen hui substàncies emprades en homeopatia.

Heu-ne a continuació algunes imatges.





dilluns, 16 de març de 2015

Hola de nou a totes i a tots els qui en algun moment heu visitat aquest blog. Després d'alguns mesos d'inactivitat bloguera tinc el gust de mostrar-vos l'exposició "CAVANILLES I LA IL·LUSTRACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ" que acabe de presentar i que podeu visitar al CFPA Giner de los Ríos d'Alacant (C/ Dr Clavero 4). Si t'abelleix visualitzar-la punxa sobre la imatge.

https://www.dropbox.com/s/on1eqa1bkcs4no5/Cavanilles2.pdf?dl=0



Si vols visualitzar el contingut de l'exposició en format presentació de diapositives punxa ací