Encara
que l'espectacle de la floració primaveral es repeteix any rere any,
i no és la primera vegada que dedique una entrada al blog per
intentar plasmar els canvis que experimenta la natura en aquesta
estació i el benestar físic i anímic que acompanya la seua
contemplació (Vegeu “La primavera de 2013 es vist de blau i de
morat”, publicada al blog Espais); esta vegada dedicaré aquesta
entrada a presentar-vos unes plantes, fotografiades al llarg del
mesos d'abril i maig de 2015 en vàries eixides al camp, que sempre
m'havien cridat l'atenció i que, per manca de temps, mai no les
havia estudiat.
La primera li la dedique al
nostre paisà Gines
Iborra “Fedorín”,
doncs va ser ell que en veure'm damunt la bicicleta i càmera al
coll, em va indicar on poder trobar-la: els marges entre bancals
d'oliveres que hi ha al camí vell a prop de Sanxet.
Es tracta de la fonollassa
groga, (Thapsia
villosa)
també coneguda com a croca
en
al·lusió a la croca
de llevant
(Anamirta
cocculus)
planta lianoide exòtica que en algunes zones d'Àsia s'utilitzava
per emmetzinar l'aigua a fi de capturar els peixos, ús que ens
indica la seua toxicitat.
El
nom de Thapsia,
segons Dioscòrides, li ve donat perquè hom pensa que fou trobada
per primera vegada a l'illa de Thapsos, hui península de Magnisi,
Siracusa (Sicília), i el de villosa
en
referència a les vellositats que presenten les seues fulles. Pertany
a la família apiaceae
(umbel·líferes)
a l'igual que
el fenoll
o fonoll
(Foeniculum
vulgare), d'ací
el nom que la cultura popular li ha donat a la nostra planta:
fonollassa
groga. En
castellà també rep diversos noms com ara cañareja
o zumillo.
Les arrels i la seua resina
s'han usat com purgants violents i com a vomitius, encara que aquesta
aplicació no és aconsellable i resulta prou perillós prendre
aquesta planta com a remei casolà. En la comarca de la Segarra, a
Catalunya, s'utilitzava contra la sarna. La corfa de l'arrel, infosa
en oli, s'aplica per a combatre el reumatisme i sol utilitzar-se en
forma de cataplasma, per a aplicar directament en la zona afectada
pel dolor. En la província de Salamanca s'utilitza per a curar els
clevills de les peüngles de les cavalleries. També, com s'ha dit
abans, l'empren a Catalunya els pescadors, que aprofiten els seus
efectes nocius sobre els peixos, als quals atordeixen, la qual cosa
facilita enormement la seua captura.
Al Dioscòrides
Renovado podem
llegir: «Las
facultades purgantes de esta especie fueron aprovechadas en otros
tiempos para comerciar con sus raíces como si se tratara de las del
auténtico turbith
(Ipomoea turpethum), de
la India..., del mismo ardid usan en el
turbith
cogiendo mucha copia de él en España, de ciertas raíces de Tapsia,
que este nombre le dan en España, siendo el primer año, que es
tierna y nueva la planta, su raíz, turbith;
el
segundo año, que es más tiesa, Tapsia;
cuando
vieja y cocosa, Cañaheja,
como diremos en su lugar; y porteándolo a Venecia, siendo nacido en
España le venden por turbith
de
Alejandría»
Aquesta cita ens mostra el
comerç fraudulent que es feia amb les arrels de Thapsia,
fent-les passar pel veritable Turbit,
planta de la família de les convolvulàcies, pròpia de les terres
tropicals d'Àfrica, Àsia i Oceania, tòxica i d'arrels emprades com
a purgant de la qual se n'extreuen hui substàncies emprades en
homeopatia.
Heu-ne a continuació algunes
imatges.
