La segona planta que ara us descriuré
té una especial significació per a mi. Tindria jo no més de 7 o 8
anys quan la meua padrina, Carmen “la de Fausto” em va portar,
una vesprada d'estiu, a collir “rellongeres”
per als conills. Aquest va ser el primer contacte que vaig tenir jo
amb aquesta herba, que floreix d'abril a juny i que és especialment
abundant en els marges dels bancals i en els cultius de secà, sobre
tot de cereals.
Es tracta de l'Erodium
ciconium,
coneguda com a bec
de cigonya,
agulles
o rellotges
en referència a la forma dels seus fruits. El gènere Erodium
que
pertany a la família
de les geraniàcies
agrupa una seixantena d'espècies, la majoria originàries de les
regions mediterrànies i de l'Àsia occidental. A
dintre de les espècies que genèricament anomenem rellotges aquesta
és la que té el fruit més llarg, per aquest motiu també se la
coneix per bec de cigonya. Les fulles estan dividides en lòbuls
irregulars uns de grans i altres més xicotets. Les flors tenen cinc
pètals i són blavoses, la forma dels pètals també és irregular,
els dos superiors són més amples que els tres inferiors. El color
blau dels pètals i la llargària de les agulles que poden arribar
als 10 cm de longitud, són precisament els trets que la diferencien
de les altres espècies d'Erodium
de color rosat, violaci o vermellós.
El fruit en forma de porreta d'1 cm de
longitud està envoltat pels 5 sèpals i quan madura s'obri en 5
agulletes que s'enrotllen com un tirabuixó que fa d'hèlice per a
transportar-se per l'aire o per a adherir-se als pels dels animals.
El nom del gènere Erodium
procedeix del mot grec erodios
que significa garsa, fent referència a la forma de bec dels
seus fruits, semblants a la de
la resta de les geraniàcies i l'espècie ciconium
es l'epítet procedent del llatí i que ve a significar cigonya.
Linné va incloure aquestes plantes
dins el gènere Geranium,
però avui estan incloses dins del gènere Erodium.
Posteriorment Charles Louis L'Héritier va diferenciar els gèneres
Erodium, Geranium
i Pelargonium
basant-se en el nombre d'anteres: cinc, set i deu respectivament.
Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments tenen
antera o bossa de pol·len.
A algunes de les plantes d'aquest
gènere se les ha atribuït propietats medicinals, així l'Erodium
Circutarium ha
estat utilitzada com a diürètica i per prevenir les hemorràgies
internes i, l'Erodium
malacoides, segons
ens refereix Joan Pellicer al vol. 3 del Costumari Botànic, a més
del seu us com a ferratge per als conills i resta del “ganao”,
s'ha gastat a Castelló com a protectora de les mucoses en les
inflamacions intestinals i com a planta hemostàtica i cicatritzant.
A banda d'açò, de la nostra “rellongera”
no
he trobat cap referència a possibles aplicacions medicinals.
Però per conèixer-la millor, ací
teniu unes fotos tretes durant la primavera de 2015. Dsitge que us
agraden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada