Un illot de vegetació ruderal enmig de la ciutat

 Abril de 2022. Les fotos que acompanyen este escrit estan fetes en un descampat al barri de La Goteta de la ciutat d’Alacant, front la Serra Grossa, totalment envoltat d’edificis i zones urbanitzades. És un exemple de com la vegetació ruderal formada per espècies herbàcies ha colonitzat en la pràctica totalitat un espai degradat, en certa mesura inhòspit per a altres plantes.

Estes herbes de cicle anual solen aparéixer de forma oportunista en sòls alterats per l’acció antròpica, i entre les seues qualitats destaquen la seua adaptabilitat a l'escassesa d’aigua (malgrat que esta primavera està sent bastant plujosa) i l’elevada producció de llavors, la qual cosa les permet ser les primeres en conquistar un sòl degradat iniciant d’esta manera el procés de successió ecològica que en el transcurs del temps portaria a la consecució de la vegetació clímax pròpia d’este espai. A més, este tipus de vegetació és de vital importància per al manteniment de la biodiversitat en ser refugi i font d’aliment de nombroses espècies d’insectes i aus que hi habiten.

La planta dominant en este descampat, tant pel seu port com pel nombre d’individus és el Bolitx o Bolic, Coronària, Moixos... etc., (Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach = Chrysanthemum coronarium L.), coneguda en castellà, com Antinomia o Margarita de flor dorada, una mena de margarida les inflorescències de la qual presenten el disc central de color groc amb les lígules també grogues alternant-se amb exemplars de lígules blanques.

Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach

Barrejades amb el Bolitx creix el Panigroc valencià o Herba de boligs. (Anacyclus valentinus L.) coneguda en castellà com a Manzanilla gorda o Manzanilla valenciana, de flors tubulars de color groc agrupades en capítols i que a diferència de l'anterior no presenta lígules aparents. Ambdues plantes pertanyen a la família de les compostes (Asteraceae).

Anacyclus valentinus L.

Situada en un nivell inferior creix també amb relativa abundància l’Astràgal sesamoide (Astragalus sesameus L.), planta que es caracteritza per tenir les fulles compostes amb diversos parells de foliols coberts de pels i inflorescències sèssils amb vàries flors de corola papilionàcia de color morat. Pertany a la família de les lleguminoses (Fabaceae).

Astragalus sesameus L.

Acompanyant l'Astràgal, i en menor quantitat, apareixien el Lot èdul (Lotus edulis L.), herba amb fulles trifoliades que també pertany a la família de les lleguminoses, les beines de la qual, d'aspecte carnós són comestibles crues o cuinades; 

 

Lotus edulis L.

 

Llegum comestible del Lotus edulis foto extreta de http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com

el Melgó litoral (Medicago littoralis Rohde ex Loisel), lleguminosa de flors grogues i fulles trifoliades asserrades en la part superior; 

 

Medicago littoralis Rohde ex Loise

i l'Agulleta o Bec de cigonya que a Beneixama també es coneix com a Rellotges (Erodium malacoides (L.) L'Hér), de la família dels geranis (Geraniaceae), herba d'ampla distribució perquè pot viure en qualsevol tipus de substrat des del nivell del mar fins als mil cinc-cents metres d'altitud.

 

Erodium malacoides (L.) L'Hér

També hi havia alguns exemplars de l'herba pot ser la més cosmopolita de totes, la Ravenissa blanca o Citró com se la coneix a Beneixama (Diplotaxis erucoides (L.) DC.), que encara que és una herba més pròpia de la tardor i l'hivern, pot florir en qualsevol època de l'any després de les pluges, com és el cas.

Diplotaxis erucoides (L.) DC.

 I per últim, encara sense florir i iniciant llur creixement, es podien vore mates de la Falsa tapenera o Morsana, com se la coneix en castellà, (Zygophyllum fabago L.), herba amb les fulles dividides amb dos foliols, original d'Àsia que s'ha adaptat molt bé al clima mediterrani, de fet és molt comuna i pot ser dominant en solars abandonats i terrenys fortament antropitzats. 

Zygophyllum fabago L.