Caminant per la xopada que hi ha a la vora del Vinalopó un poc més amunt del molí Sanç, em va cridar l’atenció una planta que sobreeixia entre la malesa i que presentava uns capítols globulars eriçats de puntes ganxudes amb petites flors de color rosa en la part superior. Es tracta de la llapassa menor, llepassa borda o cuspinera (Arctium minus (Hill) Bernh), en castellà bardana o lampazo menor.
 |
| Arctium minus. Vista general de la planta |
La primera vegada que la vaig vore i fotografiar sols vaig parar atenció a les cridaneres flors envoltades d’esta estructura globular punxosa a què he fet referència abans. En posteriors visites, en alguna clariana l’he tornat a vore en la seua totalitat i he pogut observar les enormes fulles basals que té, de vora 50 cm de llargada, grosses i peludes, verdes per dalt i blanquinoses pel revers.
 |
| Detall de les fulles basals |
Esta llapassa és una herba robusta de més d’un metre d’altura, de la família de les asteràcies (Asteraceae), de cicle bianual: el primer any forma la roseta de fulles bassals i el segon desenvolupa la inflorescència. Floreix de juliol a octubre amb flors són de color rosa a porpra. El fruit és un aqueni amb un vilà de pèls desiguals que s'adherixen als pels dels animals o a la roba de les persones, facilitant així la dispersió de les llavors. L'arrel és pivotant i profunda de 30 cm de llargada o més, amb propietats medicinals.
No se l’ha de confondre amb altres plantes que comparteixen el nom comú de llapassa com és el cas del Xanthium spinosum L., planta herbàcia molt comuna als nostres camps coneguda en Beneixama amb els noms de rascamonyos o enganxamonyos, els fruits de la qual també s’enganxen als pels dels animals o la roba de les persones, o amb una altra del gènere Setaria sp., coneguda genèricament com herba aferradissa, que creix als camps de cultiu i a les vores dels camins, les espigues de la qual, que estan cobertes d’agullons, s’enganxen també als pels dels animals i als cordells de les sabates i calcetins dels transeünts amb les corresponents molèsties per la seua difícil erradicació.
Xanthium spinosum. Rascamonyos 
Setaria sp. Herba aferradissa
El gènere Arctium, de família botànica de les asteràcies (Asteraceae), està representat a la Flora Ibèrica per dues espècies i alguns híbrids. La nostra protagonista Arctium minus, que té una ampla distribució per tota la Península Ibèrica, i una altra d’aspecte semblant però de mida més gran, Arctium lappa, de la qual sols s’han trobat algunes poblacions a Catalunya, a les províncies de Barcelona, Girona i Lleida. Però malgrat la seua abundor, Arctium minus és una planta rara a la província d’Alacant, de fet al Banc de Dades de Biodiversitat de la CV sols apareixen dues cites d’esta planta al municipi de Banyeres de Mariola, al Barranc del Riuet de la Pobila (Coordenades UTM: X-704500 Y-4286500) a més de les que he trobat jo al llit del Vinalopó (Coordenades UTM: X-699904 Y-4287264). També la té referenciada Raimundo Calatayud al seu blog: Herbario Virtual de Banyeres de Mariola y Alicante (https://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/search/label/0-Arctium%20minus)
Esquema de la planta. Flora Ibérica
A. Lappa, coneguda també popularment com bardana, entre altres noms, i A. Minus, són plantes que han tingut una gran reputació com a plantes remeieres arreu del món i s'han emprat des de fa milers d'anys a Europa i Àsia tant per les seues propietats medicinals com en alimentació. Ja Dioscòrides en el segle I de la nostra era, recomanava l'arrel de bardana com a suavitzant per via tòpica per al tractament de les úlceres. A Europa es considerava que els principis curatius estaven en l'arrel encara que també s'utilitzaven les fulles, mentre que en la medicina tradicional Xinesa es feien servir tant les arrels, com les fulles i les llavors.
Tradicionalment les parts de la planta s'han utilitzat per a diferents alteracions: afeccions de pell com dermatosis i furunculosis, èczemes, úlceres varicoses, erupcions, psoriasi; mal de gola, trastorns gastrointestinals, hipertensió, etc., així com per les seues propietats diaforètiques diürètiques i depuratives o detoxificants. A Àfrica, la medicina tradicional l'empra també com a antidiabètica, igual que a Europa, on les arrels fresques s'han usat en decocció per a disminuir els nivells de glucosa en sang. En medicina tradicional xinesa els fruits s'empren en casos d'infeccions, tonsil·litis, faringolaringitis, inflamació i restrenyiment. A Corea, les llavors s'utilitzen també en processos inflamatoris.
Diversos assajos han posat de manifest propietats antibacterianes, antivirals, antial·lèrgiques, antiinflamatòries, contra les úlceres, hipoglucemiants, captadores de radicals lliures, antioxidants, protectores del fetge, antitumorals, etc. Estos estudis s'han realitzat amb els extractes obtinguts dels diversos òrgans de A. lappa, i també amb alguns dels seus components aïllats.
He fet estes pinzellades sobre les propietats medicinals i farmacològiques de les plantes del gènere Arctium sense ser massa exhaustiu perquè no és l’objecte d’este article. Simplement volia presentar-vos una planta rara i escassa en el nostre entorn més pròxim que ha gaudit d’una gran reputació com a planta remeiera. Però, si atrets per la curiositat voleu conéixer-la in situ, sols heu de fer una passejada per les xopades que hi ha a la vora del nostre riu i prompte us topareu amb ella.
Si voleu saber-ne més podeu visitar el blog de Raimundo Calatayud que us he referenciat abans o punxant en el següent enllaç on trobareu una informació més detallada tant dels principis actius de la planta com de les seues aplicacions medicinals i remeieres.
https://www.farmaceuticos.com/wp-content/uploads/2020/11/1104-1108.pdf
