dimecres, 18 de maig de 2016

Primavera de 2016: El romer mascle i la margalida d'estepa

L'altre dia, anant en bicicleta cap a la Talaeta pel camí del Forseguer (Beneixama), en passar els olivars i apropar-me al monte, em va sorprendre l'espectacular floració de l'esteperola, arbust conegut també com a romer mascle (Cistus clusii), i rep aquesta denominació pel gran paregut de les seues fulles amb les del romer de debò (Rosmarinus oficinalis). I és que si no veiem la planta en plena floració, com la vaig trobar jo, es fàcil confondre-la a simple vista amb el romer; per eixir de dubtes lo millor que podem fer és agafar una branqueta i olorar-la i, fins i tot, xuclar-la, i prompte veurem les diferències.

 
Al capdavant, una tija de romer mascle amb capolls; darrere, romer
En primer planol, romer
El romer mascle pertany a la família de les cistàcies, a l'igual que l'estepa blanca (Cistus albidus), de flors morades, que floreix entre abril i juny i que creix tan profusament als nostres montes. L'estepa blanca rep aquest nom, no pel color de les flors, sinó per les fulles d'un color gris blanquinós que romanen a la planta durant tot l'any. 
Estepa (Cistus albidus)
Esteperola, romer mascle (Cistus clusii)


La bellesa d'aquesta floració em va fer posar peu en terra amb la intenció de fer unes quantes fotos que plasmaren aquell moment, i ací va ser quan vaig trobar la segon sorpresa, si cal, més sorprenent encara, valga la redundància. I és que dels peus de les esteperoles apuntaven per tot arreu les acolorides flors de la margalida d'estepa (Cytinus Hypocistis), planta que parasita les arrels del romer mascle, coneguda també com a frare d'estepa, melera o gerreta de la mel. Aquestes darreres denominacions fan referència a la substància dolça que segrega la planta comparable a la mel, que feia que en alguns llocs els xiquets la buscaren per xuclar-la.
 



A Eivissa se la coneix amb el nom de magraneta d'estepa, i és precisament aquest apel·latiu el que ens explica l'etimologia del gènere Cytinus, paraula que prové del grec Kytinos, llatinalitzat Cytinus, en referència a la seua semblança amb els botons florals del magraner (Punica granatum). Per altra banda, el terme hypocistis fa referència al gènere (Cistus) les plantes a les quals parasita: estepes i esteperoles.
 Al Dioscorides Renovado, de Pius Font i Quer (1982), en parlar de les Hipocístides, diu: De la Hipocístide se trata en el capítulo 107 del Libro I de Dioscórides (1), que, interpretado por Laguna (2), dice así: «La hipocístide nace junto a las raíces del cisto y parécese a la flor del granado...».
 Com he comentat abans, la margalida d'estepa és una planta holoparàsita (sense clorofil·la) que viu sota terra els teixits de la qual penetren en les arrels de la planta hoste (l'esteperola en el nostre cas) per xuclar la clorofil·la necessària per a la seua subsistència. La planta passa desapercebuda durant tot l'any, manifestant-se soles en el moment de la floració que és quan presenta a la nostra vista les grogues inflorescències envoltades de bràctees d'un color roig carmesí a l'espera de l'agent pol·linitzador, en aquest cas les formigues, que atretes pel seu olor, aniran a xuclar el nèctar carregat de sucres de les seues flors, facilitant així la pol·linització i la consegüent dispersió de la planta.
 
Les formigues, agents polinitzadors de la margalida d'estepa. Foto baixada de la web: http://aob.oxfordjournals.org/content/103/7/1065/F1.expansion

Vet ací un binomi curiós de mutualisme i parasitisme: la interacció de la la margalida d'estepa i el seu agent pol·linitzador, les formigues, amb el romer mascle. Està clar que els dos primers se'n beneficien mútuament, però i al tercer, li semblarà bé?
(1) Dioscòrides Pedaci (40-90), fou un metge, farmacòleg i botànic grec autor d'un famós tractat de medicina més conegut per la versió en llatí De Materia Medica, en 5 llibres.
(2) Andrés Laguna de Segovia (1499-1599) fou un metge humanista espanyol dedicat a la farmacologia i a la botànica mèdica que feu la traducció al castellà de l'obra De Materia Medica de Dioscòrides

1 comentari: