dissabte, 2 de març del 2019

El galleret o peu de gall (Lamium amplexicaule)

Passejant estos dies pel camp, a la vora d'un camí, m'he trobat una herbeta curiosa per la forma i distribució de les seues flors. Es tracta del galleret o peu de gall (Lamium amplexicaule). Ja l'havia vista abans, de fet, al març de 2017 la vaig fotografiar amb el mòbil en un bancal erm on creixia abundosament formant una catifa de color morat que em va cridar l'atenció i la vaig publicar al facebook. Ara, potser degut a la sequera que estem patint, sols he vist uns quants exemplars dispersos a la vora d'un camí que solc freqüentar.
 L'herbeta en qüestió, que a hores d'ara no alça més d'un pam de terra, és una planta nativa d'Europa, Àsia i nord d'Africa, d'ampla distribució per tot l'arc mediterrani i que rep en català, a més de galleret o peu de gall, les denominacions de flor-robí, mataporc, ninois o peu del nostre senyor, i en castellà les de conejitos, gallitos, lamio, ortiga muerta, ortiga muerta menor, patica de gallo o zapatitos de la virgen. A Beneixama, em comenta el meu amic Moreno, que son pare, pastor de professió, l'anomenava sogra i nora per la disposició oposada de les seues flors. Sol créixer donat el seu caràcter ruderal, en camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. 

 Lamium amplexicaule és una espècie de planta del gènere Lamium que pertany a la família de les labiades (Lamiaceae) i per tant és un parent molt pròxim a plantes ben conegudes per tots nosaltres com els timons (Thymus), romers (Rosmarinus), sàlvies (Salvia), orengues (Origanum), sajolides (Satureja) o lavandes (Lavandula), entre altres. 
 És una herba de cicle anual, sovint apareixen molts d'individus junts donant colors vermellosos, com he dit abans, als camps i vores de camins on viu. Es reconeix per les seves fulles arrodonides i, fins i tot, més amples que llargues, clarament oposades; les bràctees semblen una mena de cassoles que envolten les flors, aquestes tenen un tub molt llarg, són morades i acabades en dos llavis ben oberts, com totes les labiades. Les fulles, tija i flors són comestibles, amb un gust semblant a l'api.



L'etimologia de Lamium amplexicaule és ben curiosa i ens aporta dades, a més de la morfologia (1) de la planta, del perquè d'alguns dels noms vulgars que rep.
Plini el Vell, científic, naturalista i militar romà que va viure al segle I d.c., anomenava Lamio (del llatí Lamium-ii) a una espècie d'ortiga no urticant, suau al tacte, que els autors suposaven que era una ortiga morta. Posteriorment, Tournefort, botànic francés que va viure a cavall dels segles XVII i XVIII, en la seua obra «Eléments de botanique, ou Méthode pour reconnaître les Plantes» ens diu: «Se asegura bastante alegremente que la palabra Lamium proviene de Lamia y que significa una especie de diablejo que asusta a los niños pequeños; y se dice también que la flor del Lamium se asemeja a la cara del pretendido diablejo. Vemos por ello el caso que debe hacerse a la mayoría de tales etimologías –lat. lamia, -ae = lamia, mujer hechicera, bruja»
Per altra banda, el seu epítet específic amplexicaule prové del llatí «amplector» amb el significat d'abraçar i «caulis» que significa tija, en clara referència a la forma de les fulles de la planta que abracen la tija.

A continuació us presente dues fotos fetes al març de 2017 d'un bancal erm cobert quasi en la seua totalitat per una catifa de Lamium amplexicaule. Es dóna la circumstància que l'hivern de 2017 va ser molt plujós i la primavera resultà molt florida. Vorem què passa enguany!


Com veieu, una planteta ben curiosa que paga la pena detindre's a observar-la quan us la trobeu pel camp.
(1) Dades estretes de l'obra Flora Ibérica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares que podeu consultar a http://www.floraiberica.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada