Limonium echioides

Fa un temps, un agricultor de Beneixama, coneixedor la meua afició a les plantetes, em va portar un manoll d’una herbeta que havia aparegut al seu bancal i que segons ell era «resistent als herbicides». Em va demanar si podia identificar-la. Em vaig posar mà a l’obra, vaig anar al bancal en qüestió per vore-la «in situ» i, després de fer les corresponents consultes vaig deduir que es tractava del Limonium echioides, que en català se la coneix amb el nom de limònium espinós o ensopegall, terme, este últim, que s’aplica també a altres plantes del mateix gènere que integra més de quatre-centes espècies que solen viure sobre substrats salins, arenosos o algepsosos propers al litoral i sobre sòls molt àrids. En castellà se la coneix com acelguilla espinosa o limonio enano espinoso.

 Quan vaig descobrir de quina herba es tractava, en les diferents passejades que feia en bicicleta pels camins de la vega de Beneixama m'hi anava fixant per si la tornava a vore i, a banda del bancal en qüestió, sols la vaig trobar en un olivar que no estava llaurat al costat de la carretera que uneix Biar i Banyeres de Mariola, prop del paratge de les Fontanelles. 

Hui, en el moment d'escriure este article puc afirmar que està bastant estesa per tota la vega colonitzant bancals d'olivars que no es llauren i on es recorre a l'ús dels herbicides per combatre les mal anomenades «males herbes», estenent-se també a zones de peu de monte ocupant les clarianes que deixen entre si les plantes típiques de la brolla (esparts, estepes, romers, etc.).

 

 I ara caldria fes-nos unes quantes les preguntes al voltant d'esta aparició:

¿Com una herba que apenes fa cinc anys era totalment desconeguda en tota la vega, a hores d'ara està colonitzant els olivars que han abandonat les formes tradicionals de cultiu?

¿Té alguna cosa a vore l'ús indiscriminat d'herbicides, moda que es va instaurar fa pocs anys «per estalviar costos de producció», segons alguns agricultors?

¿És una conseqüència més del canvi climàtic sobre tot pel que fa a la disminució de les precipitacions?

Però tornant a l'herbeta en qüestió, comentar que el Limonium echioides és un teròfit, es a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors; floreix al final de la primavera i a l'estiu mor. Pot ser es tracta d'una de les poques espècies de Limonium que és pot reconèixer sense dificultats. És de poca alçada, inferior als 20 cm; forma una roseta de fulles basals a ras de terra amb l'àpex arrodonit d'on ixen les inflorescències amb el típic calis en forma de garfi. Com he comentat abans viu a llocs oberts, normalment arenosos però també sobre sòls argilosos, amb influencia marítima.  

 

El terme Limonium, que dóna nom al gènere, procedeix del grec «leimonion», que en llatí dóna Limonium-ii, i que segons Dioscòrides significa «praderia humida», en al·lusió a l'hàbitat de moltes de les espècies del gènere, i echioides és l’epítet llatí que significa «amb espines». Pertany a la família Plumbaginaceae.

El fet de ser una planta nouvinguda a la vega de Beneixama i haver-s’hi adaptat tan magníficament em fa pensar que les noves pràctiques de cultiu (l’absència de llaurat i la consegüent compactació de la terra per afavorir l’arreplega de l’oliva, i l’ús indiscriminat d’herbicides) que sumades a l'escassesa de precipitacions que quan es produïen no feien sinó que rentar el sòl disminuint així la concentració de sals, en són els principals agents que han propiciat l’aparició d’este limonium a les nostres terres, que, per altra banda, no deu ser un gran competidor pels nutrients ja que les seues arrels apenes penetren uns pocs centímetres en la terra.

Opine pel contrari, que una bona gestió d’esta i altres erròniament anomenades «males herbes», aportaria beneficis a llarg termini per a l’olivar. La presència d’herbes redueix la pèrdua de sòl per erosió i incrementa la infiltració i la disponibilitat d’aigua, afegeix matèria orgànica al sòl i augmenta la quantitat de nutrients disponibles, potencia la biodiversitat del camp i propicia la recuperació de moltes espècies, algunes d’elles cinegètiques. Però esta visió agroecològica de l’olivar topeta una vegada més amb el «benefici a curt termini», manifestat per algun que altre productor amb la frase: si férem tot açò que tu dius, a com hauríem de vendre el litre d’oli?