Una
altra planteta que creix profusament a les vores dels camins
(vegetació ruderal) i
enmig dels bancals quan no estan llaurats (vegetació arvense)
és l’herba
berruguera
(Heliotropium
europaeum L.),
coneguda també com a herba
alacranera,
cua
d’escorpí
o herba
passarellera
(cast:
heliotropo, verrucaria...etc).
Pertany a la família Boraginaceae,
a l’igual que la llengua
de bou
del gènere Echium,
o
l’herbeta
de la sang
del gènere Lithodora,
plantes
del les quals he parlat en altres entrades al blog.
Es
tracta d’una herba anual coberta de pels la qual cosa li confereix
una tonalitat grisosa; però el més cridaner de la planta és la
disposició de les flors en inflorescències allargades que van
desenrotllant-se com una cua d’escorpí a mesura que van madurant
les flors, que miren totes cap al mateix costat. La
inflorescència es torç durant el dia per encarar les flors al sol,
tal com un seguidor solar orienta els panells fotovoltaics.
Aquesta
característica ha fet que se la classifique sota el gènere
heliotropium,
terme
provinent
del grec que fa referència al gir o moviment (tropos)
que fan algunes espècies acompanyant el curs del sol (helios).
La
teoria
del signe
en medicina antiga, fa referència a la creença que les plantes, els
animals o els minerals porten sovint signes que permeten conèixer
les seves virtuts terapèutiques o màgiques inscrites en el seu
propi aspecte. Aquesta teoria va ser un element important en la
medicina medieval i més enllà fins ser substituïda per la medicina
científica i ha donat els noms populars de moltes plantes: herba
fetgera, herba pigotera, sanguinària o herbeta de la sang,
pulmonària, etc.
Doncs
bé, seguint la teoria del signe, l'herba berruguera, atenent a la
forma de la inflorescència, hauria de tindre les propietats de
guarir les picades d'escorpí aplicant una infusió de les seves
fulles com un empastre al lloc de la picada.
I
pel que fa a la seua acció contra les berrugues, José
Quer y Martínez (1695- 1764), metge i botànic espanyol, en la seua
obra «Flora
española o historia de las plantas que se crían en España»
afirmava:
"Según
Mathiolo (1), estregadas las verrugas con esta yerba la deseca
insensiblemente, y con el tiempo caen. Toda la planta machacada y
puesta sobre los cánceres y úlceras carcinomatosas, sinuosas y
gangrenosas, y en los tumores escrofulosos, se reputa muy eficaz y
muchas veces la he aplicado en semejantes casos con felices efectos.
Aplicada también a los herpes vivos los amortigua, y algunas veces
los extingue"
A
banda d’aquests usos, a la planta se li assignaven altres
propietats quasi màgiques, així s'assegurava que si amb una tija
d'aquesta planta es dibuixava un cercle al voltant d'una serp o d’un
alacrà, aquests mai eixirien d'ell i per a matar-los bastaria de
tirar-los damunt un poc d'herba. Igualment, s'assegurava que tapant
un formiguer amb aquesta herba s'aconseguia aniquilar fins a l'última
formiga.
Era
una planta que gairebé s'utilitzava per a tot: a estimulant de la
secreció biliar, per a provocar la menstruació, com febrífuga,
emmenagoga ...etc. Hui se sap que la planta conté alcaloides bastant
tòxics per ingestió (hepatotòxics i neurotòxics) per la qual cosa
es desaconsella el seu ús si no és amb prescripció mèdica.
(1)
Pietro Andrea Gregorio
Mattioli - (Matthiolus)
(Siena, 1501 – Trento, 1577) va ser un metge i naturalista
italià. Com a botànic va descriure un centenar noves plantes i va
ser qui en 1544 publicà la primera edició en italià de l’obra
«De Materia Medica» de
Dioscórides. Posteriorment, en 1555, Andrés Laguna publicaria la
seua obra «Acerca de la materia medicinal y de los
venenos mortíferos» que
és la traducció al castellà de l’obra de Dioscórides.
El mateix Laguna, en
la seua obra, es refereix a Mathiolo en estos termes:
«Sirviéronme no poco en este trabajo
tan importante los comentarios de Andreas Mathiolo Senes, médico
excelente de nuestro tiempo, el cual con increíble destreza, ha
trasladado el mismo Dioscórides en lengua toscana, y le dio
grandísima claridad con las singulares exposiciones que sobre él
hizo, de las cuales nos aprovechamos en algunos lugares de nuestras
anotaciones»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada