Les roselles (Papaver rhoeas L.), les grans protagonistes de la primavera

Tal volta les roselles no siguen les flors més abundants que entapissen els nostres camps a l'arribada de la primavera, però coincidireu amb mi que són les més cridaneres, cobrint camps sencers, ribes de vora de camí, talussos...etc., amb les seues flors d'un intens color vermell. Sol florir una mica més tard que les altres espècies per això quan la trobem sembla que no tinga competidor.

Les fotos que hui us presente les he fetes a Beneixama, al talús que forma la Rambleta en la seua intersecció amb el Camí de l'Estació, i us dic que és la primera vegada que els meus ulls s'han endinsat en el cor de la flor, gràcies a la càmera Olympus que sol acompanyar les meues passejades, buscant detalls que fins ara m'havien passat desapercebuts.

 

Les flors de la rosella són solitàries, posseeixen quatre pètals, dos inferiors que abracen la flor en la seua totalitat, i dos superiors envoltant els òrgans reproductors: l'ovari súper amb el seu estigma en forma de disc i els estams amb les corresponents anteres de tonalitats blavenques que en madurar deixen lliures els grans de pol·len de color groc, part dels quals, a forma de pluja, es dipositen a la superfície dels pètals

Detall dels pètals: dos inferiors que abracen tota la flor i dos superiors que abracen els òrgans sexuals

Detall dels estams amb les anteres tancades de color blavenc

Anteres madures que han deixat caure part del pol·len sobre els pètals de la flor

Cadascun dels pètals presenta una taca fosca en la seua base, de vegades bordejada de blanc, que en observar-les, en el seu conjunt, s'assemblen a una mena de creu que pel seu color més obscur destaca sobre el roig intens que caracteritza la flor. És el que els botànics anomenen «guies de nèctar», és a dir, aquells anuncis o marques que contrasten amb el color floral de fons que ajuden al pol·linitzador a trobar el camí correcte per on enfilar-se al cor de la flor buscant el preuat producte, el nèctar.

Guia de nèctar amb forma de creu amb què es dota la flor de la rosella

I açò té la seua explicació que té a vore amb l'estratègia evolutiva que tots els éssers vius s'han dotat per a la perpetuació de l'espècie. Les roselles són pol·linitzades gràcies al treball que realitzen els insectes, principalment abelles i borinots. Diferents estudis han demostrat que les abelles tenen una major sensibilitat a les longituds d'onda menors de l'espectre visual, les ultraviolades, i menor sensibilitat per a les longituds d'onda llarga, les infraroges. La gamma de percepció de color de les abelles s'estén des de l'ultraviolada (300 nanòmetres) fins al groc-ataronjat (650 nm.), és a dir, les abelles són molt sensibles a la llum ultraviolada però són cegues per al roig. Per a l'ull humà, l'espectre de color s'estén des dels 400 als 750 nm., nosaltres no veiem la banda ultraviolada, som cegos per als colors de longitud de onda per davall dels 400 nm., però si que veiem amb claredat les tonalitats rogenques compreses entre els 645-700 nm.

Les flors aprofiten d'aquesta sensibilitat visual de les abelles per al seu propi benefici dotant-se de les substàncies que reflecteixen la llum ultraviolada que guien les abelles, a mode de diana, cap a la font de nèctar impregnant-se de pol·len, garantint d'esta manera la pol·linització.

Detall del fruit

Després de realitzada la pol·linització les roselles es desprenen de tots els òrgans exteriors (pètals, sèpals, estams) i la flor es transforma en fruit, una càpsula de color verd, sense pels, amb una tapa de dibuix radial que conté les diminutes llavors, que al voltant de 3 a 4 setmanes després seran alliberades pels nombrosos porus que hi ha davall del disc que tapa l'estigma de la flor

 

Detall del fruit amb els estams encara adherits a la seua base

Tall longitudinal del fruit. Hom pot observar les llavors en procés de maduració

Tall transversal del fruit. Hom pot observar les llavors en procés de maduració i l'estructuta radial que presenta

 I qui de vosaltres no ha jugat de xicotet a endevinar el color dels pètals abans d'obrir-se els capolls? Gall, gallina o pollet es diu el joc!

Cada xiquet es proveïx d'uns quants capolls de rosella i en treu un en cada partida.

Un xiquet li pregunta a un altre: gall, gallina o pollet?

El xiquet que juga ha de respondre una de les tres opcions i procedirà a obrir el capoll. Serà gall si el color del pètal és roig, gallina si és rosat i pollet si és blanc.

Guanya el xiquet que encerta més colors.

Capolls en diferents moments de maduració

En funció de la maduració, els pètals del capoll poden presentar els colors blanc, rosat o vermell. Fet que ha donat lloc al joc: Gall, gallina o pollet?

I per acabar esta entrada, vull fer menció a la quantitat de noms amb què es denominen les roselles en tot el territori lingüístic català, que n'és prova del seu cosmopolitisme: babol, cacaraquec, caputxí, gaigallaret, gall, gallaret, gallet, màpola, monges, paparota, quicaraquic, roella, rovella, vermelló, etc., i en castellà, a més d'amapola, és molt comú en moltes regions espanyoles el nom d'ababol.