Herbes de la Serra de la Solana: El Pèsol Valencià i la Garlanda o Veça.

En una de les visites a la Serra de la Solana després del confinament, i per indicació de l'Agent Forestal, José Aragoneses, a les vores de la pista forestal que discorre entre la Ombria de la Gaveta i el Barranc dels Mellats, en el tram comprés entre el dipòsit d'aigua contra-incendis i la Caseta de Castelló, vaig descobrir un rodal amb dues plantetes en plena floració de color porpra i morat que contrastava notablement amb la verdor característica de la serra en esta època de l'any. Es tractava del Pèsol Valencià (Lathyrus pulcher J. Gay) i la Garlanda (Vicia tenuifolia Roth), ambdues de la família de les fabàcies (fabaceae).

El pèsol valencià (Lathyrus pulcher). Aspecte de la planta i de la zona on creix. Al fons, el Barranc dels Mellats.

El pèsol valencià, així com altres plantes del gènere Lathyrus fan uns fruits que es coneixen genèricament amb els noms de guixa, guixó o pèsol silvestre i en castellà els de guisante borde o guisante silvestre, i les llavors d'algunes de les seues espècies contenen aminoàcids que poden ser tòxics, si es mengen en quantitats relativament grans durant períodes prolongats de temps.

Detall de les flors. Es trobem en grups de 2-3 flors (poques vegades solitàries) sobre peduncles més llargs que el full corresponent.

 Considerat fins fa pocs anys endemisme valencià, estudis recents han demostrat que Lathyrus pulcher s'estén fins i tot pel nord del Marroc, encara que és al País Valencià on es troben les millors poblacions de tota la Península Ibèrica. Creix en ambients molt humits i preferentment sobre sòls calcaris, i en les zones on es troba arriba a ser relativament abundant, com és el cas del rodal que vaig descobrir.

El nom del gènere Lathyrus prové del grec «Láthyros» amb el significat de guixa, i l'epítet «pulcher» del llatí «pulcra-pulcrum» que significa pulcre, net, bonic, en referència a l'aspecte de les flors. L'abreviatura J. Gay, ens indica que va ser el botànic francés Jacques Étienne Gay (1786-1864) qui va procedir a la seua classificació. En webs especialitzades es pot trobar també esta planta amb els sinònims Lathyrus tremolsianus, Pau. o Lathyrus elegans, Porta & Rigo.

Cal esmentar que en moltes webs, el pèsol valencià, apareix com a planta protegida (ORDRE de 20 de desembre de 1985 de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la GV), protecció que va desaparèixer posteriorment en publicar-se el DECRET 70/2009 de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades, i la posterior ORDRE 6/2013, de 25 de març, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es modifiquen els llistats valencians d'espècies protegides de flora i fauna.

  *******************

 L'altra planteta que formava part del rodal és la Vicia tenuifolia Roth. Es tracta d'una herba perenne de tendència enfiladissa, amb fulles pinnades, dividides en nombrosos folíols estrets, acabades en un circell ramificat que li serveix per enfilar-se a altres plantes. La inflorescència, que creix de de les axil·les de les fulles, és un raïm format per unes 15-40 flors de color violaci.

La garlanda o veça (Vicia tenuifolia). Aspecte de la planta amb les inflorescències en raïm.

En català rep els noms de garlanda, veça o pesolina borda, entre altres; i en castellà els d'arveja, alverja, veza silvestre o algarrobilla de monte, entre altres.

Detall de les flors

 El nom del gènere Vicia deriva del llatí «vicia-ae» que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma i que, al seu torn, provenia del nom grec «bíkion». L’epítet específic «tenuifolia» ve del llatí «tenuis» amb significat de fi, prim, subtil; i «folium», fulla, és a dir, planta amb fulles subtils. L'abreviatura Roth ens indica que va ser el naturalista alemany Albrecht Wilhelm Roth (1757-1834) qui va fer la seua descripció.

Com l'anterior, Vicia tenuifolia Roth també la podem trobar sota el sinònim de Vicia cracca ssp.tenuifolia Roth.

Aspecte de l'Ombria de la Gaveta on creix l'herba.