Els
líquens conformen una associació simbiòtica entre un tipus de
fongs, majoritàriament ascomicets, i una alga. Coneguts des de temps
antics van estar considerats organismes independents fins que a
l'últim terç del S XIX, investigadors com Simon Swendener o
Jean Baptiste Édouard Bornet determinen, en primer lloc, que
tots els líquens són el resultat de l'atac d'un fong a cèl·lules
d'algues i posteriorment llur relació simbiòtica. El saber popular
no els ha diferenciat a penes i sovint els ha confós amb molses i
rarament els ha atorgat noms populars. Podem trobar-los a les roques,
als arbres, sobre el sòl..., als llocs més inhòspits que puguem
imaginar. Són en definitiva una associació evolutiva que ha permès
al fong alliberar-se de la necessitat permanent d'humitat i de
matèria orgànica, colonitzant així ambients on la majoria de
vegetals no podrien viure.
Els
líquens que us presente a continuació han estat fotografiats als
"Cotos" de Tarifa, la Tarifa de Granada, que no la de
Cadis. És tracta dels líquens Xanthoria Polycarpa (foliaci,
de color groc) i Evernia Prunastri (arbustiu,
de color verd clar), creixent sobre branques seques de pi i
d'ametler.
Uns altres
creixen sobre el sòl on hi ha matèria orgànica en descomposició o en la
base del tronc dels arbres, quan aquestos es troben debilitats. El que
us presente a continuació, el Cladonia fimbriata, ha estat
fotografiat al "Barranc de la Mollonera, en la Serra de la Solana,
Beneixama i presenta una característica forma d'embut que fins i tot fa
que puga confondre's amb un fong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada