Juliol de 2020. Floració del Romer Blanc i de la Vidiella

En una visita post-confinament al Pou de la Neu de Beneixama, a l'inici del sender que corre entre el Barranc del Madronyal i l'ombria del Cabecet de Maigmó, m'ha cridat l'atenció l'espectacular floració de dues plantes, el romer blanc (Helianthemum syriacum) i la vidiella, vidriella o herba de les nafres (Clematis flammula). He fet esta visita al juliol de 2020, just un any després de de l'incendi que va assolar estes serres del terme de Beneixama. Les dues plantes eren velles conegudes meues, però he de confessar que mai no les havia vist créixer en aquest indret en tanta abundància i exuberància, i açò es deu, al meu parer, a què en desaparèixer l'estat arbustiu i arbori a causa de l'incendi i no trobar competència en la captació dels preuats rajos solars, han pogut desenvolupar-se enguany com no ho haurien fet si haguessen persistit les condicions ecològiques que hi havia abans de l'incendi.

Pou de la Neu a Beneixama

Floració del romer blanc a l'ombria del Cabecet del Maigmó. Hom pot observar com la planta sobri pas entre els esquelets carbonitzats de pins i altres arbusts, principalment ginebres i coscolles, que configuraven l'estrat arbustiu i arbori abans de l'incendi de juliol de 2019

El romer blanc (Helianthemum syriacum), és una planta que necessita una determinada quantitat de sol per a què les flors puguen desplegar els seus pètals. L'etimologia del terme Helianthemum, que prové del grec, ja ens ho indica: «helios» significa sol i «anthemon», flor. Així una possible interpretació del terme seria «flor que s'obri amb el sol». Altres autors sostenen que el nom es degut a la semblança de la flor amb l'astre solar, obviant que altres espècies del gènere Helianthemum presenten flors amb tonalitats diferents al groc, des del blanc fins al porpra. L'epítet syriacum al·ludeix a la localització original de la planta a Síria.

 

Detall de la planta. Hom pot observar la vegetació de creixement més lent, que es desenvolupa al seu costat: ginebres i romers.

 Pel que fa a la vidiella, l'etimologia del terme Clematis, que també prové del grec, ja ens dóna una pista de l'apetència de la planta per captar els rajos solars ja que el seu significat és precisament «planta que trepa». I perquè trepa una planta enfilant-se sobre una altra que fa de suport a la qual pot, fins i tot, ofegar? La resposta més adient és que trepa en busca de sol. L'epítet «flammula» que és el diminutiu de «flamma», al·ludeix a l’aspecte lluminós que presenta la planta quan està coberta de flors.

Vidiella enfilant-se sobre les restes carbonitzats d'un espí negre

Aspecte general de la planta. Hom pot observar l'aspecte lluminós que li confereix l'exuberant floració

Vidiella enfilant-se entre les restes d'una figuera que comença a rebrotar

Vidiella acompanyant una mata en plena floració de matapoll (Daphne gnidium)

Vidiella enfilant-se sobre els restes carbonitzats d'una carrasca en plena rebrotada.

 

Mapa de la zona